Cova del Mirador

La cova del Mirador és un important lloc arqueològic d'Espanya situat en l'ala meridional de la serra de Atapuerca (Ibeas de Juarros, província de Burgos), una de les àrees més importants de la Península, ya que consta de múltiples jaciments estove-paleontológicos prehistòrics. És notable per la seua llarga ocupació humana que comprén des del Paleolític Superior fins a l'Edat del Bronze Mig i proporciona informació valiosa sobre les pràctiques humanes a lo llarc de mils d'anys.

Part del sistema càrstic de la serra de Atapuerca, es tracta provablement d'una antiga dolina colapsada que, per la presència de galeries en el seu interior, constituïx un dels sumideros del sistema. El jaciment està a una altitut de 1033 m.s.n.m. i, més que una cova presenta la morfologia d'un abric ya que bona part de la seua volta s'ha afonat, donant-li un aspecte paregut, segons l'informació actual disponible, al que oferia durant l'Edat del Bronze. Senyes geofísicos indiquen que la cavitat té una boca d'entrada de 23 m d'esgambi per 4 m d'altura, i uns 15 m de profunditat. La potència de la seua farcidura sedimentario es calcula entorn als 12 m.

Història

Primers descobriments

La cova ha segut objecte d'excavacions des de l'any 1999, lo que ha permés la recopilació de senyes rellevants per a entendre l'entorn i les condicions de vida dels grups humans que la varen habitar. La primera intervenció va ser en els anys 70. El Grup Espeleológico Edelweiss va realisar una chicoteta excavació, trobant artefactes del Neolític i l'Edat del Bronze. Les troballes inclouen una punta de coure, lascas de sílex, un punzón d'os i fragments de ceràmica, actualment en el Museu de Burgos. A la seua volta, este jaciment també ha sofrit excavacions clandestines. La zona nort de la cova va sofrir danys per excavacions illegals, destruint estrats arqueològics. A raïl d'això, es varen trobar restants òsseus humans, sugerint un us com a àrea d'enterrament colectiu en l'Edat del Bronze. Les excavacions més recents des de 1999 reflectixen informació sobre l'ocupació humana durant el Pleistoceno Superior i el Holoceno, priorisant l'obtenció de senyes arqueològiques i paleoambientales per a una seqüència de referència del jaciment. Per a això, s'han realisat distints proyectes com el d'Autoecología Humana i Tecnologia dels Pobladors Prehistòrics de la Serra de Atapuerca continuen investigant la cova.

Campanyes - Estudie actual

Les excavacions en la cova han revelat una seqüència estratigráfica holocena de més de 6 metros de profunditat, lo que indica més de 4,000 anys d'ocupació ininterrompuda. Durant este temps, la cova va ser utilisada per a diverses activitats, entre les que s'inclouen el sepeli, el habitació i el manteniment de ganado. La principal font de depòsits arqueològics prové de pràctiques d'estabulació, que han produït una gran cantitat de residus, tals com a femta cremada, restants vegetals, fragments de ceràmica, ferramentes lítiques i restants faunísticos. Este tipo de depòsits es caracterisa per les seues altes taxes de sedimentaació, lo que permet un registre clar i detallat de diferents episodis a lo llarc del temps.

Els anàlisis han demostrat que la taxa de sedimentaació durant el Neolític ascendix a aproximadament 1 mm/any, lo que contribuïx a l'alta resolució de les senyes cronològiques obtingudes en les excavacions. Estes característiques han dut a l'implementació de metodologia d'excavació específiques i estudis interdisciplinaris, dissenyats per a entendre la formació de la seqüència arqueològica i oferir informació sobre l'introducció i desenroll d'economies productives en la regió de la Submeseta Nort.

Descripció del jaciment

La cova se situa a una altitut d'1.033 metros sobre el nivell de la mar, en vistes panoràmiques de la vall del riu Arlanzón. L'entrada de la cova medix aproximadament 23 metros d'ample i 4 metros d'alt, i s'ha format a partir del colapse parcial del seu sostre, estenent-se uns 15 metros cap a l'interior. És part del sistema càrstic de la Serra de Atapuerca, encara que s'està investigant una possible conexió en el sistema de la Cova Major.