Ctenomys magellanicus
.jpg){kind=link}
El tuco tuco de Magallanes (Ctenomys magellanicus) és una espècie de rosegador histricomorfo de la família Ctenomyidae, endèmica d'Argentina i Chile.[1][2]
El pelaje és grisáceo, variant la seua tonalitat entre pàlit i negruzco, en coa bicolor; medix entre 27 i 30 cm.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]El nom del gènero Ctenomys en desglossar-ho, “cteno” significa pentine donant referència als pèls que estos posseïxen sobre les garres els quals els utilisen per a pentinar el seu cabell. Mentres que “mys” fa referència a rosegador. Mentres que els noms populars de les diverses espècies d'este gènero fan referència principalment als seus hàbits o característiques del seu comportament. Aixina, tucotuco (Ctenomys magellanicus) fa referència a la paraula amagat per lo difícil que és vore estos rosegadors .[4]
S'han descrit les subespecies Ctenomys magellanicusos godi i Ctenomys magellanicus magellanicus preferentment en estepas fredes de gramíneas (Festuca, Hordeum, Poa); Ctenomys magellanicus dicki en bosc i xares en espècies com Senecio sp., Berberis empetrifolia, Berberis microphylla, Chiliotrichium diffusum, Baccharis magellanica i Empetrum rubrum. Ctenomys magellanicus fueginus en la estepa freda a baixa altura, des del nivell de la mar als 150m Ctenomys magellanicus obscurus en pasturages i xares en Berberis buxifolia [5]
Aspectes morfològics
[editar | editar còdic]És un rosegador herbívor de pelaje suau i tupido. Presenta distints tons de pelaje en colors que van des d'un gris clar a un gris obscur. Té un cràneu en ànguls molt marcats, i orelles de menut tamany, la seua coa és bicolor. Esta espècie presenta dimorfisme sexual la qual cosa fa referència a una diferència física entre el macho i la femella, a on en esta espècie el macho presenta un tamany major a la femella.[6] Posseïxen un sol parell d'incisius superiors els quals són característics dels rosegadors. I molar de forma semilunar o de renyó. El seu últim molar és molt reduït.[7]
Ecologia
[editar | editar còdic]Distribució
[editar | editar còdic]És una espècie endèmica del sur de Chile i Argentina, sent l'única espècie del gènero Ctenomys que habita actualment l'illa de Terra del Fòc. En Chile, posseïx una extensió de la seua presència de 66.700 km² aproximadament. Habitant de la estepa patagónica[4]
Estos rosegadors posseïxen hàbits subterràneus, creen coves subterrànees de fins a 30 a 40 cm de profunditat les quals es caracterisen per presentar nius forrats en matalafs de palla, la qual és prèviament secada fòra del cau abans d'ingressar-la i la qual actua com a aïllant tèrmic, les fabriquen principalment en les seues mans ya que posseïxen poderoses garres. Una volta que acumula suficient sol remogut desplaça la terra en les pates cap a l'exterior del cau, formant els túmulos característics, pot utilisar les seues dents per a ajudar en l'excavació, encara que el seu us principal és per a rosegar material vegetal.[4]
Les obertures dels seus caus les orienten cap a l'ombra del vent provablement en la finalitat que no entren corrents d'aire fret. La neu en l'hivern també complix una funció aïllant ya que evita que la calor d'adins emane cap a l'exterior. Els caus presenten una galeria principal la qual es comunica en vàries branques laterals. Estes branques laterals poden terminar en un punt d'eixida a l'exterior o en un túnel cego, #lo que els permet mantindre un microclima dins del cau, amortiguando les baixes temperatures exteriors.[4]
Comportament
[editar | editar còdic]Generalment els rosegadors del gènero Ctenomys posseïxen hàbits de comportament més solitaris a on macho i femella conviuen per separat i les seues reunions són netament en fins reproductius per a assegurar l'èxit i propagació de l'espècie. No obstant, l'espècie Ctenomys magellanicus és caracterisada per ser gregaria, són rosegadors socials els quals viuen en comunitats formant aixina numeroses colónies. Estos són difícils d'observar degut a que presenten hàbits crepusculares, és dir, estan actius en hores d'eixida i posada de sol, és per açò que en horaris diürns o nocturns és difícil observar-los fòra dels seus caus ya que passen la major part del dia dins d'estes[4]
Hàbits reproductius
[editar | editar còdic]L'época reproductiva és principalment en hivern quan estan tancats en els seus caus i a on es produïx l'unió de les coves adjacents. Posseïxen un periodo de gestació llarc de 100 a 110 dies. Després, naixen les crío entre novembre i decembre els quals són els mesos a on hi ha majors temperatures. En general les femelles paren 3 crío en promig. Les crío naixen cobertes de pèl i en els ulls oberts. Al voltant de 2 mesos i mig despuix del part les crío migran cap a la perifèria de la població.[4]
Funció reproductiva
[editar | editar còdic]El tuco-tuco magallánico s'alimenta principalment de vegetació, és una espècie herbívora i consumixen principalment raïls de gramíneas. Forrajean prop dels seus caus i després consumixen l'aliment dins de les mateixes per a minimisar els riscs de ser depredados,[4] consumixen principalment raïls de gramíneas.
Un depredador conegut és Bubo magellanicus o tucúquere, un muçol en hàbits nocturns.[8]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]Esta espècie està classificada per la UICN com "espècie baixe preocupació menor"; açò es deu principalment a causa de la degradació i perduda del seu hàbitat natural per culpa de la ganaderia ovina ya que esta ha deteriorat principalment la estepa magallánica que és a on estos rosegadors assenten les seues llars, per mig del calcigue constant de les ovelles estes destruïxen el sol i a la seua volta destruïxen les entrades als caus d'estos rosegadors. Hui dia és desconegut el seu tamany poblacional actual en exactitut, pero sí se sap que la subespecie Ctenomys magellanicus dicki es considera extinta.[9] I s'estima una disminució de més d'un 30% de la població de l'espècie en l'última década principalment per sobreexplotació i degradació del seu hàbitat pel pastoreig continu d'ovins.
Els motius de classificació per a vulnerable per a 4 de 5 de les seues subespecies són per reducció del tamany poblacional, en els últims anys haver reduït un 30% la seua població, i reducció de la calitat del seu hàbitat natural[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ . ITIS. Integrated Taxonomic Information System. Consultat el 21 de juny de 2015.
- ↑ . SIB. Sistema d'Informació de Biodiversitat. Archivat des d'el original, el 21 de juny de 2015. Consultat el 21 de juny de 2015.
- ↑ . Ministeri del Mig ambient de Chile. Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2013. Consultat el 21 de juny de 2015.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 .
- ↑ MANN G (1978). «Gayana: Zoologia», Els menuts mamiferos de Chile, p. 1-342.
- ↑ . Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2013. Consultat el 21 de juny de 2015.
- ↑ Yañez et al. (2009). «Mamiferos de Chile», Claus de determinació dels mamiferos de Chile (en Espanyol), p. 423-446.
- ↑ Jacksic (1986). «Journal of Raptor Research», Prey and trophic ecology of Great Horned Owls in western South America: an indication of latitudinal trends., p. 113-116.
- ↑ 9,0 9,1 Ret list of threatened species.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Interciencia.26(1)
- 13-17.ISSN 0378-1844.Consultat el 21 de juny de 2015.
- Plantilla:YouTube
Wikispecies té un artícul sobre Ctenomys magellanicus.- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ctenomys magellanicus.