Crioconita
Es denomina crioconita als residus de pols provinents de deserts, fòcs, crema de carbó i motors dièsel acumulats sobre les masses de gèl que, en absorbir la llum, incrementen l'absorció de calor lo que conta com un factor accelerador dels processos de derretimiento dels glaciars.
La crioconita és una mescla de material mineral i orgànic que es deposita sobre la superfície dels glaciars. Esta mescla eixercita un paper important en els cicles biogeoquímics i té un impacte directe sobre el albedo del gèl, és dir, la capacitat de reflectir la radiació solar. La presència de crioconita reduïx l'albedo entre un 5 % i un 30 %, depenent del seu color, forma i distribució espacial, favorint aixina el derretimiento del gèl glacial.[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]El terme crioconita prové del grec antic, de les paraules κρύος (krývos, "fret") i κόνις (kónis, "pols"). Va ser utilisat per primera volta pel geólogo i explorador suec A. E. Nordenskjöld, qui va descriure este sediment despuix d'observar-ho en la seua expedició a la conya glaciar de Groenlàndia en 1870.[1]
Formació i morfologia
[editar | editar còdic]La crioconita s'acumula sobre la superfície dels glaciars per l'acció del vent que transporta pols mineral i partícules orgàniques. En absorbir radiació solar, estos sediment generen calor, lo que derrite el gèl subjacent. Este procés dona lloc a forats de crioconita, que són depressió plenes d'aigua en forma cilíndrica o de "D" i parets casi verticals. Estos forats es formen típicament en zones d'ablació (fusió) dels glaciars.[1]
La forma més comuna de la crioconita és la granular, en grànuls d'apariència plana, redona o irregular. Estos grànuls varien en tamany i color depenent de l'ubicació geogràfica. Per eixemple, en el glaciar Conejeras, ubicat en el Nevat de Santa Isabel en Colòmbia, es varen trobar grànuls ovalats d'entre 0,3 i 4,5 mm, de color obscur o negruzco i formes irregulars.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Crioconita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.