Dacsa Bt

Archiu:Btcornafrica.jpg

Cultiu de dacsa Bt en Kènia.

La dacsa Bt és un tipo de dacsa transgènica que produïx una proteïna d'orige bactèriano. La proteïna Cry, produïda naturalment per Bacillus thuringiensis és tòxica per a les larves d'insectes barrenadores del talle, que moren en menjar fulls o brots de dacsa Bt.

Descripció

Archiu:Corn borer.jpg

Les orugas de Ostrinia nubilalis s'alimenten de dacsa, convertint-se en plaga en els cultius intensius.

Els barrenadores del talle (Diatraea saccharalis i Ostrinia nubilalis) són insectes lepidòpters que constituïx la principal plaga del cultiu de dacsa en molts països productors, tals com l'Argentina i Estats Units. Les seues larves s'alimenten dels brots i els fulls, deixant galeries que danyen la planta, la quebren, impedixen el transport de nutrients i substàncies i són via d'entrada per a foncs.

La denominació "Bt" deriva de Bacillus thuringiensis, una bactèria que normalment habita el sol i que les seues esporas contenen proteïnes tòxiques per a certs insectes. Estes proteïnes, denominades "Cry" o cristal paraesporal, s'activen en el sistema digestiu de l'insecte i s'adherixen al seu epiteli intestinal causant la formació de poros en el tracto digestiu larval, alterant l'equilibri osmótico de l'intestí. Açò provoca la paràlisis del sistema digestiu de l'insecte el qual deixa d'alimentar-se i mor als pocs dies. Eixos poros també naturalment poden produir-se per bactèrias entéricas com Escherichia coli i Enterobacter que entren al hemocoel a on es multipliquen i causen sepsis. Les toxines Cry són considerades inocuo para mamífers, pardals i insectes “no-blanc”. Hi ha vàries proteïnes Cry (i per lo tant diferents gens cry) i cada una és específica per a un tipo o grup d'insectes o Bt.

Els beneficis que presenta la dacsa Bt se centren en la possibilitat que té l'agricultor de controlar les plagues sense amprar insecticidas. El control eficient de les plagues permet un major rendiment i un maneig més flexible de les dates de sembra i collita.

Distribució mundial

En 2001, apareix la dacsa Bt "Event 176" que és aprovat per la "Environmental Protection Agency, EPA" quan es comprova que cessa o queda molt poca expressió de Bt en els mechons, no sent ya efectiu contra una segona generació d'insectes.

En l'Unió Europea està autorisat el cultiu d'una dacsa Bt, cridat MON810 de la multinacional Monsanto.

En Espanya es permet el cultiu de dacsa transgènica des de 1998. Des de llavors s'han cultivat varietats de l'event Bt 176 de Syngenta (retirat del mercat a partir de giner de 2005), i un gran número de varietats de MON810 de Monsanto, que se seguixen cultivant actualment.

En 2011, es va cultivar en Espanya unes 97346,31 ha de la dacsa Bt de Monsanto.

Segons l'informe del ISAAA (Servici per a l'Adquisició d'Aplicacions Agro-biotecnológicas), en 2008 es varen sembrar en tot lo món 125 millons d'hectàrees en cultius genèticament modificats (OGM), un 9,4 % més que en 2007.

El 29,8% d'eixes hectàrees corresponen a dacsa, les quals, en la seua gran majoria són híbrits de dacsa Bt.

Per al 2008, el 48% de la dacsa cultivada en Argentina és Bt. cal mencionar que també s'han cultivat en la campanya 2008/09 híbrits de dacsa que contenen dos característiques acumulades: la resistència a insectes i la tolerància a glifosato.

Rebuig a la dacsa Bt

Atres països han rebujat el cultiu d'esta dacsa per considerar-ho perillós per al mig ambient (Àustria, Grècia, Itàlia, Hongria, Luxemburc, Polònia, França, Alemània i Irlanda).^{cita requerida}