Crío de chinchillas

Archiu:ChinchillaKS-zoom.jpg

Crío de chinchillas.

Crío de chinchillas es denomina a l'activitat d'explotació de dits animals; degut a que el seu pelage és molt utilisat en l'indústria d'artículs de lux i en estar en perill d'extinció, varen nàixer estos criaderos en a on les mateixes naixen, creixen, es reproduïxen i finalment terminen com a matèria primera per a la fabricació de tapats entre atres coses. El fet de que existixquen estos criaderos facilita l'adquisició de pell de chinchilla i fa a este producte més assequible per als consumidors.

Història

La pell de chinchilla es va començar a usar des de l'época dels Incas i després del descobriment d'Amèrica va ser molt buscada pels conquistadors. Es diu que un capità li va regalar un tapat de pell de chinchilla al seu Majestad en Espanya per a tapar de que no li havia pagat els imposts. En 1920, l'ingenier Dom Chapman es va dur de la Cordillera dels Vages, 3 femelles i 8 mascles per a criar-los en captiveri. Recent en 1950 les curtiembres de tot lo món varen escomençar a solicitar estes pells pero durant les décades del 60-70-80, en el moviment ecologiste mundial, la seua demanda va baixar, pero en demostrar-se que s'usaven pells provinents de criaderos que no perjudicaven l'espècie salvage la seua venda va pujar de nou. Actualment la cría de chinchillas és una de les activitats més rendidoras, pero es necessita molts diners per a començar.

Crío

Gàbies

Existixen dos tipos de gàbia: La d'crío o per a família i la de gazapos. Les gàbies es construïxen en acer, que després pot ser galvanizado en calent o venut sense galvanizar. Gàbia d'crío: Estes gàbies medixen 35cmx35cmx55cm i posseïxen al final un túnel d'11cmx11cm per a on passa el macho. En cada gàbia este túnel posseïx una obertura per a on passa el macho, pero quan la femella està prenyada es deu tancar el túnel, per això, existix una reixa per a evitar visites indeseadas del macho.

Llits

Se li crida llit a la farcidura de les gàbies, que és a on dormen les chinchillas. Existixen dos tipos de llits: de borumballa de fusta i de mineral. Llit de borumballa: Este llit consistix en borumballa de fusta blanca, com el pi o l'àlber. No es deu usar fustes en taninos obscurs com el roure, ya que el orín dels animals els activa, tacant-los la panza i fent disminuir la seua cotisació futura. Les seues ventages són: no alça pols, lo que és bo per als pulmons(tant del criador com de l'animal), servix també com a aliment i els resulta molt cómodo a les chinchillas l'estar allí. Les seues desventages són que cal canviar-la cada semana, es mulla fàcilment i cal aplicar-li un "bany" de carbonat de calcio per a mantindre el pelage net, lo que genera una polseguera terrible, que és amoladora per als pulmons en gran mida. Llit mineral: este llit es compon de diatomita, encara que es troba de bentonita(que no és molt recomanable). Les seues ventages són: fa de substitut del bany i és més econòmica perque solament es canvia cada 2/3 semanes. La desventaja és que genera molta pols. Existix una combinació entre estes, pero no és útil ya que en tindre borumballa, es deu canviar cada semana, en lloc de cada 10 dies.

Aigua

L'aigua a suministrar a les chinchillas deu ser aigua corrent a la qual deu fer-se-li un anàlisis bacteriològic cada 6 mesos per a evitar malalties. També se li deu agregar hipoclorito de sodi o lavandina a raó d'1 gota per cada litro d'aigua, a fi d'eliminar els microbis nocius per als animals.

Existixen dos maneres de suministrar aigua: per picos o per botelles. El sistema per picos és un sistema de mànegues que conecten uns picos que tenen un refillol que quan ho mosseguen deixa passar l'aigua. Les mànegues negres(són les millors ya que eviten la proliferació d'algues), partixen d'un bidó de 5 a 10 litros i recorren tots els picos. Una de les ventages d'este sistema és la practicidad, ya que es deu canviar un sol bidó cada 3 dies; una atra és que d'esta manera es pot aplicar medicaments a tot el bastidor. La seua principal desventaja és que aumenta el risc de proliferació de malalties en estar tots prenent de la mateixa aigua. Sobre les botelles, esta representen per al criador de chinchillas un gran problema posat que deu retirar-les d'una i omplir-les, prèvia desinfecció. La seua ventaja és que el criador està conscient de si la chinchilla beu o no i quant, a banda de reduir les provabilitats de proliferació de malalties.