D'un castell a un atre

D'un castell a un atre és una novela autobiogràfica escrita per Louis-Ferdinand Céline que va ser publicada per l'editorial Gallimard en 1957. Va ser traduïda per Carmen Kurtz en 1972 per a l'editorial Lumen.

En esta novela, Céline narra, entre atres coses, lo que li va ocórrer posteriorment a la caiguda de la França de Vichy: el seu escape a Siegmaringen junt a atres colaboracionistes i personalitats del règim com Philippe Pétain i Pierre Laval, el seu estadía en l'hotel Löwen junt a Lucette Destouches, aixina com les seues numeroses visites al castell d'Hohenzollern, i el seu eventual encarcerament en Dinamarca, aixina com també la seua posterior vida plena de necessitats econòmiques i despreci per part de la societat francesa.

Ademés de llargues i ingenioses divagaciones, D'un castell a un atre està marcat per un profunt desorde d'acontenyiments, botant Céline indiscriminadament d'un moment a un atre. El seu estil també està marcat per una gran cantitat de crítiques i insults cap a Gaston Gallimard ("Achille") i Jean Paulhan ("Loukoum") , aixina com a diversos membres de la intelectualidad francesa, com Jean-Paul Sartre ("Tartre")

Bibliografia

Céline, L. F. (1981). D'un castell a un atre (C. Kurtz, Trad.; 1.^a ed.). Editorial Bruguera S. A.