De debellandis indis

De debellandis indis lliteralment significa Sobre els Indis somesos o Sobre la guerra contra els Indis. És un tractat atribuït a Vasc de Quiroga, bisbe de Michoacán, encara que alguns autors discutixen dita atribució. S'assumix que en dit document conformat per dotze folis es fa una apologia als métodos de sumissió i a la forma de evangelizar als habitants en el nou món, baix l'argument de que el poder de la corona espanyola i del papa provenien d'una voluntat divina, facilitant la conversió i l'inclusió dels pobles conquistats, ya que també va buscar donar als natius una personalitat jurídica per mig de l'igualtat, com ha asseverat Castañeda Prim, reconeixent el Iure Naturæ dels indígenes dins de les prerrogatives de la corona.

Un document perdut

La carta de Vasc de Quiroga

Se sap de l'existència del document gràcies a la correspondència del bisbe de Michoacán en Juan Bernal Díaz de Luco, bisbe de Calahorra en qui tramaba una gran amistat, en dita carta, en data del 23 d'abril de 1553 en Madrit, fa saber a Bernal que ha adjuntat un document cridat De debellandis Indis, el destinatari final del qual llavors seria el papa Juliol III. El document manté un estatus de desaparegut, no obstant, un manuscrit fragmentat, inclós en el CCJBM sembla trobar semblances en el pensament de Quiroga, fent supondre que es tracta d'este text perdut, alguna cosa que en el seu moment també va senyalar Castañeda Prim.

Discussió sobre l'autoria

René Falca

Els esforços de René Falca per oferir una edició del tractat atribuït a de Quiroga, ho varen conduir a realisar un anàlisis dels manuscrits, prenent com a base tant la carta al bisbe Bernal com l'escrit desconegut, abdós pertanyents a la "Colecció Juan Bautista Muñoz". Aixina, en la seua edició de 1988 va buscar mostrar una visió objectiva sense donar per fet l'autoria de Vasc de Quiroga, considerant que el "Tractat desconegut” justificava l'invasió per part d'un regne de hòmens poderosos, en la voluntat i visió per a sometre i civilisar als pobles dèbils, lo que dificulta el homologació del document en l'ideari del bisbe de Michoacán.

Biermann, Zavala i Bataillon

Molt s'ha debatut sobre la llegitimació del document com a propi de Vasc de Quiroga, per un costat l'estudiós Benno Biermann en una primera publicació va donar crèdit i identificació a l'autenticitat de l'escrit, no obstant, dos anys despuix una segona publicació seua va debatre el seu primer argument, dit gir en la seua proposta es deu bàsicament a les dissertació sostingudes en el Doctor Silvio Zavala, detractor de l'idea sobre l'autoria de Vasc de Quiroga.

Zavala va tindre raons per a considerar que l'esperit del document baix l'ampara de la Real Acadèmia de l'Història no posseïa l'ideal de Vasc de Quiroga, puix el seu contingut no semblava reflectir dit ideal en la carta de motius redactada per a Bernal Díaz, ya que segons pareix, la naturalea del text tendix a lo apologètic en relació a la sumissió dels indis, contradient les tesis de convivència entre indígenes i espanyols, promogudes per Don Vasc, dita postura confrontaria també les argumentacions de René Falca.

Per una atra part, Bataillon va rastrejar l'informació d'un comentari de fra Miguel d'Arcs titulat Semblar meu sobre un tractat de la guerra que es pot fer als indis, considerant que podia obtindre's una aproximació a l'informació del manuscrit perdut, prenent en conte també l'apreciació de Juan Bautista Muñoz, la qual sugeria que, el manuscrit que estava en el seu poder li pertanyia a Vasc de Quiroga.

Confrontant les dos fonts més solicitades, la Informació en Dret (1535) i De debellandis Indis (1553) és evident que no hi ha concordancia entre abdós documents, lo que sembla mostrar una naturalea canviant en el seu ideari, fent difícil la seua identificació en el manuscrit de la RAH. No obstant la polèmica encara persistix i no s'ha pogut donar per identificat com el De debellandis Indis al manuscrit conservat en la Real Acadèmia de Història de Madrit.