Cultura Tarija
La Cultura Tarija va ser una cultura/societat pertanyent al periodo formatiu i societats regionals, l'orige de les quals es remonta a la sedentarizaació i desenroll dels assentaments humans en el Valle Central de Tarija, territori que actualment correspon al surest de Bolívia.
L'influència regional d'esta cultura, segons Dick Ibarra Grasso (1957), pot evidenciar-se en els diaguitas del Nort chilé.
Assentaments i arquitectura
editarS'estenien des de distintes poblacions del Valle, com: Tomatas Gran, Canasmoro, Uriondo, Sant Lorenzo, Chaguaya, entre uns atres.[1]
Estes poblacions varen comprendre la major part de l'extensió de la vall central, estaven dividides en funcions que desenrollaven en especialisació. D'entre les quals existien: assentaments agrícoles (Canasmoro, Sant Mateo), religiosos (Rosillas) i defensius (El Saire).
Durant els treballs arqueològics realisats durant els 80s i principis de 90s (Arrellano: 1984), va ser donada una chicoteta descripció sobre la seua arquitectura general:
El material de les construccions corresponia a les pedres extretes de les pedreres locals, estes eren tallades en forma rectangular, i unides entre sí en morter de fanc.
Les construccions en els llocs urbans estan relacionades entre sí, a modo que les eixides convergan en un pati comú, i este mateix guie a atres senderes que conecten en els diferents complexos.[2]
Entre els variats llocs arqueològics es pot destacar a Sant Mateo i Canasmoro, llocs poblacionals d'alta densitat; en construccions circulares i quadrangulars, i recints rectangulars. Segons el material ceràmic i antropològic, estos últims varen ser utilisats de forma templaria.[3]
Història
editarEls vestigis de la presència de grups humans (nómades) en la vall central tarijeño queda registrada en rastres arqueològics, com el “Home de Sant Luis”, datat entre els anys 6000 i 5000 a. C..[4]
En posterioritat, es donaria la sedentarizaació de la vall entre el III mileni a. C, els vestigis precursors de la Cultura Tarija són pertanyents a la Cultura "Tarija Incís", caracterisada per les seues poblacions en el altiplà de Sama,[5] i en la mateixa vall central.[6]
La precursora Tarija Incís correspondria a la fase incipient de la cultura tarijeña, sent la primera pertanyent al periodo formatiu.[7]
En el periodo de cultures regionals primerenques (500 - 1000 d. C.) ocorreria la transició de la cultura "Tarija Incís", passant a una producció intensiva d'aliments, ceràmica i instruments líticos; posseint enclavaments agrícoles i ciutats densament poblades en construccions vàries.
La raó de la presència ceràmica "Yavi-Chicha" en llocs concrets, és explicada pel caravaneo extensiu de flames pels chichas en temps pre-incaicos; com a comerciants, els pastors, haurien intercanviat tiestos en diferents tècniques alfareras, sent una d'elles l'estil "Yavi-Chicha"; empero la majoria de restants ceràmics (de la zona en qüestió) són pertanyents a la Cultura Tarija, en estils alfareros, tecnològics i decoratius; distints i propis.[8]
Fet també, que la ceràmica "Yavi-Chicha" es troba en estrats més recents (1200-1400-1539), en relació en l'estratigrafia i datació dels tiestos "Tarija" (500-1000-1100).[3][7]
En quant, Cultura Tarija, va desaparéixer casi de forma instantànea quan els incas varen invadir i varen iniciar una llei d'extermini i etnocidio a les tribus tarijeñas, reprimint-les i massacrant-les; als que se'ls va deixar viure, varen ser posats en les fortalees o pucaras (corral o cerques)[1] que conseguirien construir els incas o que usarien construccions natives com a fortalees; posteriorment les tribus vivents serien dutes a l'Imperi Inca a on varen ser escampades a lo largo y ancho de este imperi com mitimaes (siervo esclaus guerrers), yanaconas i pinyes (esclaus), posteriorment es donaria el despoblació complet del territori de les tribus (vall i zona alta de Tarija).
Referències
editar- ↑ 1,0 1,1 «Ocupació territorial i relacions interétnicas en els Vages Meridionals Tarija, entre els desafius prehispànics i enjorn colonials».Consultat el 7 de juny de 2020.
- ↑ «ARQUEOLOGÍA DE TARIJA: AVANCES DEL PROYECTO ARQUEOLÓGICO TARIJA - SAIRE».Revista Texts Antropològics.
- 155.Consultat el 8 de juliol de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 Pablo Miguel Rendón Lizarazu(2005).«ARQUEOLOGÍA DE TARIJA: AVANCES DEL PROYECTO ARQUEOLÓGICO TARIJA -SAIRE».Texts Antropològics.15(2)
- 155-162.
- ↑ «Els restants guardats del home més primitiu de Bolívia» (en és). Notícies El Periódico Tarija. Consultat el 7 de juny de 2020.
- ↑ «El lloc de Pucunayoj en el Altiplano de Sama (Depto. Tarija, Bolívia): excavacions en un lloc Yavi-Chicha Tardà.».
- ↑ «PROYECTO ARQUEOLÓGICO VALLES DE TARIJA (PAVT)».Consultat el 28 de juny de 2020.
- ↑ 7,0 7,1 (Ibarra Grasso i Querejazu Lewis 1986)
- ↑ «Cultura material i fonts escrites: els Chichas dels Vages del Sur».Comechingonia.11(1)
- 105–125.ISSN 2250-7728.Consultat el 13 de juliol de 2020.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura Tarija» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.