Anar al contingut

Dacsa Bt

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cultiu de dacsa Bt en Kènia.

La dacsa Bt és un tipo de dacsa transgènica que produïx una proteïna d'orige bactèriano. La proteïna Cry, produïda naturalment per Bacillus thuringiensis és tòxica per a les larves d'insectes barrenadores del talle, que moren en menjar fulls o brots de dacsa Bt.

Descripció

Les orugas de Ostrinia nubilalis s'alimenten de dacsa, convertint-se en plaga en els cultius intensius.

Els barrenadores del brot (Diatraea saccharalis i Ostrinia nubilalis) són insectes lepidòpters que constituïx la principal plaga del cultiu de dacsa en molts països productors, tals com l'Argentina i Estats Units. Les seues larves s'alimenten dels brots i els fulls, deixant galeries que danyen la planta, la quebren, impedixen el transport de nutrients i substàncies i són via d'entrada per a foncs.

La denominació "Bt" deriva de Bacillus thuringiensis, una bactèria que normalment habita el sol i que les seues espores contenen proteïnes tòxiques per a certs insectes. Estes proteïnes, denominades "Cry" o cristal paraesporal, s'activen en el sistema digestiu de l'insecte i s'adherixen al seu epiteli intestinal causant la formació de poros en el tracto digestiu larval, alterant l'equilibri osmótico de l'intestí. Açò provoca la paràlisis del sistema digestiu de l'insecte el qual deixa d'alimentar-se i mor als pocs dies. Eixos poros també naturalment poden produir-se per bactèries entéricas com Escherichia coli i Enterobacter que entren al hemocoel a on es multipliquen i causen sepsis.[1] Les toxines Cry són considerades inocuo per a mamífers, pardals i insectes “no-blanc”. Hi ha vàries proteïnes Cry (i per lo tant diferents gens cry) i cada una és específica per a un tipo o grup d'insectes o Bt.[2]

Els beneficis que presenta la dacsa Bt se centren en la possibilitat que té l'agricultor de controlar les plagues sense amprar insecticides. El control eficient de les plagues permet un major rendiment i un maneig més flexible de les dates de sembra i collita.

Distribució mundial

En 2001, apareix la dacsa Bt "Event 176" que és aprovat per la "Environmental Protection Agency, EPA" quan es comprova que cessa o queda molt poca expressió de Bt en els mechons, no sent ya efectiu contra una segona generació d'insectes.[3]

En l'Unió Europea està autorisat el cultiu d'una dacsa Bt, cridat MON810 de la multinacional Monsanto.

En Espanya es permet el cultiu de dacsa transgènica des de 1998. Des de llavors s'han cultivat varietats de l'event Bt 176 de Syngenta (retirat del mercat a partir de giner de 2005), i un gran número de varietats de MON810 de Monsanto, que se seguixen cultivant actualment.

En 2011, es va cultivar en Espanya unes 97346,31 ha de la dacsa Bt de Monsanto.[4]

Segons l'informe del ISAAA (Servici per a l'Adquisició d'Aplicacions Agro-biotecnològiques), en 2008 es varen sembrar en tot lo món 125 millons d'hectàrees en cultius genèticament modificats (OGM), un 9,4 % més que en 2007.

El 29,8% d'eixes hectàrees corresponen a dacsa, les quals, en la seua gran majoria són híbrits de dacsa Bt.[5][6]

Per al 2008, el 48% de la dacsa cultivada en Argentina és Bt. cal mencionar que també s'han cultivat en la campanya 2008/09 híbrits de dacsa que contenen dos característiques acumulades: la resistència a insectes i la tolerància a glifosato.[5]

Rebuig a la dacsa Bt

Atres països han rebujat el cultiu d'esta dacsa per considerar-ho perillós per al mig ambient (Àustria, Grècia, Itàlia, Hongria, Luxemburc, Polònia, França, Alemània i Irlanda).cita requerida


Referències

  1. ↑ Broderick, N., K. Raffa, and J. Handelsman(2006).«Midgut bactèria required for Bacillus thuringiensis insecticidal activity».PNAS.103: 15196–15199.doi:10.1073/pnas.0604865103.
  2. ↑ «Cultius resistents a insectes».Argenbio.
  3. ↑ «Current status of Bt Corn Hybrids». Kansas State University Research and Extension. Archivat des de l'original, el 19 de novembre de 2005. Consultat el 19 de juny de 2005.
  4. ↑ «Estimació superfície cultivada de dacsa MON 810 per províncies». MARM.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Els cultius transgènics en el món. Distribució per cultiu i característica».Argenbio.Consultat el 14 d'abril de 2009.
  6. ↑ James C.(2009).«Situació mundial de la comercialisació de cultius GM/transgènics en 2008.Resum eixecutiu».ISAAA.: 26.Consultat el 18 d'abril de 2009.