Lygophis anomalus
La culebra de llínees grogues (Lygophis anomalus)[1] és una espècie d'ofidi del gènero Lygophis. Esta serp habita en pasturages del centre-este del Con Sur d'Amèrica del Sur.
Distribució i costums
[editar | editar còdic]Este ofidi es distribuïx des de Riu Gran del Sur en el sur de Brasil, tot l'Uruguai,[1] Paraguay[2] i el nort de l'Argentina, aplegant pel sur fins al sur de la província de Buenos Aires.[3] És una espècie abundant en ambients de pasturages humits, sent d'hàbits diürns. És una espècie oportunista que consumix assuts de varis tipos d'ambients. Un estudi que va analisar el contingut estomacal de 444 espècimen provinents de tota la seua àrea de distribució va trobar que s'alimenta majorment d'anurs, consumint reptils sol de manera ocasional.[4] En hivern hiberna en solitari o en grups, encara que ixen a prendre sol els dies més càlits.[5] No representa cap perill per al ser humà.
- Reproducció
Copula a partir de setembre. La seua reproducció és ovípara, posant en decembre i giner al voltant de 15 ous blancs i allargats.[5][6]
Taxonomia i característiques
[editar | editar còdic]- Història taxonómica
Lygophis anomalus va ser descrita originalment en l'any 1858 pel zoólogo britànic (naixcut en Alemània) Albrecht Carl Ludwig Gotthilf Günther, baix el nom científic de Coronella anomala.[7]
En 1926 A. Amaral la va incloure en el gènero Liophis i sinonimizó en este tàxon a la hui denominada Lygophis elegantissimus.[8] En 1977 José María Gallardo la va ubicar a esta última com una subespecie de Liophis anomalus, és dir: Liophis anomalus subsp. elegantissima.[5] En 1989, James R. Dixon la va elevar a L. elegantissima al grau d'espècie plena, desprenent-la aixina de Liophis anomalus.[9] Finalment en 2009 Hussam Zaher i uns atres la situen en el gènero Lygophis.[10]
- Eixemplar tipo
L'eixemplar holotip és el BMNH 1946.1.9.13.
- Sintipos: (2) ANSP 5534, 20.823; “Paraguay, a lo llarc de riu Paraná i els seus braços, en particular el Tigre”.[7]
- Localitat tipo
La localitat tipo és: “Illes del riu Paraná”.[7]
- Característiques
Lygophis anomalus és un ofidi esvelt i relativament menut, de 570 mm de llongitut morro-cloaca, la coa comprén 105 mm.[5] L'espècie més similar és Lygophis elegantissimus, habitant de les serres de Ventania. Lygophis anomalus es caracterisa per presentar un patró cromàtic de fondo pardo-oliváceo sobre el qual es disponen taques negres (cada una esguitada d'ocre) i una llínea roig obscur en la part mija dorsal, acompanyada per abdós costats per llínees grogues les quals no la contacten.[5]
Conservació
[editar | editar còdic]Lygophis anomalus no ha segut evaluada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN) en la seua "llesta roja" per lo que s'estima que és una "espècie baix preocupació menor", ya que és una espècie comuna, posseïx una extensa distribució geogràfica i no hi ha grans amenaces que puguen afectar a l'espècie fent que experimente descensos significatius de la seua població.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Achával Federico, & Olmos Bissoli, Alejandro J. (1997). Amfibis i reptils de l'Uruguai. Serie Fauna. Barreiro i Ramos S.A., Montevideo.
- ↑ Schouten, G. B. (1931). Contribucions al coneiximent de la fauna herpetológica del Paraguai i dels països limítrofs. Revista de la Societat Científica del Paraguai 3:5–32.
- ↑ Williams J.D., Scrocchi G.J. 1994. Ofidis d'aigua dolça de la República Argentina. Fauna d'Aigua Dolça de la República Argentina 42:1–55.
- ↑ Panzera, Alejandra and Raúl Maneyro (2014). Feeding Biology of Lygophis anomalus (Dipsadidae, Xenodontinae). South American Journal of Herpetology 9(2):75-82.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Gallardo, J. M. (1977). Reptils de les afores de Buenos Aires. EUDEBA: 1-213.
- ↑ Panzera, Alejandra and Raúl Maneyro (2014). Feeding Biology of Lygophis anomalus (Dipsadidae, Xenodontinae) South American Journal of Herpetology Aug 2014, Vol. 9, No. 2: 75-82 .
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Günther, A. (1858). Catalogue of Colubrine snakes of the British Museum. London, I - XVI, 1 - 281.
- ↑ Amaral, A. do (1926). Notes de ophiologia. I. Sobre a invalidea de um genere i algumas espècies de ophidios Sul-Americans. Rev. Mus. Pauliste 14: 17-33.
- ↑ Dixon, James R. (1989). A key and checklist to the neotropical snake genus Liophis with country lists and maps. Smithsonian Herp. Inf. Serv. (79): 1-40.
- ↑ Zaher, Hussam; Grazziotin, Felipe Gobbi; Cadle, John I.; Murphy, Robert W.; Moura-Leite, Juliol Cessar (2009). Molecular phylogeny of advanced snakes (Serpentes, Caenophidia) with an emphasis on South American Xenodontines: a revised classification and descriptions of new taxa. Pap. Avulsos Zool. (São Paulo) 49 (11): 115-153.
- ↑ Lygophis anomalus en IUCN. Consultat el 30 de decembre de 2014.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lygophis anomalus.
Wikispecies té un artícul sobre Lygophis anomalus.- Este artícul conté una traducció derivada de «Lygophis anomalus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.