Cultura de la ceràmica coloreada d'ocre
.png)
La cultura de la ceràmica coloreada d'ocre (OCP: ochre coloured pottery) és una cultura de l'Edat de Bronze (II mileni a. C.) en la planura indogangética (planura dels rius Ganges i Yamuna). Es tracta d'una cultura contemporànea i successora de la cultura de la vall del Indo.[1] La cultura de l'alfarería ocre va ser l'última etapa de l'Edat de Bronze en el nort de l'Índia i va ser succeïda per la cultura de la ceràmica negra i roja i la cultura de la ceràmica grisa pintada.
En 1950 es va descobrir un nou tipo de alfarería en excavacions en dos llocs arqueològics corresponents a la cultura dels depòsits de coure en l'estat de Uttar Pradesh:
- Bisauli (en Badaun) i
- Rashpur Pursu (en Bijnor).[2]
Atres eixemplars d'esta ceràmica es varen trobar prop de Yodhpur (en Rayastán) i daten del III mileni a. C. (Esta ciutat de Yodhpura està situada en el districte de Yaipur i no es deu confondre en la ciutat de Yodhpur).
La cultura va aplegar a la planura del Ganges des del noroest a principis de el II mileni a. C.[3]
La cultura de la ceràmica ocre va florir entre el 2000 i el 1500 a. C. en una àmplia regió entre Maiapur (en el districte SajaRampur, en Uttar Pradesh) i Saipai (en el districte de Etawah). Esta ceràmica està feta d'una argila de gra mig i cremada al fòc, i té un llavat d'ocre anaranjado a roig i té tendència a tacar. En els llocs es troben principalment objectes de ceràmica: flascos, botelles, bols, gorcs, bols, braçalets de terracota, figures d'animals, contes de cornalina, rodes de carro de pedra i mans de morter. Possiblement es cultivava arròs, ordi, cigrons i kesari (¿safrà?).[2]
El terme «depòsits de coure» es referix a diferents conjunts d'artefactes de coure en les zones del nort del subcontinent indi, que es creu que daten des de el II mileni a. C. Uns pocs es deriven d'excavacions controlades i varis grups regionals diferents són identificables: el sur de Jariana i nort del estat de Rayastán, la planura del Ganges i del Yamuna, Chota Nagpur, i l'estat de Madhia Pradesh, cada u en els seus tipos d'objectes característics. Inicialment, els depòsits de coure eren coneguts en la seua majoria de la doab (regió entre dos rius) del Ganges i el Yamuna, i la majoria de les caracterisació es basen en este material.
Artefactes de coure són característiques del sur de Haryana i el nort de Rayastán inclouen astrals planes (celtes), arpones, astrals dobes i espases de doble empuñadura.
El doab té un repertori relacionat.
Els artefactes de la zona de Chota Nagpur són molt diferents, s'assemblen a lingots i són de caràcter votivo.
La matèria primera pot haver derivat d'una varietat de fonts, en
- Bengala Occidental
- Bijar
- Madhia Pradesh (Malanjkhand).
- Orissa (especialment Singhbhum).
- Rayastán (Khetri).
Relacions culturals sense resoldre
[editar | editar còdic]Alguns estudiosos consideren a la civilisació de l'alfarería pintada d'ocre com la continuació tardana o empobrida de la cultura Harappa (la cultura de la vall del riu Indo), mentres que uns atres ho veuen com una cultura indígena no relacionada en Harappa.
V. N. Misra (en S. P. Gupta, 1995: 140) es referix a la OCP com "solament una fase final i empobrida de la cultura Harappa tardana" i la designa com "Harappa degenerada".[2]
Junt en la cultura del Cementeri H i la cultura de les tombes de Gandhara, alguns estudiosos creuen que esta cultura de alfarería pintada ocre va ser un factor en la formació de la civilisació védica (que aproximadament en el 1500 a. C. va produir el Rig-veda, el text més antic de la lliteratura de l'Índia).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bongard-Levin, G. M, i D. V. Deopik: «K probleme proiskhozhdeniia narodov munda». En Sovetskaia Etnografiia, n.º 1, 1957.[4]
- Bongard-Levin, G. M., i G. F. Il’in. Drevniaia Indiia. Moscou, 1969.[4]
- Gupta, S. P. (ed.): The lost Sarasvati and the indus civilization. Jodhpur: Kusumanjali Prakashan, 1995.
- Lai, B. B.: «Excavation at Hastinapura and other explorations in the upper Gangä and Sutlej basins, 1950-1952». En Ancient Índia, vols. 10-11, 1954-1955.[4]
- Sharma, Deo Prakash: Newly discovered copper hoard, weapons of South Àsia (C. 2800-1500 B.C.). Delhi: Bharatiya Kala Prakashan, 2002.
- Yule, P.: Metalwork of the Bronze Age in Índia. Munich: C. H. Beck, 1985. ISBN 3-406-30440-0.
- Yule, P.; A. Hauptmann; i M. Hughes: «The copper hoards of the indian subcontinent: preliminaries for an interpretation» [1989]. En: Jahrbuch dones Römisch-Germanischen Zentralmuseums, págs. 36, 193-275. Mainz, 1992. ISSN 0076-2741.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «Indus civilization», artícul en el lloc web Crystalinks.
At the same clave [at the decline of Harappa Culture], the Ochre Coloured Pottery culture expands from Rajasthan into the Gangetic Plain. - ↑ 2,0 2,1 2,2 «Short notes on Ochre Colored Pottery (OCP)», artícul en el lloc web Preserve Articles.
- ↑ «Ochre Coloured Pottery culture», artícul en el lloc web Rediff.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Copper Hoard Culture», artícul en The Free Dictionary.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura de la cerámica coloreada de ocre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.