Anar al contingut

Crisopea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Crisopea

En l'alquímia, el terme crisopeya (del grec clàssic, χρυσοποία, 'chrysopoiía', 'fer or') fa referència a la transmutació de metals en or.[1] Aixina mateix indica simbòlicament la creació de la pedra filosofal i en això la realisació de la gran obra (opus magnum).

Els alquimistes cridaven crisogonia a una substància que separaven de les dissolució d'or suponent-la una llavor d'eixe metal. Segons esta creència en introduir certa cantitat de crisogonia en un metal qualsevol i en determinades condicions, est aplegava a convertir-se en or.

La paraula va ser utilisada en el títul d'un papir alquímico, la Crisopeya de Cleopatra, que va ser escrit en els primers sigles de l'era cristiana. El papir conta en l'idea de "una del tot" (en grec: ἔν τὸ πᾶν),[1] un concepte que es relaciona en l'uróboros i el hermetisme. Crisopeya també és un poema de 1515 de Giovanni Augurello.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Stanton J. Linden. The alchemy reader: from Hermes Trismegistus to Isaac Newton. 2003. p. 54