Anar al contingut

Corrina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Corrin-3dballs.png
Model de Corrin.

La corrina és un compost heterocíclic. És el macrociclo pare relacionat en un derivat substituït que es troba en la vitamina B12 (cobalaminas).[1]

Química de coordinació

[editar | editar còdic]
Artícul principal → vitamina B12.

Al deprotonarse, l'anell corrinoide és capaç de capturar cobalt. En la vitamina B12, el complex resultant també presenta un lligant derivat de benzimidazol i el sext lloc en l'octaedre servix com a centre catalític.

L'anell corrina assembla a l'anell porfirina, que està present en la hemoglobina. Abdós presenten quatre subunidades paregudes al pirrol, organisades en un anell. En contrast a les porfirina, les corrinas carixen d'un dels grups de carbono que unixen a les subunidades tipo pirrol. En conseqüència, l'anell gran té 19 carbono, mentres que en les porfirinas hi ha 20. També, els anells de tipo pirrol en la corrina estan completament saturats en els àtoms de carbono que fan de vores. Per l'alt número de centres de carbono de tipo sp3, les corrinas són més flexibles que les porfirinas i per lo tant no són planes. No tenen un caràcter conjugat complet al voltant de tot l'anell. En canvi, l'anell té una conjugació que és com de "3/4".

Els corrolés (octadehidrocorrinas) són derivats completament aromàtics de les corrinas.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Nelson, D. L.; Cox, M. M. "Lehninger, Principles of Biochemistry" 3rd Ed. Worth Publishing: New York, 2000. ISBN 1-57259-153-6.