Creu Blava (arma química)

Creu Blava (en alemà Blaukreuz) és un agent de guerra química de la Primera Guerra Mundial que consistix en difenilcloroarsina (DA, Clark I), difenilcianoarsina (CDA, Clark II), etildicloroarsina (Dick) i / o metildicloroarsina (Methyldick). Clark I i Clark II varen ser els principals agents utilisats.

Clark I es va usar abans en la munició Creu Verda; no obstant, es va utilisar per primera volta com a agent independent en la nit del 10 a l'11 de juliol de 1917 en Nieuwpoort, Bèlgica, durant la "Operació Strandfest". La munició d'artilleria utilisada com a paquet contenia una gran cantitat d'esferes de vidre tancades en un corcho i sagellades en trinitrotolueno. Més vesprada es va afegir N-etil carbazol al compost. Depenent del calibre, la munició contenia entre 7 i 120 quilograms de l'agent químic.

Creu Blava també era una marcage alemà genèric de la Primera Guerra Mundial per als proyectils d'artilleria en càrrega química que afecta el tracto respiratori superior.