Anar al contingut

Criptografia en llindar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

[1] La criptografia en llindar (en anglés threshold cryptography) té com a objectiu distribuir alguna funcionalitat criptográfica entre molts usuaris de tal forma que:

  • Qualsevol conjunt en t+1 usuaris puga colectivament calcular la funcionalitat
  • Cap conjunt en sol t usuaris puga realisar la funcionalitat.

Quan es descriu un sistema criptográfico en llindar se sol usar la notació 't-llindar' (en anglés t-threshold) per a indicar com és el valor llindar del sistema

L'objectiu de distribuir la funcionalitat fent que cooperen distintes entitats se sol deure a les següents motivacions:[2]

  • Tolerància a fallos
Per un costat és necessari comprometre la seguritat de vàries entitats per a trencar la seguritat del sistema. Per un atre costat, establint un llindar menor que el número de participants es permet que alguna de les entitats puga deixar de funcionar aumentant aixina la disponibilitat de la funcionalitat.
  • Distribució de responsabilitats
Per eixemple en un sistema de sifrat en llindar per a obtindre el contingut en clar és necessari que varis servidors cooperen per a realisar l'acció. En un sistema de firma en llindar és necessari que les dos entitats, que poden tindre visions distintes del problema, estiguen d'acort en realisar la firma.

[1] Este enfocament va ser iniciat per Yvo Desmedt i actualment hi ha moltes propostes principalment per a firma digital i per a sifrat en clau pública.

Sifrat de clau pública

Aplicant el concepte al sifrat, diem que un sifrat és 'en llindar' si per a dessifrar un mensage es requerix que cooperen un número d'entitats superior al llindar requerit. Este tipo de sistemes solament és possible en clau pública. En estos sistemes el mensage se sifra usant una clau pública i la clau privada és compartida de tal forma que permet la funcionalitat descrita.

Per eixemple açò s'usa en sistemes de vot electrònic a on es genera una clau pública, en la que el votant sifra els seus vots, i per a reconstruir la clau privada, usada per a dessifrar, és necessari que colaboren vàries entitats. D'esta forma es disminuïx la confiança que es tindria que donar a una sola entitat.

S'han propost molts esquemes.Per eixemple s'han propost sistemes de sifrat en llindar per a RSA o per a El-Gamal.

Firma digital

[3] En els sistemes de firma digital en llindar sol t o més membres del grup poden generar firmes del grup en n membres. Per un atre costat t−1 o menys membres no poden fer-ho. Per un atre costat qualsevol pot usar la clau pública per a verificar la firma.

El primer esquema de firma digital en llindar va ser publicat per Yvo Desmedt i Yair Frankel[4] Despuix hi ha hagut atres propostes per eixemple basades en RSA.[5]

Aplicacions

Esta classe d'esquemes de firma té molt potencial per a aplicacions com presa de decisions, vot electrònic, etc.


Per eixemple en el RFC 5636 s'usa per a la generació de certificats en seudònim (Certificats anònims rastreables) en el que hi ha una firma digital en 2 entitats firmants i és necessari que firmen les dos. Per un costat es té l'Autoritat de registre i per un atre la d'Autoritat de certificació. Abdós entitats són independents i operen en conjunt generant un certificat digital firmat parcialment primer per l'Autoritat de registre i despuix per l'Autoritat de Certificació.[6]

Tipos

D'acort a si un verificador pot rastrejar els signataris podem distinguir dos tipos de firmes en llindar:[3]

  • En firmants anònims, és dir, ningú pot revelar l'identitat dels signatarios. Han segut proposts distints sistemes d'este tipo[3]
  • En firmants rastreables

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Hoeteck Wee,"Threshold and Revocation Cryptosystems via Extractable Hash Proofs"
  2. ↑ Information SecurityUsingThreshold Cryptography With Paillier Algorithm. Machha Narender. Global Journal of Computer Science and Technology. Vol. 10 Issue 8 Vore. 1.0. Setembre de 2010
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Ming-wen et al."A Robust Coalition-Resistant Threshold Signature Scheme with Anonymous Signers". ISPA WOrkshop 2005, LNCS 3759. Springer 2005
  4. ↑ Yvo Desmedt and Yair Frankel,"Shared generation of authenticators and signatures". ADVANCES IN CRYPTOLOGY — CRYPTO ’91. Lecture Notes in Computer Science, 1992, Volume 576/1992
  5. ↑ Practical Threshold Signatures. Victor Shoup. EUROCRYPT'00 Proceedings of the 19th international conference on Theory and application of cryptographic techniques. Maig de 2000
  6. ↑ A coercion-resistant and easy-to-use Internet i-voting protocol based on traceable anonymous certificates. Iñigo Querejeta Azurmendi et al.