Corts de Barcelona (1599)

Les Corts de Barcelona de 1599 varen ser presidides pel rei Felipe III.
Eren les primeres Corts de Felipe III i estaven precedides pels incidents dels anys de 1590, en temps de Felipe II, que els enfrontaments entre la Generalitat i el virrey Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós varen acabar en la persecució i l'exili del diputat militar Joan Granollacs i Pons, en una pràctica suspensió de la Constitució de l'Observança i en una intervenció real del procés d'insaculaació. El nou rei va ser a Barcelona en l'intenció de millorar les relacions, pero varen aparéixer punts històricament conflictius sobre els que nose va aplegar a cap acort i finalment les Corts es varen tancar en fals. Aixina que, mentres que el rei va acceptar la regulació de l'Inquisició (reclamació de més d'un sigle) i la concessió de galeras per a defendre la costa, no va haver acort en pujar el salari als juges de l'Audiència, ni sobre el dret dels cavallers a dur armes.[1]
Els acorts
El secretari de les Corts va ser Pere Franquesa i Esteve. Es va acordar la creació d'un nou impost, el dret a galeras, a fi de recaptar finançació per a la construcció específica de barcos de guerra.[2] S'aplicava sobre diversos productes com a naïps, cuiro i mercaderies estipulades en els capítuls de concessió.
Es va acordar que la Generalitat armara dos galeras per a defendre les costes catalanes, pero pronte es va vore que la Capitania General els utilisava per al transport de tropes a Itàlia i varen acabar sent preses a mans dels algerins.[3]
Es va considerar[4] l'assunt de l'assessinat de l'escuder Marc-Antoni Forner, ocorregut en el castell de Salses pel prior Hernando de Toledo, lloctinent del capità general de Catalunya. Per la renúncia del seu nebot Honorat Riu i Tord a tota reclamació, les Corts varen votar una concessió de 800 lliures per a misses i la petició al rei d'un títul de noblea per a Riu.
En el terreny jurídic:
- Es va acordar donar preferència als doctors i bachillers que hagueren donat classe o residit a lo manco sis anys en l'universitat de Lleida a el hora d'optar per una plaça en el Consell Real i atres oficis.[5]
- Es va establir l'obligatorietat als notaris de conéixer a les persones que donaren testimoni i a no donar per vàlides les actes que no tingueren la solemnitat precisa.[6]
- Es va establir de forma clara un criteri de prelació de la llegislació: drets locals (escrits o no), dret territorial (Usatges, Constitucions i Capítuls), dret canònic, dret cicil (incloent ací el dret comú)
- A presentació d'un agravi de Joan Granollacs, perseguit en 1590 i ara perdonat, es va declarar l'immunitat dels diputats en actuacions relatives a la Generalitat de Catalunya.
No obstant, el contingut de major importància va ser provablement la declaració de la llegalitat vigent aprovada en Corts, encara que no es va aplicar com ya havia passat en la Constitució de l'Observança:
Final accidentat
Acabades les Corts, Felipe III va marchar sense firmar les constitucions, i quan les va remetre firmades, havia modificat algun capítul. En concret s'alteraven les funcions del virrey i es prohibia l'us dels pedreñals.[nota 1] Este gest va recordar els successos similars ocorreguts al final de les anteriors Corts de Monsó (1585) i va indignar als diputats i va comportar una agre disputa entre el juriste Antonio Olibà i el virrey Lorenzo Suárez de Figueroa i Còrdova (duc de Fira), qui va encarcerar als que protestaven. Finalment, el rei va destituir al virrey i va posar en el seu lloc a un home de consens: l'arquebisbe de Tarragona Joan Terès i Borrull.[7]
Notes
- ↑ Armes de fòc curt que es disparaven en pedreñera (pedra de fòc).
Referències
- ↑ (Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 30)
- ↑ (Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 158)
- ↑ Generalitat de Catalunya. «El conflicte en la monarquia hispànica, 1593-1652». Archivat des de l'original, el 1 de giner de 2013. Consultat el 24 de decembre de 2012.
- ↑ Capeille, Joan (1914). Dictionnaire de biographies roussillonnaises (en francés), Perpinyà. Consultat el 24 de decembre de 2012.
- ↑ Fernández Luzón, Antonio. L'Universitat de Barcelona en el sigle XVI, pp. 565.
- ↑ [enllaç trencat].
- ↑ Vaquer Aloy, Antoni(2011).«Mil·lenari del nomenament d'Oliba com a abat de Ripoll i de Cuixà: el temps d'Oliba».Revista de Dret Històric Català.Barcelona:(10:2010)ISSN 1578-5300.Consultat el 24 de decembre de 2012.(en català)
Bibliografia
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Declercq, Nico F. (2021). «Chapter 18: Jeroni Desclergue i Corts (DC05) & Felipa de Montoya», The Desclergues of la Vila Ducal de Montblanc, pp. 231, 223-225. ISBN 9789083176901.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cortes de Barcelona (1599)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.