Corrent de Tasmania

La corrent de Tasmania o corrent de Fuga de Tasmania (anglés, Tasman Outflow) és el més recent descobert respecte a les corrents oceàniques. L'existència de la corrent va ser publicada per un equip de científics de la divisió australiana d'investigació marítima i atmosfèrica de el CSIRO en agost de 2007, interpretant senyes de salinitat i de temperatura presos entre 1950 a 2002. La corrent pansa a una profunditat mija de 800–1000 metros de l'oceà Pacífic per les rodalies del sur de Tasmania a l'oceà Antàrtic que rodeja l'Antàrtida.

Es presenta l'existència d'una nova ruta que dibuixa aigües relativament fredes des de l'oceà Pacífic fins a l'Atlàntic Nort a través de el "escape" de Tasmania. El "escape de Tasmania" constituïx un component important de la branca superior del corrent transportador global (corrent Termohalí) i representa una extensió dels punts de vista predominants que fins ara varen fer émfasis en les rutes a través del passage Drake i Corrent d'Percolación d'Indonèsia.

L'aigua de les capes superficials fluïx des del Pacífic fins a l'oceà Índic com a part de la part superior de la circulació termohalina global. Hi ha dos rutes per a este intercanvi entre el Pacífic i l'Índic: ya siga al nort d'Austràlia a través de l'archipèlec indonesi o al sur d'Austràlia. La primera d'estes rutes, el cridat CPI, ha segut objecte d'esforços de monitorisació recents i en curs. La segona ruta, la Fuga de Tasmania, és molt manco entesa, a pesar de que hi ha hagut algunes bestreta recents en la comprensió de la seua dinàmica

Hi ha evidències de que la corrent de Fuga exhibix variabilitat significativa interanual i tendències a llarc determini.