Anar al contingut

Cyathea hancockii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El Cyathea hancockii és una espècie de falaguera natiu de les Illes Ryūkyū, Japó, Taiwan i Hong Kong. El epítet específic hancockii commemora a William Hancock (1847-1914), que va arreplegar numeroses plantes en Japó, China i el surest asiàtic. Creix en els boscs, en les riberes, i en els màrgens del bosc a una altura d'uns 600 metros o més.

Descripció

[editar | editar còdic]

El tronc de la planta Cyathea hancockii és postrat o curt i erecto. Les frondas poden ser bipinnadas o tripinnadas i fins a 1,5 m de llongitut. És característic d'esta espècie, ser el més baix dels pinnados. El raquis i estipe són lluents, de marró o púrpura-marró obscur en la seua coloració, i tenen escamas i pèls en la superfície superior. Estes escales són de color marró, llineals i tenen bases redonejades. El soro es produïx en dos files, una a cada costat de la vena central de pinnule i carix d'indusios.

El Cyathea hancockii ha entrat en el cultiu, encara que encara és molt rar. Esta espècie pot sobreviure a temperatures gelades, pero lo ideal seria que es cultiva en humus i baix sostre. Les plantes necessiten ser regades be i en un suministrament constant d'humitat.

Referències

[editar | editar còdic]