Dambo
Dambo és un terme usat per a designar una classe de complexos chapulls superficials que es troben en el centre, sur i est d'Àfrica, sobretot en Zàmbia i Zimbabue. Es troben generalment en les zones de majors precipitacions del replanell pla, i tenen formes de ramificació-fluvials que poden ser res o molt grans, pero lo suficientment comuna per a sumar un àrea gran. Per eixemple, s'ha estimat que els dambos poden aplegar a supondre un 12,5% de la superfície de Zàmbia.[1] Atres térmens africanes similars inclouen mbuga (d'us comú en l'est d'Àfrica), matoro (Mashonaland), vlei (Suràfrica), fadama (Nigèria), i bolis (Sierra Leona); els térmens francesos bas-fond i alemà Spültal també s'han sugerit com una referència als chapulls d'herba similars.[2]
Característiques dels dambos
Els dambos es caracterisen per pastures, juncs i juncias, en contrast en les zones de bosc com l'arborat de miombo. Poden estar substancialment secs al final de l'estació seca, deixant al descobert sols grisos o argila negres, pero a diferència d'una praderia inundada, conserven llínees humides de drenage per mig de l'estació seca. Estan inundats (anegados) en l'estació humida, pero generalment no per damunt de l'altura de la vegetació i qualsevol superfície d'aigua oberta, per lo general, es llimita a les rieres, rius i chicotets estanys o estanys en el punt més baix, per lo general prop del centre.
El nom dambo s'usa més freqüentment per a designar els chapulls en el replanell pla que formen les capçaleres de les rieres i rius. S'ha propost la seua definició en fins científics com «estacionalmente anegados, predominantment coberts d'herba, depressió limítrofes en llínees de drenage de capçalera».[3]
Tipos de dambo
El problema en la definició anterior és que el terme també pot ser utilisat per a designar els chapulls que voregen alguns rius llunt de les capçaleres, per eixemple, el dambo del riu Mbereshi a on entra en els pantans del riu Luapula de Zàmbia (09°43'30"S, 28°46'00"I).
Un informe de la FAO de 1998 distinguix entre els «dambos hidromórfico / freàtics» (associats en les capçaleres) i els «dambos fluvials» '(associats a rius), i també es va referir a cinc tipos geomorfològics en Zàmbia en la província de Luapula: dambos de les terres altes, de vall, colgantes, de duna d'arena i de pa.[4]
Referències
- ↑ Chidumayo, I. N.: "The utilisation status of dambos in southern Africa: a Zambian case study". In: Matisa, T. & Chabwela, H. N. (eds.) Wetlands conservation conference for southern Africa (pp. 105-108). International Union for Conservation of Nature and Natural Resources, Gland (1992).
- ↑ Andrew S. Goudie, "The Geomorphology of the Seasonal Tropics" in William M. Adams, et al. (editors), The Physical geography of Africa (Oxford: University Press, 1996), p. 152.
- ↑ Mackel, R. 1985. “Dambos and related landforms in Africa; an example for the ecological approach to tropical geomorphology”. Z. Geomorphol. N. F. Supplementband 52: 1–23.
- ↑ FAO: Wetland Characterization and Classification for Sustainable Agricultural Development 1998.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dambo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.