Anar al contingut

Cos de Sears-Haack

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cos de Sears–Haack

El cos de Sears-Haack és la forma d'un sòlit en la menor resistència teòrica en el fluix supersònic, per a una llongitut corporal determinada i un volum donat. El desenroll matemàtic supon que el fluix és supersònic, és dir, de chicotet destorbament o fluix linealizado, que es rig per l'equació de Prandtl-Glauert. El desenroll i la «forma» varen ser publicades independentment per dos investigadors separats: Wolfgang Haack en 1941 i més vesprada per William Sears en 1947.

La teoria indica que la resistència aerodinàmica és proporcional al quadrat de la segona derivada de la distribució de l'àrea. Dwave[S(x)]2 (vore expressió completa a continuació), per lo que per a una resistència aerodinàmica baixa és necessari que S(x) siga suau. Per lo tant, el cos de Sears-Haack té una en cada extrem i creix suaument fins a un màxim i després disminuïx suaument cap al segon punt.

Fòrmules útils

[editar | editar còdic]

L'àrea de secció travessera d'un cos Sears-Haack és

S(x)=16V3Lπ[4x(1x)]3/2=πRmax2[4x(1x)]3/2,

el volum d'un cos Sears-Haack és

V=3π216Rmax2L,

el radi d'un cos Sears-Haack és

r(x)=Rmax[4x(1x)]3/4,

la derivada (gradient) és

r(x)=3Rmax[4x(1x)]1/4(12x),

la segona derivada és

r(x)=3Rmax{[4x(1x)]5/4(12x)2+2[4x(1x)]1/4},

a on:

Símbol Nom
x Relació entre la distància des de la nas fins a la coa, és dir, la llongitut total del cos, relació que està sempre entre 0 i 1
r Radi local
Rmax Radi en el seu màxim (es produïx en el centre de la forma)
V Volum
L Llongitut

De la «teoria dels cossos prim» es té que:cita requerida

Dwave=14πρU200S(x1)S(x2)ln|x1x2|dx1dx2,

i alternativament:

Dwave=12πρU20S(x)dx0xS(x1)ln(xx1)dx1.

Estes fòrmules es poden combinar per a obtindre lo següent:

Dwave=64V2πL4ρU2=9π3Rmax44L2ρU2,
CDwave=24VL3=9π2Rmax22L2,

a on:

Símbol Nom
Dwave Resistència aerodinàmica
ρ Densitat del decorregut
U Velocitat

Generalisació de R.T. Jones

[editar | editar còdic]

La consecució de la forma del cos de Sears-Haack és correcta solament en el llímit d'un «cos esvelt». La teoria s'ha generalisat a formes primes pero «no axisimétricas» —no simètriques respecte a l'eix— per Robert T. Jones en NACA Report 1284.[1] En esta expressió, l'àrea S(x) es definix com el con de Mach el vèrtiç del qual està en un lloc x, en lloc d'en el x=constant de l'avió com ho varen assumir Sears i Haack. Per lo tant, la teoria de Jones fa que siga aplicable a formes més complexes com a aeronaus supersòniques com un cos complet.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]