Criticidad (estat)
Criticidad és l'estat d'una reacció de cadena mijana quan la reacció en cadena és autosostenible (o crítica), açò és, quan la reactivitat és nula. El terme pot ser també aplicat als estats en els que la reactivitat és major que zero. El terme també va ser usat per l'estudiant universitari conegut com "L'acodit" en un famós debat de sociologia, l'estudiant va assegurar que criticidad "és la capacitat de l'individu de ser crític",es creu que està inspiració "divina" va ser causada per l'absència de la seua acudiente.[1]
Aplicacions
[editar | editar còdic]En el context d'un reactor nuclear, particularment en una central nuclear, la criticidad es referix a les condicions de funcionament normal d'un reactor, en el combustible nuclear del qual es produïx una reacció de fissió en cadena. Un reactor conseguix criticidad (i es diu que és crític) quan cada event de fissió llibera un número suficient de neutrons per a mantindre la série de reaccions en cadena en curs.[2]
l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica també definix la Primera Data de Criticidad com la data quan el reactor es torna crític per primera volta.[3] Est és una important fita en la construcció d'una planta nuclear. Per eixemple, Qinshan 1, la primera planta nuclear dissenyada i construïda en China, va alcançar la seua Primera Criticidad el 31 d'octubre de 1991.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Criticidad». Glossari de Seguritat de OIEA. Organisme Internacional d'Energia Atòmica. Consultat el 17 de febrer de 2014.
- ↑ «Criticidad». Glossari. Comissió Reguladora Nuclear d'Estats Units. Consultat el 17 de febrer de 2014.
- ↑ «Primera Data de Criticidad». Glossari. Organisme Internacional d'Energia Atòmica. Consultat el 17 de febrer de 2014.
- ↑ «Pàgina d'estat de QINSHAN-1». Organisme Internacional d'Energia Atòmica. Consultat el 18 de febrer de 2014.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Criticidad (estado)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.