Creus de Leonor
Les creus de Leonor (en anglés: Eleanor crosses) varen ser dotze monuments en forma de creu originalment de fusta, més vesprada en pedra, ricament decorats i que traçaven una llínea en la part oriental del Sur d'Anglaterra, entre Harby (prop de Lincoln) i Londres.
Història
Eduardo I d'Anglaterra va manar erigir les creus entre 1291 i 1294 en memòria de la seua esposa Leonor de Castella. Les creus marquen els llocs de repòs nocturn a lo llarc de la ruta que va seguir el trasllat del cadàver en processó fins a Londres. Solament tres sobreviuen intactes a dia de hui en Geddington, Hardingstone i Waltham. Varis artistes varen treballar les referides creus, com demostren els contes de la Corona. Es creu que el principal escultor de les figures fora Guillermo d'Irlanda que també va colaborar en ell l'escultor anglés Alexander de Abingdon.[1]
Charing Cross
El lloc a on es trobava l'última creu (Charing Cross) es considera el centre de Londres a efectes del càlcul de distàncies.[2]
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cruces de Leonor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.