Death Becomes Her

Death Becomes Her (La mort vos senta tan be en Espanya, La mort li senta be en Hispanoamèrica) és una película d'humor negre en elements de terror i fantasia de 1992 dirigida per Robert Zemeckis i protagonisada per Goldie Hawn, Meryl Streep i Bruce Willis. La película va guanyar el premi Oscar als millors efectes visuals.

Trama

El prometedor i talentós mege especialisat en cirugia plàstica Ernest Menville abandona a la seua promesa Helen Sharp per l'actriu Madeline Ashton, rival de Helen que s'ha dedicat des de la seua joventut a arruïnar les seues relacions, i ràpidament contrauen matrimoni. Passen sèt anys, durant els quals Helen descuida casi del tot la seua vida, engordix i contrau una depressió que la confina en el seu apartament, fins que un dia la desestagen perque ya no es molesta en pagar la renda. És derivada a un recint psiquiàtric, a on, contra la voluntat de la seua sicòloga, cada volta que a ella i atres pacients se'ls dona l'oportunitat de parlar d'alguna cosa en l'objecte de comprovar els seus progressos, ella trau a colació l'odi que sent cap a Madeline; açò dura fins que la seua sicòloga en un moment d'estrés li diu que deu, metafòricament, "eliminar completament a Madeline" (òbviament, de la seua ment), pero Helen ho interpreta lliteralment i és llavors quan desperta en ella la decisió de venjar-se de Madeline i conquistar de nou a Ernest.

Despuix d'atres sèt anys, Madeline, encara que és atractiva considerant la seua edat, és una dòna madura que està llunt de la glòria de la seua joventut, pero preferix ignorar-ho autoconvenciéndose de que encara és la jove i atractiva chicona de qui tots s'enamoraven; per això utilisa cada producte i tractament de bellea al seu alcanç. Ernest, abrumar per un matrimoni que detesta, va desperdiciar el seu potencial com a cirugià i va perdre la fermea de les seues mans per culpa de l'alcohol, eixercitant-se ara com un conegut preparador de cadàvers, ofici que usa per a abstraure's d'una vida miserable en Madeline, qui ho humilia constantment pel seu caràcter dèbil i el seu mal estat físic, al punt que el temps que no està treballant, ho passa en casa servint d'objecte de burla de la seua esposa. Quan abdós reben una invitació de Helen al llançament del seu nou llibre, Madeline decidix que deuen assistir ya que desija burlar-se d'ella i la seua obesitat.

Quan Helen es presenta a la festa resulta ser ara no solament una admirada i famosa escritora, també és prima i extremadament atractiva, lo que destrossa l'ego de Madeline. Casi de colp i repent Ernest i la seua antiga nóvia comencen un acostament, pero la seua esposa ho obliga anar-se del lloc. Eixa nit Madeline intenta pujar la seua moral gitant-se en un chicon que és el seu amant trofeu, no obstant este trenca en ella ya que solament ho feya per interés econòmic i ya no soportava la vergonya de que ho veren en una "vella". Paralelament Helen visita a Ernest i després d'intentar tindre sexe en ell, traça un inteligent pla per a assessinar a Madeline en l'ajuda d'Ernest despuix de convéncer-ho de que una volta que enviude abdós començaran una vida junts.

Madeline, despuix de les desilusió sofrides front al seu amant i Helen, comença a comprendre la realitat de tindre 50 anys i decidix usar una targeta que li donara un misteriós home en un centre per a sometre's a tècniques de rejuvenecimiento. La targeta la du a casa de Lisle Von Rohman, una dòna molt bella i d'apariència jovenil a pesar de tindre 71 anys, qui li entrega "Siempreviva", un elixir que li dona vida i joventut a qui ho bega i al com Lisle li deu el seu aspecte. Madeline ho beu despuix de comprar-ho a Lisle per una suma exorbitante i despuix que esta li imponga com a condició que només pot explotar els resultats per al seu benefici personal durant dèu anys, determini despuix del qual deu desaparéixer total i permanentment de la vida pública per a que ningú comence a notar que no envellix. Abans de despedir-se Lisle li dona una última i misteriosa advertència: "Cuide el seu cos... estaran junts per un llarc temps". Mentres abandona la propietat, Madeline nota com el seu cos rejovenix i recobra el seu atractiu.

Encara que el pla per a assessinar a Madeline és enverinar-la i fingir que va fallir èbria en un accident automovilístic, en aplegar a casa esta discutix en Ernest i comença a insultar-ho per lo que ell pert la paciència i la tira per les escales a on roda violentament. A pesar de que rep múltiples contusions mortals i es desnuca acabant en el seu cap al revés, sobreviu a l'accident gràcies a l'elixir de l'eterna joventut que li va comprar a Lisle (encara que grotescament desfigurada). Ernest la du a un mege, pero el mege sofrix un infart al vore que està morta pero que seguix viva. Madeline es desmaya i la creuen morta, per lo que la duen a la morgue. Ernest la du de regrés a casa i creent que el "sobreviure" a la caiguda és una senyal del cel per a que no se separen, utilisa la seua habilitat com a preparador de cadàvers per a reparar els ossos de Madeline i pintura per a donar-li aspecte viu a la seua pell i ulls.

Helen es presenta davant Ernest i li recrimina el no haver-se apegado al pla creent a Madeline morta, pero esta la sent i descobrix el complot en contra seua per lo que dispara a Helen en una escopeta en l'estòmec. Dessagnada i en un gran buit en l'abdomen, Helen sobreviu, convertida també en un no mort; Madeline comprén que la pèrdua de pes de Helen es deu ya que havia anat en Lisle abans que Madeline i ara les dos s'han tornat immortals per la poció. Entre abdós es dona un combat "a mort" en el que pretenien causar-se dolor l'una a l'atra, encara que només conseguixen desfigurar encara més els seus cossos. Mentres discutixen sobre les antigues diferències que es tenien l'una a l'atra, es reconcilien.

Madeline i Helen demanen a Ernest que componga els seus cossos, a lo que ell accedix només a condición de que despuix ho deixen separar-se dels seus ara eternes vides ya que als seus ulls abdós són un eixemple dels desgavellats extrems a que pot aplegar la vida patètica i sense sentit que han vixcut i de la que ara desija fugir a tota costa.

En donar-se conte de que, pese a l'inicialment exitosa restauració, els seus cossos són vulnerables a una deterioració progressiva, comprenen també que necessitaran a algú en el futur que continue restaurant-les. És aixina com planegen fer que Ernest bega Siempreviva i es quede per a sempre en elles, per lo que intenten drogar-ho en un got de licor per a dur-ho en Lisle, pero en fracassar, ho colpegen i ho duen inconscient a la mansió a on s'han reunit tots aquells que han begut la poció per a celebrar.

Lisle intenta convéncer-ho, més be seduir-ho, per a que també bega l'elixir de la joventut eterna, no obstant l'idea de viure eternament avorrint-se, veent morir el seu sers volguts i esglayat de convertir-se en un no mort fa que Ernest solament deteste encara més l'immortalitat per lo que escapa duent-se la dosis que Lisle li havia oferit, acabant per fugir dels sirvientes de la mansió, Madeline i Helen ho escomencen a perseguir. Fugint i amagant-se, Ernest aplega al punt més alt de la teulada de la mansió a on queda penjant i a punt de caure; Madeline i Helen li insistixen que prenga la poció per a que sobrevixca a la caiguda, pero este es nega, destruïx el flasco i es deixa caure dispost a morir abans que servir de cirugià plàstic perpetu de les dos. Per a mala o bona sòrt seua, termina caent en una piscina i davant l'oportunitat de tornar a escomençar, ya sense Madeline ni Helen, decidix escapar.

Madeline i Helen ya no poden tornar en Lisle, perque Ernest ha fugit. En això queda explicat el perqué de l'advertència anterior de Lisle, si elles no cuidaven els seus cossos, quedarien desfiguradas per sempre. Encara que abdós busquen a Ernest sense èxit i decidixen que, d'ara en avant per a tota l'eternitat, es "pintaran el cul" l'una a l'atra.

Trentasset anys despuix el història mostra una capella durant el funeral d'Ernest, que està ple de dolientes i persones que ho apreciaven. El sermón del sacerdot recalca el misteri que va ser la vida d'Ernest abans de complir 50, les seues virtuts humanes i aprecie per la vida, aixina com els numerosos actes i organisacions en benefici de l'humanitat que va crear.

Entre els presents es troben Madeline i Helen els qui el pas de les décades les han convertit en despojos que s'oculten despuix de roba tancada i molta pintura. Mentres el sacerdot diu que Ernest ha alcançat l'immortalitat en les seues obres i els recorts dels seus fills, nets i amics, Madeline i Helen riuen sarcásticament burlant-se de l'alusió a la "eternitat" feta, no obstant deuen retirar-se quan Helen pert part de la seua pintura. En abandonar l'iglésia, abdós discutixen sobre quí va perdre la llanda de pintura que usen per a conservar un aspecte normal, sense donar-se conte de que va caure en els escalons de l'iglésia per lo que esvaren en ella i roden pels escalons destrossant els seus fràgils cossos-cadàvers en varis péntols que a pesar de tot sobreviuen a la caiguda i queden tendides sobre l'asfalt front a l'iglésia. El cap de Helen s'acosta a la de Madeline i irònicament li pregunta: "¿Recordes a on vares deixar les claus de l'auto?".

Repartiment

• Meryl Streep com Madeline Ashton.
• Goldie Hawn com Helen Sharp.
• Bruce Willis com a Dr. Ernest Menville.
• Isabella Rosellini com Lisle von Rhoman.