Anar al contingut

Curva granulométrica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Granulometría. CAPS 0
Curva granulométrica d'un sol areno-limoso, representat en un paper "log-normal". (Distribució acumulada)

La curva granulométrica d'un sol és una representació gràfica dels resultats obtinguts en un laboratori quan s'analisa la estructura del sol des del punt de vista del tamany de les partícules que ho formen.

Per a este anàlisis s'utilisen dos procediments en forma combinada, les partícules majors se separen per mig de tamisos en obertures de malla estandardisades, i després es pesen les cantitats que han segut retingudes en cada tamís.

Tamany d'una partícula

[editar | editar còdic]
Símbol Nom Definició
dv diàmetro volumètric diàmetro de l'esfera del mateix volum que la partícula.
ds diàmetro superficial diàmetro de l'esfera de la mateixa àrea superficial que la partícula.
dt diàmetro de tamís tamany equivalent de la menor obertura quadrada o redona a través de la qual passaria la partícula.
dst diàmetro de Stokes diàmetro de l'esfera que presentar-la la mateixa velocitat de sedimentación que la partícula.
dona diàmetro de l'àrea diàmetro d'un círcul que proyectat tinguera la mateixa àrea que la proyecció de la partícula.

Característiques d'una curva granulométrica

[editar | editar còdic]

Quan s'estudia una mostra de granulométrica, és a sovint necessari donar conte de tota la mostra en un sol número: un tamany característic, un tamany mig o equivalent. No és fàcil triar tal tamany perque hi ha moltes formes de calcular-ho, especialment si es vol adaptar al tipo de fenomen involucrat.[1] A continuació es definixen els valors que indiquen la noció de principals paràmetros d'una distribució.[2]

Modo o moda

[editar | editar còdic]

El modo, o moda, és el tamany que correspon a la major freqüència, és dir, al màxim de la freqüència (fi per a una representació discreta, o f per a una distribució contínua). En una distribució diferencial, correspon al punt més alt en una distribució acumulada correspon al punt de major pendent (en general el punt d'inflexió).

La mijana és el tamany que correspon al 50% de la distribució acumulada. En atres térmens 50% dels grans posseïxen un tamany inferior a la mijana i 50% un tamany superior.

Mija aritmètica

[editar | editar còdic]

La mija aritmètica, ___MATH_0___ cridada simplement tamany mig, és el moment d'orde 1 de la distribució. Es pot expressar en la fòrmula:

___MATH_1___

Mija geomètrica

[editar | editar còdic]

La mija geomètrica, ___MATH_2___, és molt utilisat en les distribucions logaritmizadas. Es pot expressar en la fòrmula:

___MATH_3___

Diàmetro mig equivalent

[editar | editar còdic]

Si es tracta d'una partícula no esfèrica, es pren a sovint com diàmetro equivalent, el diàmetro de l'esfera del mateix volum que la partícula. Una atra escogencia és el diàmetro del círcul de la mateixa àrea, que la proyecció de l'image de la partícula sobre el mig registrador (foto, pantalla).

Considerant la distribució en número, es poden calcular els varis tamanys mijos per a una població de grans esfèrics, la dimensió dels quals estiga definida pel seu diàmetro ___MATH_4___.

Siga ___MATH_5___ el diàmetro representatiu de l'interval de tamany que correspon a la classe "i" de la població. Siga ___MATH_6___ el número de grans en la classe "i".


El volum d'1 gra de la classe "i" és: . . . . . . . . .... . .___MATH_7___

El volum de tots els grans de la classe "i" és: . . . . . .___MATH_8___


El volum total dels grans és: . . . . . . . . . . . . . . . . .___MATH_9___


El número total de grans és: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .___MATH_10___

El volum total dels grans dividit pel número total de grans és el volum mig per gra, el qual s'escriu:

___MATH_11___

El gra mig equivalent té un diàmetro ___MATH_12___ tal que ___MATH_13___ grans d'este diàmetro tingueren un volum igual al volum total:

___MATH_14___

D'a on este diàmetro ___MATH_15___ cridat diàmetro mig en volum de la distribució en número, que es pot calcular per:

___MATH_16___

o siga:

___MATH_17___

En forma idèntica es podria calcular ___MATH_18___ , el diàmetro mig en superfície de la distribució en número, com el diàmetro de l'esfera tal que ___MATH_19___ esferes semblants tingueren la mateixa superfície que la mostra:

___MATH_20___

Este diàmetro equivalent és particularment important en els estudis dels fenomens de superfície, ya que és el diàmetro de l'esfera que posseïx la mateixa àrea específica que la població.

L'àrea específica és la relació de la superfície al volum del gra o del sistema. Permet trobar la superfície disponible per a l'adsorció per unitat de volum d'una substància.

Àrea específica

[editar | editar còdic]

El àrea específica de ___MATH_21___ grans esfèrics de diàmetro ___MATH_22___:

___MATH_23___

Àrea específica de la població:

___MATH_24___


en igualar els valors: ___MATH_25___ ; sent: ___MATH_26___ ; i. ___MATH_27___

Este diàmetro es diu diàmetro mig de Sauter (SMD), i es nota ___MATH_28___, i pot calcular-se com la relació entre el moment d'orde 3 i el moment d'orde 2 de la distribució en número. Per tal raó se simbolisa a voltes com a D(3,2).

Varianza

[editar | editar còdic]

El moment d'orde 2 respecte a la mija ___MATH_29___ es diu varianza i s'escriu σ2, quadrat de la desviació estándard σ.

σ2 ___MATH_30___

Desviació estàndar

[editar | editar còdic]

La desviació estàndar σ és una mida de la dispersió de les senyes al voltant del valor mig; per lo tant, dona conte de la "esgambi" de la distribució.

σ ___MATH_31___


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Salager J.L. Granulometría teòrica. Quadern FIRP S554-A. Universitat dels Vages, Mèrida, Veneçola 2007.[1] [2] archivat en Wayback Machine.
  2. M.J. Orts, B. Camps, M. Va picar, k Gozalbo. Métodos d'anàlisis granulométrico. Aplicació al control de la granulometría de matèries primeres. Institut de Tecnologia Certimica. Universitat Jaume 1. Castelló. Associació d'Investigació de les Indústries Ceràmiques (AICE). Castelló (Espanya).[3]