Anar al contingut

Deep Blue (computadora)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Deep Blue (computadora)

Deep Blue va ser una supercomputadora desenrollada pel fabricant nortamericà IBM per a jugar al escacs. Va ser la primera que va véncer a un campeó del món vigent, Gary Kaspárov, en un ritme de joc llent. Açò va ocórrer el 10 de febrer de 1996,[1] en una memorable partida. No obstant, Kaspárov va guanyar 3 i va empatar 2 de les següents partides, derrotant a Deep Blue per 4-2. La trobada va concloure el 17 de febrer de 1996.[2]

Una nova versió, cridada Deeper Blue (blava més obscur) va jugar de nou contra Kaspárov en maig de 1997, guanyant la trobada a 6 partides per 3½-2½, lo que ho va convertir en el primer ordenador en derrotar a un campeó del món vigent, en una trobada en ritme de joc de torneig estàndar. La trobada va concloure l'11 de maig.

El sistema trau la seua força de joc principalment en la força bruta que calcula el sistema central. Era una computadora de processament massivament paralel basada en el RS/6000 en 30 nodos, cada u en 30 microprocessadorés P2SC de 120 MHz, ampliats en 480 processadors VLSI d'us especial, especialisats en escacs. El seu programa d'escacs va ser escrit en llenguage C i va córrer baix el sistema operatiu AIX. Era capaç de calcular 200 millons de posicions per segon, dos voltes més ràpit que la versió de 1996. En juny de 1997, Deep Blue era el 259.º superordenador més potent, capaç de calcular 11,38 gigaflops,[3] encara que tota esta potència no estava pensada en realitat per a jugar a l'escacs.

El seu nom es podria traduir a l'espanyol com a «blau obscur», «blau profunt» o «mar profunda».

El nom d'esta computadora és un joc de paraules en l'idioma original, ya que s'ampra un algoritme d'inteligència artificial de la família Minimax. La força de joc d'estos programes de joc automàtic és major quant major siga la profunditat (número de moviments futurs) que alcança l'exploració de solucions, i per tant major el número de nodos. D'esta manera, el nom Deep Blue relaciona el blau (color corporatiu d'IBM) en la gran profunditat d'exploració gràcies a la potència de la seua hardware.

Crítiques de Kaspárov

[editar | editar còdic]

Les principals crítiques de Kaspárov es varen centrar en la transparència de la trobada i les actuacions posteriors d'IBM. posteriors a les trobades, especialment despuix de la segona partida. Kaspárov, en les peces negres, va plantejar un sacrifici de peó suponent que, de la mateixa manera que la majoria dels programes de l'época, seria acceptat per Deep Blue, lo que li donaria l'oportunitat de plantejar un contraatac. Com Deep Blue no va acceptar el sacrifici, Kaspárov va plantejar que la jugada podia haver rebut intervenció humana, encara que IBM va negar eixa possibilitat.

Kaspárov va solicitar despuix de la partida els registres escrits dels processos de Deep Blue, l'empresa IBM va acceptar entregar-li'ls despuix de la trobada pero finalment no ho va fer. Davant esta situació, Kaspárov va qüestionar la transparència de la trobada i va afirmar que tenia també fins promocionals per a IBM. Finalment, Kaspárov va desafiar a l'empresa IBM a presentar a Deep Blue en un torneig oficial:

"Yo personalment els garantise a tots els ací presents que si Deep Blue participa en escacs de competició, personalment, repetixc, garantise que li faré péntols".[4]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]