Anar al contingut

Crematogaster scutellaris

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Crematogaster scutellaris (Crematogaster scutellaris)


Crematogaster scutellaris és una formiga mirmicina de distribució típicament mediterrànea, pero alcança Europa Central, Próximo Oriente i el nort d'Àfrica.[1][2]

És comú en la península ibèrica i illes Balears.[3] En Andalusia rep el nom vulgar de morito o flare.[4] En el nort d'Aragó li les coneix com repetels.

Característiques

[editar | editar còdic]

És una espècie inconfundible a simple vista per la seua cap rojosa i la seua tórax i abdomen negres, sent l'única espècie bicolor del gènero Crematogaster que habita la península ibèrica. La forma de l'abdomen també és característica ya que s'estretix gradualment cap a l'àpiç i acaba en punta.

Biologia i ecologia

[editar | editar còdic]

Crematogaster scutellaris és una espècie abundant que construïx les seues colónies principalment en tocones i troncs caiguts o en branques mortes d'arbreés vells o decrépitos; també nidifica baix la corfa de pis i alcornoques, aixina com en clavills i clavills, a on fabriquen el niu en una mescla de fusta mastegada i terra; entre març i octubre forma pistes de recolecció llargues i ben definides; les obreres transporten principalment substàncies líquides azucaradas, que prenen de pulgones i també materials sòlits (restants d'artròpodes, chicotets insectes, etc.)[5]

La posada té lloc durant l'estiu. L'eclosió de les larves es produïx principalment en setembre i passen l'hivern en segon estadi; en la primavera següent donen lloc a les larves de tercer estadi, que buan durant l'estiu. Cap a mediats i finals de l'estiu ocorre la principal emergència d'obreres i els individus sexuados apareixen a finals d'agost.[6]

Si es colpeja l'arbre a on viuen, ixen immediatament en l'abdomen alçat i emetent una chicoteta gota de feromona d'alarma per l'extrem posterior. L'olor de la feromona provoca una movilisació general en el formiguer i pronte qualsevol intrús es veu rodejat d'un gran número de formigues agressives que ho ataquen.[7]

C. scutellaris s'alimenta de les posades de la procesionaria del pi, Thaumetopoea pityocampa, un lepidòpter que pot causar #defoliació severes en vàries espècies de pins.[1]


Per una atra part, són perjudicials per a l'indústria del corcho, ya que quan viuen sobre els alcornoques, les galeries i cambres reduïxen la gruixa aprovechable del corcho, en les consegüents pèrdues econòmiques. La seua agressivitat i la seua mordedura irritante causa molèsties als peladores. Si les piles de corcho no són extretes ràpidament del alcornocal, poden colonisar-les, depreciant encara més el corcho.[4]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]