Cumulopuntia subterranea
Cumulopuntia subterranea és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Cumulopuntia, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del suroest de Bolívia (en el departament de Potosí) fins al noroest d'Argentina (en la província de Jujuy) i es tracta d'una planta nana que sol estar afonada en el sol, en un creiximent casi subterràneu.
Descripció
[editar | editar còdic]Cumulopuntia subterranea és una espècie de cactus de creiximent baix, que es ramifica lateralment i forma coixins semienterrados, de modo que solament les puntes dels brots descollen fins a aproximadament 1 cm del sol. L'espècie és molt variable, per lo que podem trobar des de grups chicotets a grans grups formats per més de 100 cabezuelas.
Les tallos són articulats i estan formats per segments allargats o casi esfèrics i redons. Tenen la epidermis de color vert-grisácea a marró i la seua raïl és de tipo pivotante tuberosa i profunda. Són regordetes, medixen de 2 a 4 cm d'alt i d'1,5 a 6 cm de diàmetro, encara que el volum dels tallos es reduïx considerablement durant l'estació seca, retraent a la planta baix terra. Els fulls són diminuts, solen ser cilíndriques i cauen prematurament.
Els tallos estan coberts de tubèrculs en forma romboidea i sobre ells s'assenten les areolas. Estes contenen pèls i gloquidios d'al voltant d'1 mm de llarc, encara que només estan presents en les areolas basals dels segments. També contenen d'1 a 10 espines en forma de pentine, medixen fins a 2 mm de llarc i estan més o menys doblades cap al cos de la planta.[1]
Les flors són diürnes, es produïxen durant l'estiu i medixen de 2,5 a 3 cm de llarc. El seu color varia de marró a roig rosat profunt, o a un rosa groguenc pàlit o casi blanc. Els pericarpelos no tenen areolas pero si que tenen alguna escama en pèls i cerdes en les aixelles.
Els fruts són globosos i medixen d'1,2 a 1,5 cm de diàmetro. Són secs i indehiscente (no s'òbrin per sí sols). En el seu interior contenen llavors de 4 mm de diàmetro i estan cobertes en un arilo tendre.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des del suroest de Bolívia (en el departament de Potosí) fins al noroest d'Argentina (en la província de Jujuy) i creix principalment en el bioma tropical montano.[3]
Este cactus geófita creix en sols arenencs i rocosos a gran altura en la puna, a altituts de 3000 a 4000 metros sobre el nivell de l'mar. És molt menut i difícil de trobar, ya que creix casi subterràneu.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Opuntia subterrànea, publicada en 1905 pel botànic suec Robert Elias Fries en la revista científica Nova Acta Regiae Societatis Scientiarum Upsaliensis, ser. 4, 1 (1): 122.[5]
Més vesprada, el botànic alemà Friedrich Ritter va traslladar l'espècie al gènero Cumulopuntia, per lo que va passar a cridar-se Cumulopuntia subterranea. Va registrar estos canvis en la revista científica Kakteen in Südamerika 2: 401, publicada en 1980.[3]
- Cumulopuntia: nom genèric format per dos paraules: el sustantiu llatí cŭmŭlus (que significa 'cúmul', 'montó' o 'massa amontonada') i el gènero Opuntia, (en el que el gènero té similituts), fent referència al creiximent de la planta en forma de montons de tallos apilats.[6]
- subterranea: epítet específic llatío que significa 'subterranea', fent referència als tallos de l'espècie que creixen casi enterament baix terra.[7]
Subespecies
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen dos subespecies:
| Image | Subespecie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Cumulopuntia subterranea subsp. pulcherrima
(Halda & Horáček) G.J.Charles |
Presenta tallos més verts i prims. Forma grans grups en més de 100 cabezuelas i una flor més gran (4-6 cm) de color roig o, a voltes, violeta. | Bolívia | |
| Cumulopuntia subterranea subsp. subterranea | Presenta tallos de color vert grisáceo a marró i són més grossos. Forma chicotets grups i una flor més menuda, de color marró a roig rosat profunt, o a un rosa groguenc pàlit o casi blanc. | Suroest de Bolívia fins al noroest d'Argentina (Jujuy) |
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)” i no es coneixen amenaces importants per a la conservació d'esta espècie.[4]
Usos
[editar | editar còdic]Es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través de esquejes, esgalls o llavors.
Esta espècie resistix be el fret si està sec i requerix ple Sol. Es deu utilisar una mescla de compost en bon drenage i les test deu ser profunda, per a aixina acomodar la seua gran raïl pivotante. Són susceptibles a l'excés de rec, pero necessiten suficient aigua durant la vegetació. Senyalar que els espècimen en cultiu, en especial els empeltats, presenten una major cantitat de gloquidios que els que creixen en el seu hàbitat.[2]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta en el talle enterrat -
Planta en el seu hàbitat
-
Planta en floració
-
Varietat de flor rosa
-
Planta en frut
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 365. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 2,0 2,1 «Cumulopuntia subterranea». www.llifle.net. Consultat el 2025-04-22.
- ↑ 3,0 3,1 «Cumulopuntia subterranea (R.I.Fr.) F.Ritter | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-04-22.
- ↑ 4,0 4,1 «Maihueniopsis subterranea: Kiesling, R.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152434A121535017».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152434a121535017.en.Consultat el 2025-04-22.
- ↑ «Opuntia subterranea R.I.Fr. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-04-22.
- ↑ «Cumulopuntia» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-10-18.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 232. ISBN 978-3-642-05597-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cumulopuntia subterranea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.