Anar al contingut

Cyptotrama asprata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cyptotrama asprata (Cyptotrama asprata)


Cyptotrama asprata (també cridada aspratum), comunament coneguda com collybia dorada[1][2] o cavaller espinós de la fusta,[3] és una espècie de bolet sapróbica de la família Physalacriaceae. Este fongo ha tingut una variada història taxonómica, havent-se classificat en catorze gèneros abans d'establir-se finalment en Cyptotrama.

Es caracterisa pel capell de color taronja lluenta a groc que en els #espècimen jóvens està cobert de mechones de fibrillas que s'assemblen a menudes mechons. Esta espècie es diferencia d'atres membres similars del gènero per variacions en el color del capell i en el tamany i la forma de les espores. Està àmpliament distribuïda en les regions tropicals del món.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Esta espècie va ser descrita per primera volta en Ceilan pel naturaliste anglés Mills Joseph Berkeley en 1847;[4] poc despuix (1852), es varen recolectar #espècimen en Carolina del Sur, EE. UU.[5] Posteriorment, el fongo es va descriure en diversos noms: Lentinus chrysopeplus de Cuba;[6] Agaricus sabriusculus i Agaricus lacunosa de Nova York;[7][8] Collybia lacunosa de Míchigan;[9] i Omphalia scabriuscula en Connecticut.[10] Com expliquen els micólogos canadencs Redhead i Ginns en un artícul de 1980 sobre l'espècie, des de la seua descripció original de 1847, C. asprata ha rebut 28 noms i s'ha classificat en 14 gèneros diferents.[11]

Descripció

[editar | editar còdic]

El capell té de 0,6 a 2,7 centímetros de diàmetro, i és de convexo a acolchado. La superfície del capell és seca, i els eixemplars més jóvens estan coberts de púas característiques; a mida que les púas es trenquen en l'edat, tendixen a tindre un aspecte més pelut o lanoso. Els eixemplars més vells solen tindre les traces superficials desgastades. El marge del capell tendix a enrollarse cap a dins quan és jove, tornant-se gradualment recte en la madurea. El color del capell és groc lluent o pàlit, aumentant en intensitat cap al centre del capell. C. asprata té un anell en forma de taranyina que desapareix pronte.


Les agallas, de color groc pàlit a blanc, estan distanciades entre sí i tenen una unió adnata (en àngul recte) o decurrente curta (a lo llarc) en el talle; el seu tacte és grasiento quan se sequen i s'esclafen. El talle medix d'1 a 6,7 cm de llarc per 0,2 a 0,4 cm de gruixa en l'àpiç; el talle és llaugerament més gros cap a la base i pot estar cobert d'hifes d'aspecte lanoso (floculoso) o velloso (fibriloso). La superfície del talle també pot ser escamosa -especialment cap a la base- o estar coberta de partícules molt menudes (granular). La carn d'este bolet és blanca o groc pàlit, sense sabor ni olor característics.[11] La chafada de l'espora és blanca. Es considera incomestible.[12]

Espècies similars

[editar | editar còdic]

Molts atres membres del gènero Cyptotrama són similars en apariència i diferixen de C. asprata només per una o dos característiques fàcilment observables. Per eixemple, C. granulosa és de color marró groguenc lluent (en lloc del groc lluent o pàlit de C. asprata); C. lachnocephala és de color ocre; C. deseynesiana és de color crema en escamas marrons; C. verruculosa té un capell «marró òxit de coure»; C. costesii té pigments de color oliva. Les espècies també poden distinguir-se per les diferències en el tamany i la forma de les espores, encara que s'ha observat un considerable ranc de tamanys en les espores de C. asprata.[11] C. chrysopepla i Heliocybe sulcata també són similars.[13]

Característiques microscòpiques

[editar | editar còdic]

Les espores són de parets fines, planes i de forma elipsoidal o oval. Vistes al microscopi, semblen translúcidas (hialinas) i s'teñir de roig o blau en el reactiu de Melzer (inamiloides). Les seues dimensions solen ser de 7-10 per 5-7 μm; les espores contenen una única gota d'oli de gran tamany. Les cèlules portadores d'espores, els basidios, tenen forma de garrot, de dos a quatre espores, i 25-30 per 5-7 μm.[14] La presència de cèlules estèrils cridades pleurocistidios (cèlules grans que es troben en la cara branquial en alguns fongos) és poc comú; els #espècimen poden contindre pocs o abundants queilocistidios (cèlules estèrils grans que es troben en la vora branquial) que tenen forma de garrot, parets fines i un tamany de 39-87,5 per 8,5-16 μm.[11]

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

Cyptotrama asprata és un fongo sapróbico que creix en la fusta en descomposició d'arbres de full caduc i coníferes. Entre les espècies hospedadoras es troben l'avet blanc (Abies concolor), el arce azucarero (Acer saccharum) i atres espècies de arce (Acer), el aliso gris (Alnus oblongifolia), l'hi haja (Fagus), la pícea (Picea), el pi ponderosa (Pinus ponderosa) i atres espècies de pi (Pinus), l'àlber (Populus) i el roure (Quercus). En les zones templades de Norteamérica, els #espècimen solen recolectar-se entre juliol i setembre.[11]


L'espècie té una distribució pantropical i està àmpliament distribuïda en les regions tropicals del món.[15] S'ha recolectat en Austràlia,[16] el surest de Canadà,[17] China,[14][15] Costa Rica,[18] Índia,[19] Hawái,[20] Nova Zelanda,[21] Japó,[22] i el Lluntà Orient rus.[23] Està absent d'Europa i el noroest de Norteamérica.[11]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Species Fungorum - GSD Species». www.speciesfungorum.org. Consultat el 2025-05-02.
  2. ↑ «AmericanMushrooms.com: Golden-scruffy Collybia (Cyptotrama asprata)». www.americanmushroom.com. Consultat el 2025-05-02.
  3. ↑ «A photographic guide to mushrooms and other fungi of New Zealand.».Auckland, New Zealand: New Holland..
  4. ↑ «"Decades of fungi. Decades XV–XIX. Ceylon fungi"».London Journal of Botany.
  5. ↑ «"Fungi Caroliniani Exsiccati. Fungi of Carolina; illustrated by natural specimens of the species"».Fasciculus I.
  6. ↑ «"Fungi Cubensis (Hymenomycetes)".».Journal of the Linnean Society of London. Botany.doi:10.1111/j.1095-8339.1868.tb00529.x.
  7. ↑ «"Report of the botanist"».Annual Report of the New York State Cabinet..
  8. ↑ «"Descriptions of new species of fungi"».Bulletin of the Buffalo Society of Natural Sciences..
  9. ↑ «"Unreported fungi from Petoskey, Detroit and Ann Arbor for 1905".».Annual Report of the Michigan Academy of Science.
  10. ↑ «"Second report on the Hymeniales of Connecticut".».Connecticut State Geological and Natural History Survey Bulletin.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 «"Cryptotrama asprata (Agaricales) from North America and notes on the 5 other species of Cryptotrama sect. Xerulina".».Canadian Journal of Botany.doi:10.1139/b80-093.
  12. ↑ «North American Mushrooms: A Field Guide to Edible and Inedible Fungi».Guilford, CN: FalconGuide.
  13. ↑ «Mushrooms of North America.».Knopf.
  14. ↑ 14,0 14,1 «The Macrofungus Flora of Chinenca's Guangdong Province (Chinese University Press)».New York: Columbia University Press..
  15. ↑ 15,0 15,1 «"Several noteworthy higher fungi from southern Yunnan, China"».Mycotaxon.
  16. ↑ «A Field Guide To The Fungi of Austràlia.».Sydney, Austràlia: University of New South Wales Press.
  17. ↑ «Canadian Biodiversity: Species: Fungi: Golden-scruffy Collybia». web.archive.org. Consultat el 2025-05-02.
  18. ↑ «INBio. Species of Costa Rica -Cyptotrama asprata». web.archive.org. Consultat el 2025-05-02.
  19. ↑ «South Indian Agaricales».Indian Journal of Botany..
  20. ↑ «Mushrooms of Hawaii: An Identification Guide.».Berkeley, Califòrnia: Tingues Speed Press.
  21. ↑ «Cyptotrama asprata». web.archive.org. Consultat el 2025-05-02.
  22. ↑ «安心感でクロネコさんに決めました。» (en ja). kinoko-ya.sakura.ne.jp. Archivat des d'el original, el 2021-06-25. Consultat el 2025-05-02.
  23. ↑ «"Species of agaricoid fungi new for Russia and Russian Far East".».Mikologiya i Fitopatologiya.


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cyptotrama_asprata&oldid=667926»