Anar al contingut

Crenulación

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Crenulación
Archiu:CAPS 0 F2foldsF1.jpg
Eixemple de clivaje de crenulación formant entre plegues tipo kink. L'aflorament està en la mina Nathans, conca de Glengarry Basin, Washington, Estats Units. Estos plecs representen la superposició de la foliación sobre dos foliaciones anteriors. L'image presenta un portaminas com a escala.
Archiu:Crenulation - Tavascán (Lleida, Spain). CAPS 1
Eixemple de filita crenulada.

En la geologia estructural es coneix com crenulación el plegament a chicoteta escala en una roca.[1] El clivaje de crenulación és el clivaje que talla a través d'una roca que té un clivaje continu preexistente.[2] En algunes roques metamòrfiques s'identifica el clivaje de crenulación com aquell clivaje que és distint a la foliación dels microlitones.[3] El clivaje de crenulación es dona en els flancs de micropliegues principalment en roques metamòrfiques que han segut deformades múltiples voltes.[4][5] No obstant algunes roques sense deformació prèvia també adquirixen un clivaje de crenulación, per eixemple el esquisto sedimentario (en inglés: shale).[6] En dits casos l'escala dels micropliegues i la foliación pot ser tan fina que a simple vista no és distinguible a simple vista de la foliación ordinària dels esquistos.[6]

El clivaje de crenulación pot ser discret o zonal.[2] Se li crida discret quan trunca abruptament el clivaje continu preexistente, i zonal quan coincidix en els flancs de micropliegues.[2] Si l'orientació del clivaje de crenulación coincidix plenament en la dels flancs la foliación resultant és particularment accentuada.[7] Per mig de metamorfisme tendix a accentuar-se encara més el clivaje de crenulación si aumenta la concentren alguns minerals en certs plans per mig de recristalización (i.g. mica o calcita) o dissolució per pressió.[7][8] El clivaje de crenulación pot ser simètric o asimètric segons lo siguen els micropliegues de crenulación.[7]

Segons alguns geólogos el clivaje de crenulación és particularment comú en roques metamòrfiques pelíticas en un grau de metamorfisme mig o alt,[5] mentres que uns atres ho mencionen com un fenomen comú en roques d'en un baix grau de metamorfisme.[9]

Crenulación ondulosa en un gneis Precámbrico del Himalaya indi.

El clivaje de crenulación se solen vore zones riques minerals filosilicatos alternades en zones riques en cuarzo i feldespats.[4][9] Les filitas i els esquistos són roques que solen presentar crenulación.[2] No tots els micropliegues estan associats a crenulación.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Hobbs et al. 1976, p. 217–218
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Davis; Reynolds, {{{nom2}}}; Kluth, {{{nom3}}} (2011). «Foliation and lineation», Structural Geology of Rocks and Regions, 3ra edició (en anglés), Wiley, pp. 465-470.
  3. Passchier i Trouw 2005, p. 78
  4. 4,0 4,1 4,2 Gray (1987). «Crenulation cleavages», C. Seyfert (ed.). Encyclopedia of Structural Geology and Plate Tectonics (en anglés), Springer.
  5. 5,0 5,1 «Crenulation cleavage» (en anglés). alexstreckeisen.it.
  6. 6,0 6,1 Park 1989, p. 20
  7. 7,0 7,1 7,2 Park 1989, p. 19
  8. Passchier i Trouw 2005, p. 31
  9. 9,0 9,1 Fossen, Haakon (2018). Structural Geology, 2dona edició, Cambridge University Press, p. 477. ISBN 978-1-107-05764-7.