Anar al contingut

Curva de calibración

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una curva de calibración és una funció de transferència que relaciona l'entrada en l'eixida. El método es basa en la relació proporcional entre la concentració i una determinada senyal analítica (propietat).

Eixemples

[editar | editar còdic]
Eixemple aplicat a l'electrònica

Un sensor de temperatura en ranc [-100 °C ; 100 °C] oferix una relació d'1mV/°C, la senyal té que adaptar-se per mig d'un amplificador de guany 50 per a un Conversor Analògic/Digital de ranc +-5V. La curva de calibración seria la que nos relaciona el ranc del termómetro en el ranc d'entrada del Conversor Analògic/Digital.

Eixemple aplicat a la Química
Curva de calibrat resposta (ordenades) front a concentració (abscisses) a on els punts rojos procedixen de la llectura del material estàndar i el quadrat blau és llegit per interpolació de les senyes prèvies.

És un método de química analítica amprat per a medir la concentració d'una substància en una mostra per comparació en una série d'elements de concentració coneguda. Es basa en l'existència d'una relació en principi llineal entre un caràcter mesurable (per eixemple l'absorbancia en els enfocaments d'espectrofotometría) i la variable a determinar (concentració). Per a això, s'efectuen dilució d'unes mostres de contingut conegut i es produïx la seua llectura i el consegüent establiment d'una funció matemàtica que relacione abdós; despuix, es llig el mateix caràcter en la mostra problema i, per mig de la substitució de la variable depenent d'eixa funció, s'obté la concentració d'esta. Es diu puix que la resposta de la mostra pot quantificar-se i, amprant la curva de calibración, es pot interpolar la senya de la mostra problema fins a trobar la concentració del analito. Les curves de calibración solen posseir a lo manco una fase de resposta llineal sobre la que es realisa un test estadístic de regressió per a evaluar la seua fiabilitat.[1]

Este tema es pot aplicar a atres camps de forma anàloga.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Harris, Daniel Charres (2003). Quantitative chemical analysis, Sant Francisco: W.H. Freeman. ISBN 0-7167-4464-3.