Cristóbal de Virués

Cristóbal de Virués
Nacionalitat:	Valenciana
Ocupació:	Militar i escritor.
Naiximent:	1550
Lloc de naiximent:	Valéncia, Regne de Valéncia
Defunció:	1614
Lloc de defunció:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Cristóbal de Virués (Valéncia, 1550 - 1614) fon un militar, escritor, dramaturc i poeta èpic valencià del Sigle d'Or.

Biografia

Cristóbal de Virués fon de família distinguida; el seu pare, Alonso de Virués, fon un mege amic de l'humaniste Lluís Vives. Els seus germans foren persones rellevants de la vida intelectual valenciana: Jerónima fon una experta llatinista; Francisco fon poeta i doctor en teologia; i Jerónimo, mege i poeta, va pertànyer a l'Acadèmia dels Nocturns. El mateix Cristóbal de Virués fon apreciat no només en Valéncia, sino també per alguns dels seus contemporàneus de la Cort, com Agustín de Rojas, Lope de Vega, i Miguel de Cervantes. Cervantes elogià el seu heroísme en el Canto del Turia i alabà el seu poema épic El Monserrate en l'escrutini de la biblioteca d'En Quixot; també l'inclogué en el nomenat "Canto de Calíope" en l'últim llibre de La Galatea (1585) i en Viage del Parnaso.

En Lope de Vega es va relacionar quan va permanéixer desterrat en Valéncia, periodo durant el qual Lope de Vega va absorbir i va elaborar aspectes del teatre valencià que'l portaran a la creació de la comèdia nova.

Virués seguí la carrera militar, lluitàr en la Batalla de Lepanto i en Milà, i es retirà en el grau de capità a la seua ciutat natal en l'any 1586.

Obra

Cristóbal de Virués és, en Jerónimo Bermúdez, el més important poeta tràgic de la generació neosenequista anterior a Lope de Vega i va ser un dels primers en mesclar preceptes clàssics en la pràctica contemporànea del seu temps. El primer frut lliterari despuix de retirar-se de la vida militar va ser el poema épico en octaves reals El Monserrate (Madrit, 1587), reimpreso allí també en 1588 i 1601. Durant una curta estància en Itàlia va compondre i va publicar una segona part, El Monserrate segon (Milà, 1602). Este poema posseïx un militant contingut antirreformista i narra la llegenda de l'ermitaño Juan Garín, complicat en viages i atres materials. En la seua dramatúrgia, de llenguage estilisat, abunden els incidents escabrosos, els elements inesperats i el tema d'autodeterminació. El volum titulat Obres tràgiques i líriques del capità Cristóbal de Virués va ser publicat en Madrit, l'any 1609, i inclou cinc tragèdies escrites entre 1570 i 1590. Es tracta de La Gran Semíramis, La Cruel Casandra, Atila furiós, La Infelice Marcela i Elisa Dido. Esta última és la que es conforma més a les regles de les tres unitats aristotèliques. Dos de les seues obres teatrals presenten com a heroïnes a dos dònes d'excepcional valor en els seus respectius entorns dramàtics. Mentres que Dido és el model de la dòna i de la reina virtuosa, Semíramis encarna i transporta la dramatisació d'un cúmul de vicis. Una i una atra, no obstant, estan dotades d'una inteligència superior i d'una gran habilitat per a dur avant els seus respectius proyectes polítics o amorosos. La gran Semíramis trenca l'unitat de temps (transcorre durant 22 anys) i és un drama sobre l'ambició i la passió; el tema inspirarà despuix a Pedro Calderón de la Barca La filla de l'aire. La cruel Casandra tracta sobre una dòna cruel en el regne de León, en Espanya, pero la trama és incoherent, les passions exagerades i tots els personages són eliminats. Atila furiós és un drama d'agonia mental i de gran derramamiento de sanc i sofriment. La infelice Marcela és un drama d'honor basat en el Orlando furiós de Ludovico Ariosto; en esta obra es trenca el decore de la tragèdia clàssica mesclant personages nobles en plebeus i usa Virués el romanç per volta primera. Les seues contribucions formals a la comèdia varen ser reconegudes per Lope de Vega en el seu Art Nou de Fer Comèdies en Este Temps (Madrit, 1609): "El Capità Virués, insigne ingeni, / va posar en tres actes la comèdia que abans / anava en quatre, com peus de chiquet / que eren llavors chiquetes les comèdies".

Enllaços externs

• Obres en la Biblioteca Virtual Cervantes
• Cristóbal de Virués. El valenciano que unió espada y pluma en el Siglo de Oro - Pedro Fuentes Caballero - Ecos de Valencia

Bibliografia

• Bleiberg, Germán; Ihrie, Maureen; Pérez, Janet. «Cristóbal de Virués». A: Dictionary of the Literature of the Iberian Peninsula, Vol. 2 (en anglés). Westport: Greenwood Publishing Group, 1993. ISBN 0313287325, 9780313287329.
• Cayetano Alberto de la Barrera i Leirado. Catàlec bibliogràfic i biogràfic del teatre antic espanyol (en castellà). Madrit: M. Rivadeneyra, 1860, p. 724.
• Atkinson, William C. “Seneca, Virués i Lope de Vega” in Homenage a Antoní Rubio I Lluch. Barcelona, 1936, pp. 111-136.
• Gascón, Christopher. “Virués’s Theatre of the Grotesque: Interrogating La gran Semíramis from Roman Chronicle to the New York Stage.”
• González-Quevedo Alonso, Silvia. “El Valencià Virués i les seues dònes vestides d'home.” romanç Notes, vol 23 198
• Hermenegildo, Alfredo. "Cristóbal de Virués i els signes teatrals de l'horror". [1]
• Navedo, Carlos. La Gran Semíramis Llegenda i realitat. Impacte: New York, 2015.
• Rosell, Don Cayetano. Autors espanyols, des de la formació dellenguage fins als nostres dies. Edicions Atles, Madrit, 1945, p. 520.
• Sargent, Cecilia Vennard. A Study of the Dramatic Works of Cristóbal de Virués. Institut de les Españas, 1930, pp. 44-45.
• Walthaus, Rina. “Elisa Dido i el conteptus mundi postridentino: simbolisme i moraleja en un drama de Cristóbal de Virués.” Vol 37, N⁰  2, 1985, pp. 191-208.