Ctenosaura hemilopha
Plantilla:Desactualizado El garrobo de coa espinosa (c), també coneguda comunament com iguana de coa espinosa o iguana de pal, és una espècie endèmica de Baixa Califòrnia Sur.[1] És arbòrea i principalment herbívora, a pesar de que puga ser un carnívor oportuniste. Els machos poden créixer fins a 100 centímetros de llongitut, mentres les femelles són més menudes, en una llongitut de fins a 70 centímetros. Actualment de reconeixen cinc subespecies.
L'existència de poblacions principals i insulars d'esta espècie ha segut valiosa per a proporcionar als biòlecs estudis i grups de control per a comparar l'evolució de poblacions d'illes i la seua contraparte del territori principal.
Taxonomia i etimologia
[editar | editar còdic]Ctenosaura hemilopha va ser originalment descrita pel zoólogo Edward Drinker Cope en 1863.[2] El nom genèric, Ctenosaura, està derivat de dos paraules gregues: ctenos (Κτενός), que significa "pentine" (referint-se a la semblança de les escamas de l'esquena i coa en este objecte), i saura (σαύρα), que significa "fardacho".[3] El seu nom concret és una combinació de la paraula grega hemisus (ήμισυς) que significa "mig" o "mitat" i lophos (λοφος) que significa "cresta" o "penacho" ; abdós són en referència a la cresta curta d'escapes que té l'animal, comparats en atres espècie de la seua genere.
Hi ha cinc subespecies de C. hemilopha que són totes similars en aparència i hàbitat.[4]
- C. h. hemilopha habita en la mitat sur de la península de Baixa Califòrnia Sur, Mèxic.[4]
- C. h. conspicuosa es troba en la Illa Sant Esteban i la Illa Cholludo en el Golf de Califòrnia.[4]
- C. h. insulana es troba en Illa Cerralvo (ara Illa Jacques Cousteau) a 5 milles de la part del sur de la Baixa, propenc La Pau, Baixa Califòrnia Sur.[4]
- C. h. macrolopha està es troba en Hermosillo, Sonora, i del sur a la mitat de Sinaloa.[4]
- C. h. nolascensis en trobada en Illa Sant Pedro Nolasco.[4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es creu que estes iguanas poden haver aplegat a la península i les illes perque els habitants dels pobles indígenes Seri els varen transportar allí des de la massa continental fa mils d'anys per a ser usats com a menjar.[1][5] Esta teoria està basada en el fet que la distribució costera de la principal part de Mèxic termina a 115 km del sur de la Illa Sant Esteban.[1][5] Contràriament a prediccions de la teoria del caseta ecològica, l'espècie conviu en el chacahuala jagant de l'illa Sant Esteban (Sauromalus varius) en illa(Sauromalus varius),o majorment cobocida com "Chacahuala jagant" San Esteban.[5] Les dos espècies forrajean les mateixes plantes en el mateix hàbitat al mateix temps a la mateixa hora del dia durant la mateixa estació, sense que cap desplace a l'atra.[1][5]
La iguana de coa espinosa fa el seu cau en vells nius de pardals carpinteros en cardones jagants (Pachycereus pringlei[6]), i en atres cavitats de l'arbre.[7] Els factors més importants que determinen l'elecció de cardones és l'existència d'atres forats, i l'altura del cardón perque estos tipos de refugis permeten als fardachos alimentar-se i prendre el sol en l'arbre, minimisant el risc de predacion.[7]
Descripció
[editar | editar còdic]Les críes de iguana de coa espinosa tenen una tonalitat que va d'un color vert a groc, que es torna grisáceo en l'edat. Quan este animal madura pot ser blanc o llaugerament gris en galons negres, depenent de condicions de calor o inclús el temperament de l'animal.[3]
Els machos apleguen a una llongitut màxima de 100 centímetros, mentres les femelles són prop de 30% més chicotetes alcançant els 70 centímetros. Els machos desenrollen grans papades i una cresta dorsal feta de escamas dorsals més grans, causant dimorfisme sexual en este animal.[1]
Dieta
[editar | editar còdic]Com atres iguánidos, la iguana de coa espinosa és principalment herbívor, menjant flors, raïls, fruta, i cacto com el Jatropha cuneata[8] i el més alt, Solanum hindsianum.[9] Elles poden menjar animals més menuts, ous, i artròpodes, si es presenta l'oportunitat.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Grismer, L. Lee.(2002) Amphibians and Reptils of Baixa Califòrnia, Including Its Pacific Islands and the Islands in the Siga of Cortés.
- ↑ Cope, I.D. (1864).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Malfatti, Mark (2007).
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Malfatti, Mark (2005).
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Nabhan, Gary (2003).
- ↑ Plant Ecology.187(1)
- 1–14.ISSN 1573-5052.doi:10.1007/s11258-006-9128-1.Consultat el 2026-06-03.
- ↑ 7,0 7,1 Blázquez, Carmen; Ricardo Rodríguez-Estrela (2001).
- ↑ . Archivat des d'el original, el 2024-11-16. Consultat el 2026-06-03.
- ↑ Carothers, John H. (1983).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Carothers, John H. (1983). "Size-related activity patterns in an herbivorous lizard". Oecologia (Berlin). 57 (1–2): 103–106.
Cope, I.D. (1864). Descriptions of new American Squamata in the Museum of the Smithsonian Institution. Proceedings of the Academy of Natural Science. Philadelphia. 15 1863: 100–106
- Grismer, L. Lee.(2002) Amphibians and Reptils of Baixa Califòrnia, Including Its Pacific Islands and the Islands in the Siga of Cortés. The University of Califòrnia Press.409 p. ISBN 0-520-22417-5
- Malfatti, Mark (2007). "A Look at the Genus Ctenosaura: Meet the World's fastest lizard and its kin". Reptils Magazine. 15 (11): 64–73.
- Blazquez M. C., Rodriguez-Estrela R., Delibes M (1997) "Escape behavior and predation risk of mainland and island spiny-tailed iguanas (Ctenosaura hemilopha)" Ethology 103(12): 990–998
- . Archivat des d'el original, el 2004-02-08. Consultat el 2025-11-01.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ctenosaura hemilopha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.