Cova de la Sibila de Cumas

Cova de la Sibila de Cumas

La cova de la Sibila és una galeria artificial grecorromana, descoberta com a resultat de les excavacions arqueològiques de l'antiga ciutat de Cumas. La cova s'identifica com el lloc en el que la Sibila de Cumas operava i divulgava els seus oràculs.

Història

La data de construcció és alguna cosa incerta: segons Amedeo Maiuri, va ser construïda entre els sigles VII i VI a.C., com ho demostra el tipo de tall de la pedra de toba en forma trapezoidal, mentres que uns atres indiquen el periodo de la seua construcció entre els sigles X i IV a.C.; segons la tradició, est era el lloc a on residia la Sibila de Cumas, famosa pels seus oràculs i que es menciona en l'Eneida de Publio Virgilio Marón, qui descriu un lloc com la cova. De fet, prop de l'entrada hi ha dos làpides de marbre que duen esta inscripció; atres acadèmics han plantejat el hipòtesis de que fora una estructura militar en caràcter defensiu de la ciutat i el port aledaño.

En paraules de Virgilio:

"a on presidix Apolo / i mora solitària la Sibila, / augusta en el seu antre immens, ella l'intérpret / a qui el deliri vate en el seu esperit, / encoraja, inspira i mostra lo futur. / Pel bosc de Trivia anant Eneas, / alvança en la seua gent al áureo temple".

La galeria va sofrir alteracions en l'época romana, especialment en el periodo d'Augusto i durant la dominació bizantina: va ser abandonada despuix del despoblació de Cumas a partir de el XIII i va ser trobada i explorada en 1932 per l'arqueòlec Amedeo Maiuri.

Descripció

La cova, bloquejada en la seua entrada, està totalment excavada en la toba i té un curs perfectament rectilíneo, encara que tendix a descendir en la seua última part: té una forma trapezoidal en la part superior, mentres que en la part inferior, de forma rectangular per l'afonament del sol durant el periodo augusteo, es troba un sistema antisísmico utilisat pels grecs. Tota l'estructura té una llongitut de 131 metros, 5 metros d'altitut i 2,5 metros d'esgambi. A lo llarc de la paret occidental, a intervals regulars, en la mateixa forma que la cova, els romans varen construir nou obertures, tres de les quals estaven amuralladas, en l'objectiu d'allumenar el complex i permetre el pas de l'aire cap a l'àrea en el que estaven ubicades les màquines de guerra. Per un atre costat, en la paret oriental es troba una habitació que a la seua volta dona a atres tres habitacions en sol afonat, utilisades com a cisternes i més tarde com a lloc de sepultura. En l'interior d'una chicoteta habitació es troba un silló de pedra, encara que despuix de l'afonament del sol és impossible assentar-se actualment, per lo que la seua funció seguix sent un misteri.

La cova termina en una habitació en volta plana en la que s'òbrin tres casetes: l'oriental per a allumenar l'estància, el sur està cegat, i l'occidental té el tamany d'un cubículo, en forma tripartita/tripartida i precedit per un vestíbul provablement protegit per una porta en la que encara es poden visualisar els forats de les jambas en la paret. Esta habitació, segons la tradició, serien les estàncies de la sibila, encara que la seua construcció provablement es remonte a l'época imperial tardana.