Crío ensacada

La malaltia tailandesa del virus de la crío en sac o ensacada produïda per Morator aetatulas, les sigles del qual en anglés són TSBV, va ser descrita per Bailey en 1963 i descoberta en Tailàndia en 1976.

El primer brot d'esta malaltia vírica va ser devastador en poblacions de l'abella melífera oriental Apis cerana en Nepal. Hi ha autors que opinen que va ser trobada primer en l'est de Nepal entre 1978 i 1981. En quatre anys la malaltia es va disseminar per tot el país. Estimacions fetes en el moment diuen que més del 80 % de les colónies de Apis cerana es varen perdre. No varen afectar a les poblacions d'atres tres espècies natives de l'abella. No obstant, Apis mellifera inoculadas en el virus TSBV varen morir (Underwood i Khatri 1985). A partir d'este virulent atac la malaltia ha fluctuat. L'entrada a Nepal de la Loque europea ha causat majors inconvenients en virtut que si va afectar a Apis dorsata i Apis laboriosa. Hui el virus té distribució mundial, atacant a la Apis mellifera.

És un virus en Àcit ribonucleico (ARN) esfèric, el tamany del qual és de 30 nm. El virus afecta l'estadi larval o crío en desenroll, i la sintomatologia visible apareix quan les larves estan operculadas, resultant difícil l'identificació del procés patològic. Les larves malaltes no terminen el seu desenroll; moren quedant adherides a les parets i presentant el cos estés.

Sintomatologia

Les larvas varien de color a mida que progressa la malaltia, degut a que el virus ataca varis teixits diferents; comencen prenent un color groc pàlit, finalisant la seua vida d'un color marró obscur i quan moren semblen estar envoltes en una espècie de bossa plena de líquit (la bossa és la cutícula de l'última muda, que no ha aplegat a desprendre's). Si la malaltia es troba en els últims estadis del seu desenroll, es poden extraure les larvas dins de la seua bossa sense que esta es trenque i sense que s'aboque el líquit que conté (en una pinça); finalment les larves es deshidratan i els restants adquirixen l'aspecte d'una escama en forma de góndola.

En la cría en desenroll el virus es multiplica en l'interior de les glándulas dermales que recobrixen el cos de l'insecte; dites glándulas són les encarregades de segregar enzimes que desprenen la cutícula durant el procés de muda. El virus inhibix la secreció dels enzimes, per lo que la larva no pot desprendre's de la seua cutícula.

El virus es multiplica en les glándulas hipofaríngeas de les obreres adultes (ej. nodrices) sense que els animals manifesten cap sintomatologia. Esta és una malaltia estacional; la seua major incidència se sol produir en primavera i normalment desapareix quan aplega l'estiu; la seua incidència és normalment baixa i no sol causar problemes sérios, pero en alguns colmenares afectats per varroa s'han produït brots virulent.

El contagi dins de la colmena es produïx quan les nodrices retiren les larves afectades. Sembla ser que la falta de virulència d'este virus es deu al canvi de comportament de les abelles nodrices que es troben afectades. Estes obreres, quan són atacades pel virus, canvien d'activitat i deixen d'alimentar a la cría en desenroll. Solament quan per una atra causa s'altera el repartiment del treball entre les obreres i els insectes afectats es veuen obligats a alimentar la cría en desenroll, és quan es desencadena un brot virulent.

Els principals síntomes d'esta malaltia de la cría observats són:

• retardo en l'entrada de la colmena

larves mortes semblades a grans d'arròs cuits que són retirades de la colmena la conducta és més defensiva (per les poques abelles jóvens que sobreviuen) olors amargues o putrefactos per les larves mortes abelles inactives que s'aferren unes a atres dins de colmenas

L'introducció de la malaltia és atribuïda a diversos factors, pero pot haver recrudecer l'epidèmia, per mala praxis dels apicultors.