DEEP-IN
DEEP-IN, també conegut com a Propulsió d'Energia Dirigida per a l'Exploració Interestelar, és un concepte de propulsió per a vols espacials que utilisa la propulsió làser fotònica en energia de raig per a impulsar una nau espacial en l'espai profunt. El concepte va ser concebut originalment pel professor Philip Lubin del Departament de Física de l'Universitat de Califòrnia en Santa Bàrbara. Lubin ho està desenrollant en el marc del Programa de Conceptes Alvançats Innovadors de la NASA.[1] DEEP-IN destaca per ser el primer concepte de propulsió làser fotònica respalat per la NASA. Es deriva en gran mida de DE-STAR, un concepte de satèlit de defensa planetària desenrollat anteriorment per Lubin, en el que propon utilisar l'energia dirigida dels làsers per a vaporizar o desviar del seu curs als asteroides destructius que es dirigixen a la Terra.[2][3][4][5]
El sistema és escalable i modular, de modo que es poden propulsar a l'espai objectes gradualment majors a velocitats relativistes (velocitats que són una fracció significativa de la velocitat de la llum) en làsers cada volta més potents.[6] Actualment, els models d'investigació sugerixen que utilisant esta tecnologia, un satèlit en una massa de 100 quilograms (220 lliures) podria aplegar a Mart en 3 dies, un temps significativament més curt que el temps de trànsit actual. Ademés, una nau espacial més massiva en tripulació, com la nau Orión, podria aplegar a Mart en un més, front al requisit tradicional d'a lo manco 5 mesos.[7] No obstant, News Ledge senyala que este curt temps de trasllat requeriria un segon conjunt de làsers ya existents en Mart per a frenar els vehículs per a l'inserció orbital en Mart.[8]
Tecnologia
DEEP-IN utilisaria un conjunt de menuts làsers per a enfocar un fluix de fotons en els reflectores de les naus espacials, eliminant la necessitat de que estes duguen propulsor i, per tant, reduint considerablement la seua massa. L'impuls dels fotons es traslladaria a la nau espacial, i els reflectores permeten duplicar teòricament la transferència d'impuls en comparació a una superfície de cos negre. El proyecte preveu que podria transportar femtosatélites d'uns grams de pes a una velocitat aproximada de 0,25 voltes la de la llum, i seguir tenint una velocitat màxima significativa en naus espacials més grans.[9]
Finançació
Lubin ha impulsat este concepte gràcies a dos subvencions concedides fins a la data per l'Institut de Conceptes Alvançats de la NASA: una subvenció de fase 1 en 2015 de 100.000 dólars[9] i una atra de fase 2 en 2016 de 500.000 dólars.[10]
Referències
- ↑ Lubin. «Directed Energy Interstellar Study». Consultat el 2016-10-22.
- ↑ «DEEP-IN». UCSB Experimental Cosmology Group. Archivat des d'el original, el 2016-04-12. Consultat el 2016-02-26.
- ↑ «DEEP IN Directed Energy Propulsion for Interstellar Exploration». Next Big Future. Consultat el 2016-02-26.
- ↑ Lubin. «DEEP IN Directed Energy Propulsion for Interstellar Exploration». NASA Features. Consultat el 2016-02-26.
- ↑ Cohen. «Team to investigate possibility of using directed energy propulsion for interstellar travel». Phys.org. Consultat el 2016-02-26.
- ↑ Gough. «NASA thinks there's a way to get to Mars in 3 days». Universe Today. Consultat el 2016-02-26.
- ↑ Bennet. «Photonic Propulsion Could Send a Spacecraft to Mars in As Little As 3 Days». Popular Mechanics. Consultat el 2016-02-26.
- ↑ Chaver. «Photonic Propulsion could get us to Mars in a month, but...». News Ledge. Consultat el 2016-02-26.
- ↑ 9,0 9,1 «[1]». Consultat el 2016-02-26.
- ↑ Anderson, Gina. «Magnetoshells to Growable Habitats, NASA Invests in Visionary Tech». Consultat el 2016-10-22.
- Este artícul conté una traducció derivada de «DEEP-IN» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.