Cosmologia no estàndar

Cosmologia no estàndar és un model físic cosmológico del univers contínuament propost com alternativa al model del Big Bang de la cosmologia estàndar. En l'història de la Cosmologia varis científics i investigadorés han discutit parts o tot sobre el Big Bang referit a rebujos o adició de suposicions que necessiten desenrollar un model teòric del univers. De 1940 a 1960 la comunitat astrofísica es va dividir equitativamente entre els qui recolzaven a la teoria del Big Bang i els opositorés en un model d'univers estacionario. No va ser sino fins als alvanços en cosmologia de finals de 1960 quan el Big Bang va poder convertir-se en la teoria dominant. Aixina i tot, molts investigadors discrepen d'esta teoria.

La locució no estàndar s'aplica a qualsevol cosmologia teòrica que no estiga conforme en el consens científic. No s'usa per a descriure models alternatius en els que no s'ha alcançat consens. S'utilisa també per a descriure teories que accepten un Big Bang ocorregut pero diferent a com ho detalla la física de l'orige i l'evolució de l'univers. Degut a que els térmens depenen de la prevalença del consens, el significat d'esta accepció canvia en el transcurs del temps. Per eixemple, en 1990 la matèria obscura calenta podia no haver segut presa com a cosmologia no estàndar, pero en 2010 es va considerar la seua pertinença a esta categoria. En canvi una cosmologia distinta de zero resulta en una acceleració de l'univers que va poder considerar-se no estàndar en 1990, pero des de 2010 és part de la cosmologia estàndar.