Criptojacking
El Criptojacking, també cridat Criptominado maliciós o Criptosecuestro, en anglés Cryptojacking (derivat de la combinació dels vocables Cryptocurrency , criptomoneda, i Hijacking, seqüestre[1]), consistix en el seqüestre d'un dispositiu electrònic sense el consentiment o coneiximent de l'usuari, per a aprofitar els seus recursos en el minat de criptomonedas.[2]
La criptomoneda més usada per a minar en este tipo d'atacs és Monero per les seues característiques de privacitat i anonimat i per tant les transaccions no es poden traçar.[3][4][5] Ademés, algoritme Proof-of-Work de Monero (CryptoNight[6]) s'ha dissenyat per a fer que les activitats de mineria siguen viables en una CPU estàndart en lloc de requerir grans cantitats de recursos o inclús hardware especialisat.[5][7] També és habitual el criptosecuestro per a minat de Bitcoin i Ethereum pel seu alt valor en el mercat.[8]
L'èxit d'este tipo d'atac es deu a que és fàcil d'efectuar i automatisar, ademés de la dificultat de detectar la seua presència en el dispositiu infectat.[1]
Qualsevol dispositiu pot ser objectiu d'este tipo de seqüestre.[1] Per eixemple supercomputadors,[9][10]servidors, routers,[11] ordenadors personals, consoles de jocs, tabletas, dispositius mòvils, dispositius inteligents i dispositius IoT.[1][12]
Tipos
[editar | editar còdic]Podem classificar els criptosecuestros en funció del seu modo de funcionament en:
- Criptosecuestro basat en navegador.
- Criptosecuestro basat en routers.
- Criptosecuestro basat en archius
- Criptosecuestro en el núvol
Criptosecuestro basat en navegador
[editar | editar còdic]Consistix que el servidor web envia còdic manipulat a on s'injecta el còdic maliciós en el navegador. Una volta que l'usuari tanca el navegador o el procés afectat, el dispositiu deixaria de realisar accions de minat.[1][12]
Este tipo de criptosecuentro va escomençar en 2017 quan l'empresa alemana de servicis web Coinhive va desenrollar un javascript que en instalar-ho en el lloc web permetia realisar mineria per a la criptomoneda Monero.[12][13] D'esta forma es permetia als propietaris de llocs web obtindre ingressos alternatius a la visualisació d'anuncis.[12]
Inicialment, l'acort era obert, transparent i consensuat entre els visitants i els propietaris del sitie web.[12] No obstant, els ciberdelincuentes pronte varen vore el potencial lucratiu i varen començar a colocar en secret en mils de llocs web versions modificades de la biblioteca de Coinhive pero manant els ingressos als grups delictius.[12][13]
Poc a poc, els fabricants de navegadors, al vore l'expansió del minat ilícit a través de navegadors que relentizaban els llocs web, varen començar a implementar funcions de seguritat per a detectar i bloquejar este tipo d'operacions.[13] En 2018, Google va prohibir les extensions web que extragueren criptomonedas de Chrome Web Store.[12]
En març de 2019, els operadors de Coinhive varen anunciar que anaven a tancar, citant vàries raons, inclosa la creixent dificultat i eficiència en l'extracció de Monero dins dels navegadors web.[13] Ademés, es varen publicar artículs demostrant que l'ineficiència del cryptojacking per a generar ingressos, a pesar de la seua popularitat entre els grups de delictes cibernètics, en sol tres anuncis clàssics en llínea que generaven 5,5 voltes més ingressos que un script de cryptojacking basat en la web.[13] Estes varen ser les raons per les que despuix del tancament de Coinhive es varen reduir a nivells casi inexistents el criptojacking basat en el navegador, ya que la majoria de les bandes de delictes cibernètics varen passar a atres tàctiques.[13]
Criptosecuestro basat en routers
[editar | editar còdic]El funcionament en este tipo de criptosecuestro és similar al criptosecuestro basat en navegadors, llevat que l'orige del còdic maliciós no està en un servidor web modificat, si no en un router en còdic maliciós que modifica el tràfic per a introduir dit còdic.[11] És dir, aprofitant-se vulnerabilitats dels routers, s'instala software que reescriu el tràfic de l'usuari i embebe còdic de criptominado en cada conexió a qualsevol web.[11] D'esta forma qualsevol pàgina web visitada per qualsevol usuari darrere de router infectat realisaria processos de minat a favor dels ciberdelincuentes.[11]
Observar que l'injecció pot funcionar en abdós sentits, per al tràfic que aplega a l'usuari i, si per eixemple, un lloc web està estajat en una ret local darrere d'un router afectat, el tràfic a eixe sitie web també s'injectarà en el còdic maliciós.[14]
En 2019, Interpol va liderar una operació en el surest asiàtic que va reduir el cryptojacking en un 78% en la zona.[15] Les autoritats dels països participants varen rebre pautes per a detectar i eliminar el malware maliciós parcheando enrutadores infectats.[15] L'atac s'aprofitava d'una vulnerabilitat publicada, que no havia segut parcheada en mills routers, per a canviar la seua configuració i injectar un script de mineria de criptomonedas en algunes parts del tràfic web.[14] Alguns ISP usaven estos routers per a la seua ret principal, lo que va permetre a l'atacant injectar el còdic maliciós en una gran cantitat de tràfic web.[14]
Criptosecuestro basat en archius
[editar | editar còdic]Consistix en l'instalació de malware en els propis dispositius. Este malware és el que s'encarrega de realisar el minat de criptomonedas. L'instalació en com en qualsevol atre tipo de malware. Pot originar-se en el contingut en archius adjunts en correus electrònics, instalació de plugins modificats, aprofitament vulnerabilitats, contrasenyes dèbils, cucs, ...
En este tipo d'infecció, en estar instalat en el propi del dispositiu és més difícil eliminar.[1][12]
Este tipo de malware pot realisar, ademés del criptominado, un atre tipo de tècniques malicioses i formar les seues pròpies botnets. Per eixemple, la botnet Smominru realisa criptominado per a la criptomoneda Monero i també permet el robo d'informació i captura de credencials.[16][17] Esta ret ha segut detectada des de 2017 i en 2020 s'estimava que estava composta per més de 500.000 nodos.[16] L'objectiu d'este malware són servidors windows, els quals estan encesos tot el temps, de chicotet tamany.[17][16]
Criptosecuestro basat en el núvol
[editar | editar còdic]La característica que més atrau del núvol per al criptosecuestro és l'aument en la capacitat de compute segons les necessitats de consum.[18] Açò conseguix que siga casi imperceptible la presència de minadores dins de l'infraestructura de les empreses, tant l'aument d'us de CPU i el consum elèctric és alguna cosa que es contempla com a normal en els montages en el núvol.[18]
Per a poder tindre accés als recursos en el núvol és freqüent: Busca en el còdic o archius d'una organisació en l'esperança de trobar les claus API per a accedir al servici en el núvol.[19] Aprofitar els errors de configuració que deixen els administradors en el moment de realisar les migracions.[18] Aprofitar les noves vulnerabilitats dels sistemes i mecanismes d'administració de la computació en el núvol.[18]
A partir de l'accés instalen software i usen els recursos de la CPU per a extraure criptomonedas.[19]
En febrer de 2018, FireEye, va publicar com els delinqüents varen aprofitar una vulnerabilitat dels servidors Oracle en entorns en el núvol per a injectar minadores en la configuració de Oracle WebLogic Server Security.[18] En el mateix més, L.A. Claves va sofrir un atac que va aprofitar vulnerabilitats en Amazon Web Services S3 per a injectar javascript que feya que els visitants de la seua web minaren per als delinqüents.[18]
En 2018, al no modificar-se la contrasenya de gestió per defecte de l'administrador del sistema, es va introduir còdic de criptojacking en els nodos de Kubernetes de Tesla.[18][20]
Detecció
[editar | editar còdic]Degut a que el procés de minat requerix d'un alt grau d'us del processador i de la conexió a internet, els principals síntomes són que funcionen llent, es queden penjats constantment o que la velocitat de conexió a Internet es ralentisa.[1] Ademés, l'us dels dispositius al màxim rendiment provoca una atra série d'indicadors físics, com sobrecalentamiento dels components i un alt consum d'energia elèctrica.[1]
Per a aumentar la dificultat de la detecció, els ciberdelincuentes ha anat distintes estratègies com per eixemple: Algoritmes de minat llaugers que dificulten enormement la seua detecció.[21] Detindre la mineria quan es detecta l'activitat del mouse per a que l'usuari del dispositiu no sàpia que està infectat.[12] Operar molt per baix del 100% de potència de processament.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Cryptojacking, el nou frau dels ciberdelincuentes. osi.és. 1 d'agost de 2018
- ↑ Cryptojacking. incibe.és
- ↑ ¿Qué és el cryptojacking? Definició i explicació. kaspersky.és
- ↑ Per qué la criptodivisa Monero s'ha convertit en la protagonista d'un dels seqüestres més sonats dels últims temps. Javier Pastor. xataka.com. 10 de giner de 2019
- ↑ 5,0 5,1 Cryptojacking. ENISA 2020.
- ↑ CryptoNote i CryptoNight: un mant d'invisibilitat que borra les chafades de les teues transaccions. Abelardo Madrit. bitcoin.és. 29 octubre 2018
- ↑ Qué és el criptojacking?. 28 de novembre de 2018
- ↑ Cryptojacking: Amenaça latent i creixent. Partix 1 de 4. Diego Samuel Espitia. 16 agost, 2018
- ↑ Acusen a dos russos de minar criptomonedas illegalment en computadores estatals. Marie Huillet. cointelegraph.com. 17 de decembre de 2019
- ↑ Nou sistema de IA protegix a les supercomputadoras contra el cripto-jacking. Rick D. beincrypto.com. 21 d'agost de 2020
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Just the Tip of the Iceberg: Internet-Scale Exploitation of Routers for Cryptojacking. Hugo L.J. Bijmans, Tim M. Booij and Christian Doerr. 2019. In 2019 ACM SIGSAC Conference on Computer& Communications Security (CCS’19), November 11–15, 2019, London, United Kingdom. ACM, New York, NY, USA, 16 pages. https://doi.org/10.1145/3319535.3354230
- ↑ 12,00 12,01 12,02 12,03 12,04 12,05 12,06 12,07 12,08 12,09 ¿Qué és el Cryptojacking?. Dora Montaner. criptomundo.com. 17 de maig de 2021
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 Browser-based cryptojacking sees sudden spike in activity in Q2 2020. Catalin Cimpanu. zdnet.com. 25 d'agost de 2020
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Una campanya massiva de cryptojacking infecta més de 200.000 routers. itdigitalsecurity.és. 3 d'agost de 2018
- ↑ 15,0 15,1 L'operació d'Interpol reduïx el criptojacking del surest asiàtic en un 78%. criptomoneda.com.es/
- ↑ 16,0 16,1 16,2 ¿Qué és la botnet Smominru i qué fer davant un atac d'este malware?. helpsystems.com. 26 de febrer de 2020
- ↑ 17,0 17,1 La botnet Smominru hackeó més de 90 mil computadores l'últim més. masterhacks.net. 18 de setembre de 2019
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 18,6 Cryptojacking: Amenaça latent i creixent. Partix 2 de 4. Diego Samuel Espitia. blogthinkbig.com. 23 agost, 2018
- ↑ 19,0 19,1 An Overview of Cryptojacking & Useful Tips on How to Prevent Cryptojacking. Ruslana Lishchuk. clario.co. 17 de febrer de 2021
- ↑ Hack Brief: Hackers Enlisted Tesla's Public Cloud to Mine Cryptocurrency.Lily Hi ha Newman. wired.com. 20 de febrer de 2018
- ↑ Estafes Habituals en Dispositius Mòvils. WhoTookMyCrypto.com. 13 de maig de 2019
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Criptojacking» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.