Cumulopuntia rossiana

Cumulopuntia rossiana és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Cumulopuntia, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des de Perú fins al sur de Bolívia i noroest d'Argentina.
Descripció
[editar | editar còdic]Cumulopuntia rossiana és una espècie de cactus de creiximent baix que a sovint es ramifica lateralment i forma coixins o montículs menuts. Les tallos són articulats i estan formats per segments en forma d'ou, en la epidermis de color vert grisácea. Són menuts, regordetes i medixen fins a 2 cm de llarc. Els fulls són diminuts, solen ser cilíndriques i cauen prematurament. Els tallos estan coberts de tubèrculs poligonales molt definits, sobre els que s'assenten de 10 a 15 areolas, sobretot en la part superior dels segments. Són estretes, allargades i de color blanc. Contenen gloquidios, pèls i espines. Les espines només estan presenten en les areolas superiors que hi ha prop dels àpiços dels segments (les areolas basals no tenen espines) i el seu número va d'1 a 6. Són de color blanquecino a marró i medixen fins a 1,5 cm de llarc. Són desiguals, forts i subuladas. A voltes apareixen aplanadas i estan curvades cap a avall en la base.[1]
Les flors es tanquen de nit, són de color groc, taronja, roig parduzco o roig i alcancen llongituts de fins a 4 cm. El pericarpelo és oblicuamente cònic i està cobert de areolas a lo llarc del marge. D'estes emergixen gloquidios i ocasionalment algunes menudes espines. Els fruts tenen forma de barril, són més amples que llarcs i estan coberts de gloquidios llarcs.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des de Perú fins al sur de Bolívia (en els departaments de Cochabamba, Chuquisaca, Potosí i Tarijay) i noroest d'Argentina (en les províncies de Jujuy i Bota). Creix principalment en biomas desérticos o de xara seca, a elevació de 3000 a 4000 metros sobre el nivell de l'mar.[3]
Es desenrollen tant en les altures de les montanyes com en les planures o praderies càlides i seques. A pesar de les dures condicions, que inclouen fortes gelades pràcticament totes les nits de l'any, els cactus sobreviuen gràcies a que formen denses mates "cojinadas".[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Tephrocactus pentlandii var. rossianus, publicada en 1953 pels botànics Walter Heinrich i Curt Backeberg en la revista científica Cactus (Paris) 38: 250.[5]
Més vesprada, el botànic alemà Friedrich Ritter la va elevar a la categoria d'espècie i la va colocar en el gènero Cumulopuntia, per lo que va passar a cridar-se Cumulopuntia rossiana. Va registrar estos canvis en la revista científica Kakteen in Südamerika 2: 486, publicada en 1980.[3]
- Cumulopuntia: nom genèric format per dos paraules: el sustantiu llatí cŭmŭlus (que significa 'cúmul', 'montó' o 'massa amontonada') i el gènero Opuntia, (en el que el gènero té similituts), fent referència al creiximent de la planta en forma de montons de tallos apilats.[6]
- rossiana: epítet específic otorgat en honor al jardiner alemà Georg Ross (1887-1963), propietari d'un viver de cactus en Bad Krozingen.[7]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”.
No es coneixen amenaces importants per a la conservació d'esta espècie, encara que algunes poblacions es veuen afectades per les agricultura de subsistència, ya que els camps en els que creix l'espècie són llaurats i les plantes són arrancades del sol.[8]
Usos
[editar | editar còdic]Es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través de esquejes.
No soporta la calor constant i necessita d'un lloc absolutament airejat i solejat. Es deu utilisar una mescla de compost en bon drenage i les test deu ser profunda, per a aixina acomodar la seua gran raïl pivotante.[4]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta en el talle enterrat
-
Planta en floració
-
Comparació de tamany
-
Planta en cultiu
-
Detall de les espines
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 164-165. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). , Ulmer. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 «Cumulopuntia rossiana (Heinrich & Backeb.) F.Ritter | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-04-21.
- ↑ 4,0 4,1 «Cumulopuntia rossiana». www.llifle.net. Consultat el 2025-04-21.
- ↑ «Tephrocactus pentlandii var. rossianus Heinrich & Backeb. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-04-21.
- ↑ «Cumulopuntia» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-10-18.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [1] (en en), Springer, p. 205. ISBN 978-3-540-00489-9.
- ↑ «Cumulopuntia rossiana: Ortega-Baes, P. & Lowry, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152602A121480819».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152602a121480819.en.Consultat el 2025-04-21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cumulopuntia rossiana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.