Dólar liberiano
El dólar liberiano (en anglés Liberian dollar) és l'unitat monetària de la República de Llibèria. El còdic ISO 4217 és LRD i s'abrevia o L per a diferenciar-ho del dólar nortamericà i dels atres tipos de dólars. Es subdivide en 100 cents o centaus.
Història
El primer dólar liberiano es va introduir en 1847. Posseïa paritat en el dólar nortamericà i va circular en la divisa nortamericana a la parell fins a l'any 1907, quan Llibèria va adoptar la lliura de l'Àfrica Occidental, que tenia paritat cambiaria en la lliura esterlina. En 1935 esta unitat monetària va ser substituïda pel dólar dels Estats Units, fins que en 1960 es va tornar a adoptar el dólar liberiano, del com inicialment solament es varen emetre monedes.[1]
Primer dólar
En 1847, es varen emetre monedes de coure d'1 i 2 centaus, i varen ser les úniques monedes liberianas en circulació fins a 1896, quan es varen emetre monedes d'1, 2, 10, 25 i 50 centaus. Este con monetari es va emetre per última volta fins a 1906 i va ser demonetizado un any despuix.[2]
Entre 1857 i 1880 el Departament del Tesor va imprimir billets en denominacions de 10 i 50 centaus, 1, 2, 3, 5 i 10 dólars.[3]
Segon dólar
La moneda nortamericana va reemplaçar a la lliura de l'Àfrica Occidental cap a l'any 1935.[1] A inicis de 1937, Llibèria va escomençar a emetre les seues pròpies monedes que varen circular junt al dólar nortamericà al mateix temps.[4]
Despuix del colapse econòmic seguit pel colp d'Estat ocorregut el 12 d'abril de 1980, va tindre lloc una fuga de billets nortamericans, que eren els únics que circulaven en Llibèria, que caria de paper moneda propi. Este fenomen va crear una escassea de diners físics que es va vore agudisada despuix de la determinació del govern de posar en circulació monedes de 5 dólars, el 12 d'abril de 1982.[1] Dites peces heptagonals de 5 dólars, posseïen pràcticament el mateix tamany i pes que les monedes d'1 dólar. Estes similituts entre les monedes d'1 i 5 dólars va dur com a conseqüència l'abús entre els comerciants.[4]
Les monedes varen ser reemplaçades en gran mida cap a 1989, quan es varen introduir billets de 5 dólars en el bust de Joseph Jenkins Roberts. El disseny va ser modificat durant la guerra civil de 1990-1997 per a diferenciar-els dels billets saquejats del Banc Central de Llibèria pels rebels. Açò va generar efectivament dos zones monetàries: els nous billets en l'Escut nacional en el seu front, eren de curs llegal en les àrees controlades pel govern (principalment Monròvia i zones aledaño), mentres que els antics billets en el bust de J. J. Roberts eren de curs llegal en els territoris a mans dels rebels, casi el 90 per cent del país. Cada disseny de billet era per supost, illegal en l'atre territori.[4][5]
Despuix de l'elecció de Charles Taylor com a president en 1997, una nova série de billets datats en l'any 1999 es va introduir en circulació efectiva el 29 de març de 2000.[4]
Monedes
En 1937 es varen emetre monedes de ½, 1 i 2 centaus. Cap a 1960 es va introduir una nova família de monedes d'1, 5, 10, 25 i 50 centaus. Un any despuix es varen emetre peces d'1 dólar. Les monedes d'1 centau estaven hchas de bronze, les de 5 centaus es varen falcar en cuproníquel, mentres que els valors des de 10 centaus a 1 dólar varen ser falcats en argent.[6]
En 1966 es va abandonar el patró argent i les monedes falcades anteriorment en argent varen escomençar a falcar-se en cuproníquel, conservant el mateix disseny. El disseny de les monedes d'1 i 5 centaus consistia en un elefant i el nom del país en el seu revers, i en l'anvers el valor de la moneda, la data d'acunyament, el lema nacional del país i l'escut nacional. En les monedes de 10 centaus a 1 dólar el disseny té en el seu revers el bust d'una dòna africana i el nom del país, en l'anvers el valor de les monedes entre llorers.[6]
Entre 1976 i 1987 es varen falcar monedes de 25, 50 centaus i 1 dólar en cuproníquel en un disseny que consistia en el bust del president William R. Tolbert, Jr. en el revers de totes les peces. L'anvers de les peces de 25 centaus conté a una dòna carregant un canasto en frutes i verdures, les monedes de 50 centaus retraten l'Escut de Llibèria i les d'1 dólar el mapa de Llibèria.[6]
Com abans es va citar, en 1982 i 1985 es varen emetre monedes de 5 dólars, les quals varen tindre vigència fins a 1989.[6]
En l'any 2000 es varen emetre monedes de 25 i 50 centaus en el primer disseny utilisat en 1960, és dir, els anversos en el valor facial entre llorers i en els reversos el bust d'una dòna africana i el nom del país. Les mateixes varen ser falcades en acer revestit en níquel.[6][7]
Les monedes d'1 centau varen ser retirades del curs llegal i actualment circulen monedes de 5, 10, 25, 50 centaus i 1 dólar.[8]
Les característiques principals de les monedes en circulació són les següents:
| Image | Denominació | Vigent des de !
Metal |
Forma | Diàmetro | Gruixa | Pes | Vora | Disseny en l'anvers | Disseny en el revers | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Erro al crear miniatura: | 5 centaus | 1960 | Cuproníquel | Circular | 20 mm | 1,4 mm | 4,1 g | Pla | Elefant | Escude, facial i any |
|
10 centaus | 1966 | Cuproníquel | Circular | 16,5 mm | 0,6 mm | 2,1 g (1966) 1,8 g (1968- present) |
Estriado | Facial i any | Dòna alegórica |
| Erro al crear miniatura: | 25 centaus | 1966 | Cuproníquel (1966-2000) Níquel sobre Acer (2000) |
Circular | 23 mm | 1 mm | 5,2 g (1966) 4,8 g (1968-2000) 4,46 g (2000) |
Estriado | Facial i any | Dòna alegórica |
|
50 centaus | 1966 | Cuproníquel (1966-2000) Níquel sobre Acer (2000) |
Circular | 29 mm | 1,5 mm | 10,4 g (1966) 8,9 g (1968-2000) 9 g(2000) |
Estriado | Facial i any | Dòna alegórica |
| Erro al crear miniatura: | 1 dólar | 1966 | Cuproníquel | Circular | 34 mm | 3 mm | 20,7 g (1966) 18 g(1968- present) |
Estriado | Facial i any | Dòna alegórica |
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Tables of Modern Monetary Systems by Kurt Schuler: Llibèria
- ↑ Krause, Chester L., and Clifford Mishler (1991). Standard Catalog of World Coins: 1801–1991 (18th ed.). Krause Publications. ISBN 0873411501.
- ↑ Pick, Albert (1994). Standard Catalog of World Paper Money: General Issues. Colin R. Bruce II and Neil Shafer (editors) (7th ed.). Krause Publications. ISBN 0-87341-207-9.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Dollarization or Dedollarization Llibèria’s way forward? P. 13
- ↑ Billets
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 George S. Cuhaj: 2015 Standard Catalog of World Coins 1901-2000 (42th Edition) - Krause Publications (ISBN: 9781440240393)
- ↑ «WBCC: Llibèria's first new circulation coins in a long clave.». Archivat des d'el original, el 11 de maig de 2015. Consultat el 17 de maig de 2015.
- ↑ «Banc Central de Llibèria: Monedes i Billets en circulació». Archivat des d'el original, el 27 de maig de 2006. Consultat el 17 de maig de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dólar liberiano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.