Deesa de Ansenuza
Ansenuza o coneguda com a Deesa de Ansenuza, és una deidad de la cultura sanavirón.[1] Té atributs de curació.[2]
Llegenda
La llegenda conta que Ansenuza era una deesa molt bella que habitava en el seu palau de cristal de la Mar de Ansenuza (Nom indígena de la Mar Chiquita). Pero era una deesa cruel i egoista, puix l'única ofrena que la tornava propícia era el primer amor dels donzells.[3] Un dia va vore en la costa del llac (que en eixe llavors era d'aigua dolça), un príncip indi malferit en la guerra. La seua primera reacció va ser atacar a l'intrús i destruir-ho, pero al percatarse de la seua immovilitat, es va acostar llentament a ell. El fort cos del príncip indicava clarament que era un guerrer, pero es trobava greument ferit, tendit en un somi d'agonia i mort[2].
Ansenuza va sentir com el seu cor començava a clapir en major força i per primera volta es va enamorar perdidament. Pero pronte va sucumbir a la desesperació el comprendre el destí del seu amat, ya que no podria salvar-li la vida i llavors va escomençar a plorar. Les seues llàgrimes varen caure en torrent i varen banyar el cos del home mort. Tant va plorar que les seues llàgrimes varen tornar salades les aigües de l'estany.
Un tro, com una llarga planyença, va estremir el cel i els núvols varen plorar en la seua deesa. La mar es va convertir en un furiós caos durant un dia i una nit. En amanecer, el jove es va trobar en la plaja. Les seues ferides havien cicatrisat i en obrir els ulls, va vore l'increible transformació que s'havia obrat en la naturalea.


La plaja era blanca i les aigües s'havien tornat térboles i salades. Atònit el jove, va recordar a la bella dòna que l'acariciava quan se li anaven tancant els ulls. Ara se sentia sà. Va escomençar a alvançar per l'aigua, alluntant-se cada volta més de la costa. Quan l'aigua va cobrir la seua cintura va escomençar a nadar. Era com si uns braços femenins, en dolçor, penetrant-li per la pell bronceada, li acariciaven l'ànima. Va ser llavors quan va saber que la seua amada estava allí present. Els núvols, testics d'aquell gran amor,[4] imploraron al sol per a que unira les seues ànimes d'alguna manera, i va anar llavors quan el jove guerrer es va convertir en un elegant flamenc que des de llavors custodia com un fidel guardià les aigües curativas i amoroses de la Mar de Ansenuza.[5]
En la cultura popular
En la localitat de Miramar, existix una estàtua en tribut a la deesa de Ansenuza creada per Marcelo Montes Pacheco, en un espai privat cridat "Eres Llegenda"
Referències
- ↑ «Sanavirones». pueblosoriginarios.com. Consultat el 2022-08-11.
- ↑ 2,0 2,1 «el%20Aigua&text=Ansenuza,%20la%20deesa%20que%20habitava,cos%20de%20un%20indi%20sanavir%C3%B3n. Ansenuza. Deesa de l'Aigua». pueblosoriginarios.com. Consultat el 2022-08-11.
- ↑ «MIRAMAR - Província de Còrdova - Argentina | Turisme | Servicis | Història | Fotos». www.miramarcordoba.com.ar. Consultat el 2022-08-11.
- ↑ Nicolás, Giuliano (2018-05-24). «vore/ Llegendes Nacionals VI» (en es-ar). Fundació Arcor. Consultat el 2022-08-11.
- ↑ Rodriguez, Mario (2020-05-14). «La llegenda de Ansenuza (o Mar Chiquita)» (en es-ar). Lloc de viages. Consultat el 2022-08-11.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diosa de Ansenuza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.