Cultura de les illes Feroe
La cultura de les illes Feroe afona les seues raïls en la cultura nòrdica. Durant llarc temps les illes Feroe han estat aïllades de les fases i moviments culturals que s'han estés per Europa, lo que significa que han conservat gran part de la seua cultura tradicional autòctona. El llenguage parlant en les illes és el feroés. És una de les tres llengües escandinaves insulars que descendix del Nòrdic Antic que es parlava en Escandinavia durant l'Era Vikinga, sent les atres l'islandés i l'extint llenguage norn, que es creu era molt similar al feroés. Fins a el XV el feroés tenia una ortografia similar a l'islandés i el noruec, pero despuix de la Reforma Protestant de 1538 els governants danesos varen prohibir el seu us en escoles, iglésies i documents oficials. No obstant els feroeses varen mantindre una rica tradició oral a pesar de que durant tres sigles a penes varen escriure en el seu idioma. Tots els poemes i històries en llengua feroesa s'han conservat oralment. Les obres lliteràries es dividixen en sagnir (històriques), ævintyr (contes) i kvæði (balades), a sovint compostes per a ser acompanyades de música i danses medievals. Gran part de la tradició oral feroesa va ser transcrita durant la renaixença cultural de el XIX.
Música i dansa
[editar | editar còdic]La música tradicional feroesa és principalment vocal i no sol ser acompanyada en instruments musicals. Solament en la capital, Tórshavn, instruments com el violí eren utilisats en el passat. Quan el comerç es va incrementar en el XX els feroeses varen començar a utilisar instruments importats. Gran part de la música i els instruments importats solament estan esteses en la capital.
La dansa de cadena és un tipo de ball que solament va sobreviure en les illes Feroe, mentres que en atres països europeus va ser prohibida per l'Iglésia, pels seus orígens pagans. Normalment es balla en círcul, pero quan moltes persones participants normalment es deixen dur girant dins del círcul.
La següent descripció és de V. U. Hammershaimb, Færøsk Anthologi, 1891:
L'història de la balada és escoltada per tots en gran interés i si ocorre alguna cosa especialment agradable o emotiu, pots percebre-ho en la mirada i moviment dels danzantes -quan es descriu la fúria d'una batalla, les mans s'apreten, i quan està a punt d'aplegar la victòria, els moviments es tornen alegres.
La dansa de cadena és tan important com a element cultural per als feroeses que la criden "dansa feroesa". No obstant, la dansa no té la mateixa popularitat que en el passat, especialment entre les generacions més jóvens.
La banda de folk metal Týr és potser el major exponent musical de les Illes per a en el restant del món.
Art i Lliteratura
[editar | editar còdic]La lliteratura feroesa en el sentit tradicional de la paraula solament s'ha desenrollat en els últims dos sigles, degut principalment a que el llenguage feroés no va ser escrit i estandardisat fins a 1890 (En 1854 Venceslaus Ulricus Hammershaimb va publicar una gramàtica per al feroés modern que encara s'utilisa hui. Va elaborar una ortografia consistent i coherent en la tradició escrita que s'estenia fins al nòrdic antic). El danés també va ser fomentat a costa del feroés. De totes formes, entre els feroeses han sorgit varis escritors i poetes. Els més famosos d'estos autors són Jørgen-Frantz Jacobsen (conegut per la seua novela Barbara) i William Heinesen. Abdós autors escrivien en danés. Atres autors famosos de les illes Feroe són Heðin Brú (El vell i els seus fills) i Jóanes Nielsen. Entre els poetes feroeses destaquen els germans Janus i Hans Andreas Djurhuus i Rói Patursson. Tant Heinesen com Patursson han rebut el premi lliterari del Consell Nòrdic.
Com va ocórrer en la lliteratura, la pintura feroesa realment no es va desenrollar fins a el XX. Entre els pintors feroeses més destacats es troben entre uns atres, Sámal Joensen-Mikines, Ingálvur av Reyni, Ruth Smith, Tróndur Patursson, Steffan Danielsen i Amariel Norðoy.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Johanna.fo, History». Archivat des d'el original, el 13 de febrer de 2013. Consultat el 18 d'agost de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura de las islas Feroe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.