Anar al contingut

Cort

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cort
Per a atres usos d'este terme vore Talle (desambiguación).
Diferents tipos de tijeras: de costura (esquerra), de paper (en mig), de cuina (dreta).
Un talla vidres, usat per al tall de cristals.

El tall és la separació d'un objecte físic, en dos o més porcions, per mig de l'aplicació d'una força dirigida de forma aguda.

Les ferramentes utilisades comunament per al tall són el gavinet i serra, o en medicina i ciència el bisturí i microtomo. No obstant, qualsevol objecte lo suficientment agut, és capaç de tallar si té una durea suficientment més gran que l'objecte a ser tallat, i si s'aplica en la força suficient. Inclús els líquits poden ser utilisats per a tallar coses quan s'apliquen en suficient força (vore cort en chorrada d'aigua).

El tall és un fenomen de compressió i cisallament, i es produïx solament quan la tensió total generada pel tall aplicat excedix la resistència al trencament del material de l'objecte a tallar. L'equació aplicable més simple és tensió = força/àrea: La tensió generada per un element de cort és directament proporcional a la força en la que s'aplica, i inversamente proporcional a l'àrea de contacte. Per lo tant, mentres menor siga l'àrea (és dir, més filosa la ferramenta de tall), menor força es necessitarà per a tallar alguna cosa. En general, s'observa que les vores de cort són més prims per al tall de materials blans i més gros per a materials més durs. Esta progressió és vista des dels gavinet de cuina, fins a astrals, lo que fa un balanç entre la fàcil acció de tall d'un full prim contra la força i durabilitat de la vora d'una cuchilla més grossa.

En el gravat

[editar | editar còdic]

El tall és en el gravat que s'eixecuta en fusta lo que l'incisió és en el gravat sobre una superfície metàlica. En esta veu es designa el primer treball dels gravadors quan buiden en ajuda d'un instrument tallant els blancs que llimiten una ombra.

La segona operació d'este procediment de gravat és el retallat. Es diu que una fusta està eixecutat en gran franquea de tall quan les ombres han segut francament atacades.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Adeline, Jules (1888). Vocabulari de térmens d'art, pp. 166.