Anar al contingut

Cumulopuntia rossiana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cumulopuntia rossiana (Cumulopuntia rossiana)


Cumulopuntia rossiana és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Cumulopuntia, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des de Perú fins al sur de Bolívia i noroest d'Argentina.

Descripció

[editar | editar còdic]

Cumulopuntia rossiana és una espècie de cactus de creiximent baix que a sovint es ramifica lateralment i forma coixins o montículs menuts. Les tallos són articulats i estan formats per segments en forma d'ou, en la epidermis de color vert grisácea. Són menuts, regordetes i medixen fins a 2 cm de llarc. Els fulls són diminuts, solen ser cilíndriques i cauen prematurament. Els tallos estan coberts de tubèrculs poligonales molt definits, sobre els que s'assenten de 10 a 15 areolas, sobretot en la part superior dels segments. Són estretes, allargades i de color blanc. Contenen gloquidios, pèls i espines. Les espines només estan presenten en les areolas superiors que hi ha prop dels àpiços dels segments (les areolas basals no tenen espines) i el seu número va d'1 a 6. Són de color blanquecino a marró i medixen fins a 1,5 cm de llarc. Són desiguals, forts i subuladas. A voltes apareixen aplanadas i estan curvades cap a avall en la base.[1]

Les flors es tanquen de nit, són de color groc, taronja, roig parduzco o roig i alcancen llongituts de fins a 4 cm. El pericarpelo és oblicuamente cònic i està cobert de areolas a lo llarc del marge. D'estes emergixen gloquidios i ocasionalment algunes menudes espines. Els fruts tenen forma de barril, són més amples que llarcs i estan coberts de gloquidios llarcs.[2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des de Perú fins al sur de Bolívia (en els departaments de Cochabamba, Chuquisaca, Potosí i Tarijay) i noroest d'Argentina (en les províncies de Jujuy i Bota). Creix principalment en biomas desérticos o de xara seca, a elevació de 3000 a 4000 metros sobre el nivell de l'mar.[3]

Es desenrollen tant en les altures de les montanyes com en les planures o praderies càlides i seques. A pesar de les dures condicions, que inclouen fortes gelades pràcticament totes les nits de l'any, els cactus sobreviuen gràcies a que formen denses mates "cojinadas".[4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La primera descripció d'esta espècie va ser com Tephrocactus pentlandii var. rossianus, publicada en 1953 pels botànics Walter Heinrich i Curt Backeberg en la revista científica Cactus (Paris) 38: 250.[5]

Més vesprada, el botànic alemà Friedrich Ritter la va elevar a la categoria d'espècie i la va colocar en el gènero Cumulopuntia, per lo que va passar a cridar-se Cumulopuntia rossiana. Va registrar estos canvis en la revista científica Kakteen in Südamerika 2: 486, publicada en 1980.[3]

Etimologia


  • Cumulopuntia: nom genèric format per dos paraules: el sustantiu llatí cŭmŭlus (que significa 'cúmul', 'montó' o 'massa amontonada') i el gènero Opuntia, (en el que el gènero té similituts), fent referència al creiximent de la planta en forma de montons de tallos apilats.[6]
  • rossiana: epítet específic otorgat en honor al jardiner alemà Georg Ross (1887-1963), propietari d'un viver de cactus en Bad Krozingen.[7]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”.

No es coneixen amenaces importants per a la conservació d'esta espècie, encara que algunes poblacions es veuen afectades per les agricultura de subsistència, ya que els camps en els que creix l'espècie són llaurats i les plantes són arrancades del sol.[8]

Es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través de esquejes.

No soporta la calor constant i necessita d'un lloc absolutament airejat i solejat. Es deu utilisar una mescla de compost en bon drenage i les test deu ser profunda, per a aixina acomodar la seua gran raïl pivotante.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 164-165. ISBN 978-3-8001-4573-7.
  2. Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). , Ulmer. ISBN 978-3-8001-4573-7.
  3. 3,0 3,1 «Cumulopuntia rossiana (Heinrich & Backeb.) F.Ritter | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-04-21.
  4. 4,0 4,1 «Cumulopuntia rossiana». www.llifle.net. Consultat el 2025-04-21.
  5. «Tephrocactus pentlandii var. rossianus Heinrich & Backeb. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-04-21.
  6. «Cumulopuntia» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-10-18.
  7. Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [1] (en en), Springer, p. 205. ISBN 978-3-540-00489-9.
  8. «Cumulopuntia rossiana: Ortega-Baes, P. & Lowry, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152602A121480819».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152602a121480819.en.Consultat el 2025-04-21.