Anar al contingut

Cripta de Egmont

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Exterior de la cripta de Egmont
Interior de la cripta de Egmont

La cripta de Egmont (neerlandés: Egmontcrypte) és una cripta en la ciutat flamenca de Zottegem en Bèlgica. La cripta està situada al costat de l'Iglésia de La nostra Senyora de l'Asunción en la plaça major. En la cripta es troben els restants òsseus del Comte de Egmont i de la seua dòna Sabina de Baviera. En tres caixes de plom en forma de cor es trobaven els cors embalsamados del Comte de Egmont i de dos dels seus fills, Felipe i Carlos.

Història

Al voltant del 1563 el Comte de Egmont va fer construir una cripta per a la seua família. Despuix de la seua decapitació en la Plaça Major de Brusseles el 5 de juny de 1568 els restants del Comte de Egmont també es varen traslladar a esta cripta, i més vesprada també els restants de la seua esposa (1578) i dels seus fills Felipe (1590) i Carlos (1620). La cripta es va utilisar fins al XVI abans de caure en desús. Es redescubrió per casualitat en 1804.[1] En 1857 es va construir l'actual cripta en l'iglésia. La cripta va ser renovada en 1952[2] i una atra volta en 2016, quan es va afegir una cúpula de vidre.[3][4][5][6] El 2 d'abril de 2022 Carles Puigdemont va visitar la cripta.

Referències

  1. ↑ Bast, M.J., Ontdekking van het graf dones graven van Egmond : voorafgegaan van een kort verslag wegens donen aanvang der Nederlandsche onlusten in de zestiende eeuw, onder het bestuur van donen hertog Van Alba, Gent: 1819
  2. ↑ Van Rode, O., Plechtige inhuldiging van een nieuwe grafkelder voor Lamoraal, graaf van Egmont in de crypte van de Onze-Lieve-Vrouwkerk et Zottegem, oktober 1951-oktober 1954: een reconstructie aan de hand van eigentijdse getuigenissen in kranten en tijdschriften, Handelingen XIII, Zottegems Genootschap voor Geschiedenis en Oudheidkunde 2007, pag. 37-60
  3. ↑ Glazen Egmontkoepel krijgt vorm, Het Laatste Nieuws
  4. ↑ Egmontkoepel in Zottegem moet eyecatcher worden van de stad, Tv Oost
  5. ↑ Lamarcq, D., Van Durme, L., Het scheppingsverhaal van de Zottegemse musea en erfgoedcentra, Zottegems Genootschap voor Geschiedenis en Oudheidkunde, Handelingen XX, 2021, pag. 13-18.
  6. ↑ Lamarcq, D., Van Durme, L., Het scheppingsverhaal van de Zottegemse musea en erfgoedcentra, Zottegems Genootschap voor Geschiedenis en Oudheidkunde, Handelingen XX, 2021, pag. 127-128.


Referències