Cultiu de la clòchina mediterrànea

El cultiu de clòchina Mytilus galloprovincialis és el de major producció en la Acuicultura d'Espanya i dels més importants en Europa, alcançant regularment les 250.000 tonellades anuals. Espanya és el segon productor mundial d'esta espècie despuix de China (450.000 tonellades anuals).

Esta producció es porta a terme en basses flotants que es denominen bateas. Les bateas s'ordenen en grups cridats polígons, la disposició dels quals i número estan controlats per les autoritats autonòmiques. Recentment s'ha llimitat a 500 el número de cordes per bassa per a evitar la saturació de les zones de cultiu i favorir un millor creiximent. Les bateas consistixen en un entramat rectangular de fusta de 100 a 500 metros quadrats soportat per gomes d'acer recoberts en fibra de vidre, polièster o farcidures en polièster expandit.

La bassa se subjecta al fondo per mig d'una o dos cadenes d'acer i un pes de vint tonellades. De l'entramat de fusta es pengen cordes de nylon de tres centímetros de gruixa i de dèu a dotze metros de llarc, en a on s'engordix la clòchina.

Etapes del cultiu de clòchina

Pot dividir-se en cinc etapes, que inclouen: 1) Obtenció de la llavor, 2) Colocació dels jovenils en les cordes, 3) Desdoble, 4) Engordixca i 5) Collita.

Obtenció de la llavor

El cultiu comença quan els cultivadores obtenen la llavor, fonamentalment de les poblacions naturals (60-70%) i el restant de les cordes que situen com a colectors en les pròpies bateas. Els cultivadores poden arreplegar fins a 1.500 kg de llavor (jovenils) en les marees baixes, en les aproximadament quatre hores que dura cada una, en les zones de roca situades en la part de les rigues més pròxima a l'Oceà Atlàntic. Con este fin ampren una ferramenta denominada "rasqueta", que té un full metàlic d'uns 10 cm² unida a un mànec de fusta. Els cultivadores coloquen les clòchines en les cordes de les seues bateas o les venen a uns atres. Els cultivadores arrepleguen unes 4500 tonellades de llavor de clòchina (jovenils, talla mija= 2 cm) en cada cicle de cultiu. La llavor és transportada a les bateas mantenint-la humida, i es coloca en les cordes durant les 24 hores següents a la recolecció. Com a colectors de llavor en les bateas, els cultivadores ampren rets velles que suspenen de les bateas durant març i abril.

Colocació de la llavor (jovenils) en les cordes

Els cultivadores coloquen la llavor en les cordes a mà o amprant una màquina que els envol en una ret de cotó o rayón; esta ret es desintegra en pocs dies. Per llavors les clòchines han produït un nou biso i s'han unit a la corda. Els cultivadores solen colocar d'1.5 a 1.75 kg de llavor per metro de corda, sent el pes mig d'una corda de llavor de 14 kg. Les cordes, són normalment de 3 cm de gruixa, estan fetes de nylon, polietileno o esparto (S. junceum), la seua llongitut oscila de 6 a 10 metros. La seua superfície rugosa facilita la fixació de les clòchines. Cada corda en clòchines adherides té un llaç al final, que està unit a una corda de polièster més fina cridada "rabiza" (12-14 mm de gruixa), que a la seua volta està unida a la batea. La rabiza té una vida mija d'uns 3-4 anys ya que està exposta a l'aire i al sol (Figueres, 1989), mentres que la corda gran dura una mija de 5,8 anys. Cada batea té de 200 a 700 cordes. Cada 30-40 cm se situen pals de fusta o de plàstic entre els bri de la corda per a evitar que es desprenguen grups de clòchines. Els cultivadores coloquen d'1 a 3 cordes per m² de superfície de batea. Esta distribució permet un adequat fluix d'aigua rica en nutrients per a les clòchines impedint que les cordes es toquen unes a unes atres. Els cultivadores coloquen les cordes principalment de novembre a març.

Desdoble

El tercer pas és el desdoble. Esta operació té com a objectiu evitar que les clòchines caiguen de la corda en moments de mal temps, ademés permet que creixquen ràpida i uniformement. Els cultivadores realisen esta operació quan les clòchines estan a mig créixer (llongitut de la closca 4-5 cm) quan han alcançat 5-6 mesos de talla, normalment de juny a octubre. El pes promig de les cordes ha aumentat al voltant de 50 kg. Es traslladen les cordes als pots usant una grua i freguen els grups de clòchines sobre una taula en un tamís fet en barres d'acer que permet separar-los en distintes talles. També es pot usar un cedazo cilíndric. En esta operació es conseguixen preparar 3 o 4 cordes a partir de cada corda original amprant la ret de cotó o rayón ya descrita anteriorment. El pes mig de les cordes és de 46 kg. Aquells cultivadores que han automatisat esta operació ampren de 5 a 15 segons per metro de corda, o menys de 14 hores per a preparar 500 cordes de 10 metros de llongitut. Si les clòchines creixen molt ràpidament i el seu pes pot causar que s'esgolen soltant-se de la corda, esta operació torna a repetir-se. També sol fer-se quan els cultivadores volen que totes les clòchines tinguen un tamany similar en el moment de la collita.

Engordixca

En Galícia el creiximent és ràpit, especialment en les àrees de les rigues propenques a l'oceà, podent alcançar el tamany comercial (8-10 cm) en 8 o 9 mesos, encara que normalment, el temps necessari per a alcançar la talla comercial és de 13 mesos. No obstant, si la densitat de bateas és elevada este creiximent pot fer-se més llent. En estiu el creiximent és mínim, mentres que en hivern és el moment de major creiximent. Este baix creiximent detectat en estiu està relacionat en l'escassea de plàncton en l'aigua estratificada, sent més important que l'efecte de la temperatura que conseguix que la llavor de primavera i d'autumne tinguen el mateix tamany al final del primer hivern.

Collita

En Galícia existix clòchina de tamany comercial a lo llarc de tot l'any i es pot collir en qualsevol moment. El moment de màxima collita va d'octubre a març quan la demanda del mercat és major i la condició de la vianda és la millor. El pes de la carn de la clòchina pot aplegar a ser el 50% del pes total en el moment de millor condició. Quan un percentage elevat de clòchines ha desovado o està pròxim al desove, la collita deu esperar fins que es troben en millors condicions. La producció mija per m² de batea alcança els 130 kg i per a una batea entera la producció oscila entre les 20 i les 100 t, en un valor mig de 47 t, sent estos valors altament variables. Una atra senya de producció és que cada metro d'cuerdo pot produir entorn als 10 kg de clòchina. Les pèrdues anuals (mortalitat natural i maneig) s'han estimat en un 15%. Recentment els resultats de cultius experimentals de clòchina mostren que la mortalitat està entorn al 5%.

Per a collir la clòchina, els grangers utilisen una grua per a elevar les cordes als seus barcos, allí les clòchines són separades i classificats sobre una taula cedazo. S'eliminen les clòchines menudes, el fango, les closques buides, les ascidias i atres organismes acompanyants. Les clòchines chicotetes tornen a ser amprats en el cultiu. Els de talla comercial es empacan en bosses de nylon i s'envien a les plantes de depuració.

Els mejilloneros estan agrupats en organisacions de productors que els permet fer força a l'hora de comercialisar el seu producte. [1][2]