Crisis de l'aigua en Nou León de 2022
La crisis de l'aigua en Nou León de 2022 es referix als problemes que es produïxen per l'escassea d'aigua en l'estat mexicà de Nou León, en el context de la crisis hídrica en Mèxic de 2021-2025.[1] Dit periodo de crisis hídrica va tindre el seu punt més crític en juny i juliol d'eixe any i va afectar a diversos municipis, incloent la Zona metropolitana de Monterrey (ZMM), la capital de l'estat i la segona més gran del país.[2]
Context
[editar | editar còdic]
La crisis de l'aigua en Nou León de 2022 té diversos factors, entre ells
Condicions climàtiques
[editar | editar còdic]En 2022, huit estats de Mèxic varen sofrir sequies extremes i 1546 dels 2463 municipis varen tindre diversos graus d'escassea.[1] La ZMM rep un promig de precipitació de 300 a 500 milímetros d'aigua en un clima de semiárido a molt sec.[3] Les condicions climàtiques de Nou León aixina com les conseqüències del calfament global situen a l'estat en un risc permanent de carestia per sequia i en el sofriment d'ones de calor. Per un atre costat la ZMM s'abastix, principalment, de l'aigua de preses com Cerro Prieto i El Gavinet —abdós responsables del 70% del cabal— i La Boca, mateixes que varen tindre baixos índexs de captació i almagasenament d'aigua respecte a atres anys.
Nou León havia enfrontat dos sequies greus en anterioritat, en 1998 i en 2013, mateixes que varen posar en alerta a la societat neolonesa sobre les conseqüències reals d'una situació crítica. Una menor cantitat de població, en el cas de 1998, va ajudar a que una busca ràpida de pous d'extracció profunda abastiren a les persones una cantitat d'aigua mínima per un lapsus de tres mesos, sense interrompre del tot l'aigua i fer-la aplegar a la major cantitat possible de persones. En 2013, els efectes del canvi climàtic expressats en pluges extremes varen salvar a la ciutat de la crisis d'aigua, quan el Huracà Ingrid va omplir les preses abastecedoras.[4]
Falta d'infraestructura
[editar | editar còdic]En la zona metropolitana de Monterrey, l'abast d'aigua directa als domicilis es realisava aproximadament a la mitat de la població en els anys 50, en extracció provinents de pous urbans. A inicis de el XXI, les 4.5 millons de persones que habitaven la ZMM rebien aigua de part dels tres assuts: La Boca, més propenca al núcleu urbà; i Cerro Prieto i El Gavinet, distants de la zona i abdós depenents de la conca del Riu Sant Joan; aixina com pous urbans tant profunts com a superficials, mateixa que és distribuïda a una ret de 400 quilómetros d'aqüeductes i canonades que resulten insuficients.[4] Existixen municipis com García que tenen un dèficit crític en l'abastiment d'aigua, pel seu creiximent poblacional i la falta d'inversió en infraestructura tant d'abast com de drenage suficient.[5]
Distribució inequitativa
[editar | editar còdic]El creiximent accelerat de la població[6] i la falta de polítiques públiques en l'abast per a una distribució més equitativa[7] que reduïxca, l'enfocament economicista que beneficia a empreses que usen grans volums d'aigua per als seus processos[2] provoca que existixquen àmplies zones urbanes no tenen accés a l'aigua. Si ben els últims vint anys el volum d'aigua dels assuts ha anat en decliu, en 2011 i 2012 imàgens satelitales demostren una sequia meteorològica i a partir de 2015 processos antropogénicos —és dir, de naturalea humana com a processos d'extracció illegal o de sobreexplotació no reportada a les autoritats— varen agravar l'escassea.[3] L'extracció en març de 2022 per l'activitat industrial era d'1 600 litros per segon.[8] En l'estat es troben instalades plantes com la cervecera Heineken i la acerera Ternium, mateixes que necessiten grans volums d'aigua en els seus processos.[2]
Conflictes per l'aigua
[editar | editar còdic]Degut a que el cabal del Riu Sant Joan sortix d'aigua als estats de Nou León i Tamaulipas, tant a l'Assut El Gavinet com a la Presa Mart R. Gómez (El Sucre) en Tamaulipas, han existit conflictes socials relacionats entre abdós estats, particularment en productors agrícoles de Tamaulipas que es troben riu avall.[4]
Evolució
[editar | editar còdic]El 3 de febrer va ser anunciat que Nou León vivia una sequia extrema, i que els càlculs indicaven que el volum d'aigua podria ser insuficient per a primavera i estiu. Va entrar en vigència el programa de Mides Preventives i de Mitigació de la Sequia de la Comissió Nacional de l'Aigua.[9]
Març
[editar | editar còdic]En març de 2022 la Comissió Nacional de l'Aigua va anunciar que el volum d'aigua en els assuts era crític, per lo que s'acostava un «dia zero» per a la Zona Metropolitana de Monterrey calculat a ocórrer en els següents 60 dies. Per tant, es va anunciar que a partir del 25 de març començaria un programa de tandeo, en el que es subdividiría la ZMM en zones que tindrien horaris diferenciades d'abast.[10]
Setembre
[editar | editar còdic]El 23 de setembre el Congrés de Nou León va anunciar multes per a les persones que anaren descobertes desperdiciant aigua.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «[1]». Consultat el 2022-11-17 (en és).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Crisis hídrica en Monterrey, Nou León». El Colege de la Frontera Nort. Consultat el 2022-11-17.
- ↑ 3,0 3,1 «seua-dia-zero?idiom=és Monterrey i el seu Dia Zero» (en és). gob.mx. Consultat el 2022-11-17.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Physics and Chemistry of the Earth, Parts A/B/C.91
- 2–9.ISSN 1474-7065.doi:10.1016/j.pce.2015.08.015.Consultat el 2022-11-22.
- ↑ David Casas. «La sequia va ser superada en Monterrey: Aigua i Drenage». El Sol de Mèxic. Consultat el 2022-11-17.
- ↑ Ernesto Gómez. «Sequia en Nou León 2022: ¿Qué està passant en el desabasto de l'aigua en Monterrey?» (en és-mx). L'Informador (Mèxic). Consultat el 2022-11-17.
- ↑ «¡Gota a gota! Experts mundials analisen en el Tec la crisis de l'aigua». Institut Tecnològic i d'Estudis Superiors de Monterrey. Consultat el 2022-11-17.
- ↑ «"A Monterrey li va aplegar el dia zero": La greu crisis de falta d'aigua en la segona ciutat més poblada de Mèxic» (en és). L'Universal. Consultat el 2022-11-17.
- ↑ «Varen declarar emergència en Nou León per sequia extrema en assuts». Infobae. Consultat el 2022-11-17.
- ↑ «a-60-dias/ La Jornada - Va alcançar la 'hora zero' a Nou León; té aigua només per a 60 dies» (en és). www.jornada.com.mx. Consultat el 2022-11-17.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Crisis del agua en Nuevo León de 2022» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.