Cuggiono

Cuggiono (Cugiònn en milanés) és una municipi i comune d'Itàlia de la província de Milán, regió de Llombardia, en 8.041 habitants.

Història

El territori de Cuggiono va ser habitat des d'époques antiquíssimes, com ho atesten numerosos i interessants troballes arqueològiques, hui conservats en el Museu de Legnano. En la localitat “in Scansioeu” es va trobar un got de 20 cm de forma tronc cònica alternativament pintat de roig i negre i alguns gots en forma de cáliz, bronzes i decoració gálicas: hebillas, anells, adorns en forma de lagartija, braçalets, gots per a aliments, copes i contenidors. Els adorns gálicos tenen la característica d'estar fets d'una argila molt fina, a voltes obscura i posseïxen una certa lluentor. Presenten ademés diferències tonals per la cantitat de color aportada en la cocció. De les excavacions portades a terme en la localitat “Galizia” es varen recuperar dos caps de lleó en disc perforat, que provablement formaven part d'un bosso de cuiro. En estes troballes es va poder deduir que els primers pobladors d'esta zona varen ser els Celto-Gals, els qui eren totemistas, i com a tals creïen que a l'orige de tota tribu hi havia un animal o planta. D'ahí s'explica el seu cult a l'aigua, pedres i plantes. Açò ademés justificaria el fet de que el nom estiga relacionat en les plantes. Aixina que s'explica l'etimologia del nom de molts pobles de la zona: Inveruno vindria de Ever-u (planta teixixc). De la mateixa manera, la paraula Cuggiono tindria el seu orige en Cuslono, en a on Cus és la raïl Celto-Gálica que significa bosc. Per lo tant, Cuggiono seria lliteralment un lloc propenc a un bosc. El nom Cuggiono va sofrir diverses modificacions; gràcies als documents existents es pot llegir una primera denominació, Cusonum, que va declinar en Cuzonum, més vesprada en Cucionum, despuix Cuzono per a finalment aplegar a la seua actual denominació.

L'història de Cuggiono està lligada als Crivelli, una antiga i noble família els registres de la qual remonten a l'any 337 d. C. La família va ser feudataria de Cuggiono per molts anys, destacant-se entre els seus membres el XXVIII Bisbe de Milán, Ausano Crivelli, qui va fallir en 567, en vespres de la conquista Longobarda del nort d'Itàlia. En un contracte de compravenda de 1098 apareix Ottone dona Cuciono, qui figura com a testic en eixe contracte celebrat entre Algerio fill de Vallone i Ariberto, cura, fill de Ambrogio dona Castano. En 1149 es registra que Giovanni d’Arzago, abad de S.Ambrogio, va otorgar a Domenico, Pietro, Pastore i Gualla Crivelli, tots fills d'un atre Guallo, les costes, riberes i boscs de Brinate (hui Bernate) i Cusonno (hui Cuggiono) en caràcter de feu del monasteri de Sant’Ambrogio. Despuix de la conquista franca del S.VIII, Cuggiono va ser un dels cinc comtats en els que es dividia la campiña milanesa: el Seprio. En 1150 Gualla Crivelli era el feudatario de Cuggiono i les seues afores. El seu fill Uberto va aplegar a ser papa en el nom de Urbano III; este va conduir a la Iglesia durant dos anys, en un periodo caòtic i turbulento de lluita entre el papat i l'imperi pel domini europeu.

En 1533 Cuggiono forma partix de la cridada Pieve vaig donar Dairago, aplegant a ser un feu de Castellà Maggi. En 1559 el feu de Dairago va ser venut als Arconati. En 1648, la Real Cambra readquirió el feu i va vendre una part a la família Della Croce. Lliure de tot víncul feudal, el poble de Cuggiono va adquirir la seua independència pagant 10.475 lires milaneses per a evitar un atre enfeudamiento.

En 1672 una part de Cuggiono, cridada Cuggiono Minore, va acceptar formar part del feu de la família Piantanida: els seus habitants, en tal de salvar-se dels deutes contrets per al pagament de la redenció, varen decidir renunciar a l'independència. En 1676 els Piantanida es varen oferir a adquirir l'atra part de Cuggiono. No obstant la Real Cambra va decidir vendre eixes terres a la família Clerici, que les va mantindre fins a 1768, any en que, per falta d'hereus, Cuggiono va tornar a la Real Cambra.

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica

Any	1861	1871	1881	1901	1911	1921	1931	1936	1951	1961	1971	1981	1991	2001
Població	4967	5111	6105	5636	4970	5430	4775	4710	5292	5662	6380	6787	7236	7516

Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Etimología

La paraula Cuggiono és d'orige celta. Deriva de cuslono, veu composta de la raïl cus (bosc) i ono (lloc), per lo tant significa lloc pròxim a un bosc. A lo llarc dels sigles, el nom de Cuggiono va sofrir alguns canvis, sent primer Cusonum, despuix Cucionum i successivament Cuzono, per a aplegar a la seua forma actual.

Monumento a los caídos

En el centre de la plaça de la Victòria (Piazza della Vittoria) es troba el monument dedicat als cuggionenses caiguts en la Grande Guerra; la pedra fundacional va ser colocada en 1923, inaugurant-se l'obra a l'any següent. El cost de l'obra va ser de 110 mil lires aproximadament. Està format per una estàtua en bronze d'una dòna alada, nugada de peus a un pilar d'un pont en acte de prendre impuls per a lliurar-se de la lligaça. Representa la “Victòria” de la guerra de 1915-1918, “encadenada al Piave”, segons un dit del poeta patriota Gabriele d’Annunzio. En el pilar derruït es llig la dedicatòria “Cuggiono als artífexs de la Victòria” i l'aigua que ho rodeja representa les de l'històric riu friulano. De gran valor artístic, l'estàtua és obra de l'escultor Arrigo Manerbi. Del mateix autor, es troben dos obres similars en la ciutat de Ferrara i en l'entrada principal del Vittoriale vaig donar Gardone Riviera, a on s'empina des d'una imponent columna granítica.

Economia

La agricultura és la principal activitat productiva de Cuggiono. En els seus camps es cultiva dacsa, blat i avena. El sector ganader també està desenrollat, contant-se diverses granges (fattorie) que crían ovins, vacuns i suínos. En Cuggiono es desenrolla també una forta activitat artesanal i industrial.

Vías de comunicación

Cuggiono està conectada en Milán a través d'un servici de ómnibus ATM (Azienda vaig donar trasporti municipale) i en els pobles propencs a través del servici de ómnibus ATINOM (Azienda vaig donar trasporti intercomunale nord-ovest Milano). Ademés es troba a 9 km de l'estació ferroviària de Magenta i a 6 km de l'estació de Castano Primo. A 6 km del poble passa l'Estatal n.11 i a 5 km, en peage en Boffalora, passa l'Autopista EL MEU-TO (Milano-Torino).

Personajes

• Papa Urbano III, al sigle Umberto Crivelli (Cuggiono, 1120; Ferrara, 1187).
• Carlo Garavaglia (Cuggiono, 1617; Milà 1663), escultor i ilustre tallador barroc, autor del cor lígneo de la Abadía de Chiaravalle en Milà.
• Angelo Branduardi (Cuggiono, 1950), músic.
• Maria Pia Garavaglia (Cuggiono, 1947), política italiana.

Enllaços externs

• Pàgina web oficial de Cuggiono (en italià)