Anar al contingut

Corrent de Groenlàndia Occidental

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Corrent de Groenlàndia Occidental.
La baïa de Baffin en la part oriental lliure de gèls al sur de l'illa Disko (per la emersión d'aigües profundes del llit marí en temperatures superiors als 4 °C) i sense núvols, pel fenomen de la diatermancia i a la subsidencia atmosfèrica resultant.

La corrent de Groenlàndia Occidental és una dèbil corrent marina d'aigua relativament freda (encara que superior als 4 °C) que fluïx cap al nort recorrent la costa occidental de Groenlàndia, des del veta Farewell fins a la baïa de Baffin.

Descripció

[editar | editar còdic]

Té una velocitat entre 0,9 i 1,9 km/h, i no constituïx una continuació de la corrent de Groenlàndia Oriental. El seu orige està en la surgencia (upwelling en anglés) d'aigües fredes i profundes en la costa occidental de Groenlàndia com a conseqüència del moviment de rotació terrestre. Les aigües profundes tenen una temperatura constant d'uns 4 °C, temperatura a la que l'aigua té la seua màxima densitat. Són aigües relativament fredes pero estan lliures de gèl a dita temperatura. Com se senyala en l'artícul corrents oceàniques fredes, les aigües només poden tindre menys de 4 °C o més d'esta temperatura en la superfície de l'oceà i en abdós casos surarien, en tindre menor densitat. Les aigües que emergixen junt a la costa occidental de Groenlàndia es dirigixen cap al nort per la configuració de les costes i per la força centrípeta de les aigües oceàniques cap als pols pel achatamiento polar: la part meridional de Groenlàndia té molta major velocitat de desplaçament d'oest a este (pel moviment de rotació terrestre) que la partix nort lo que, unit a la pròpia direcció casi de sur a nort de la costa, desvia les aigües de dita corrent cap al nort i noroest. En este viage per la superfície oceànica, les aigües d'esta corrent es gelen molt al contacte en l'atmòsfera per lo que apleguen a congelar-se, lo que els impedix seguir cap al nort a través de l'estret de Smith (entre Groenlàndia i l'illa de Ellesmere) i retornen de nou al sur per la costa canadenca de Baffin (com a resulta llògic, una corrent oceànica és superficial pero deixa de ser-ho en trobar-se l'obstàcul d'una capa de gèl flotant (banquisa) que la fa afonar-se o retrocedir cap al surest (en l'hemisferi nort). Entre el sur de Groenlàndia i l'àmplia desembocadura del glaciar de Humboldt, les costes de Groenlàndia permaneixen lliures de gèl, mentres que les costes de la gran illa de Baffin permaneixen gelades en la seua major part tot l'any. L'estudi d'una image satelital de la European Space Agency ([1]) nos mostra l'extensió superficial i la gruixa del gèl oceànic en la corrent de Groenlàndia Oriental i en les costes occidentals de Groenlàndia, que es troben pràcticament lliures de gèl fins a una latitut molt més al nort que en la costa oriental de l'illa de Baffin i en la costa oriental de la pròpia Groenlàndia degut, òbviament, a la distinta temperatura entre les aigües de les dos corrents de Groenlàndia (molt frigga l'oriental i alguna cosa menys frigga l'occidental) i de la corrent del Labrador, els inicis del qual es produïxen en la costa oriental de l'illa de Baffin i es dirigixen cap al sur vorejant les costes de la península del Labrador (d'ahí el seu nom), l'illa de Terranova i inclús la península de Nova Escòcia. Esta corrent del Labrador fa molt més inhòspita la costa oriental de Baffin que l'occidental de Groenlàndia a la mateixa latitut, en lo que es coneix com la baïa de Baffin, entre Canadà i Groenlàndia.


Segons Lloyd et al.,[2] es tractaria d'una corrent templada i no freda, ya que procediria de l'unió de les aigües fredes procedents del pol de la corrent de Groenlàndia Oriental i les relativament càlides de la corrent de Irminger, derivada de la corrent del Golf. Vindria a corroborar esta idea el fet de que la costa occidental de Groenlàndia presenta un major grau d'habitabilitat (concentra casi tota la població de la gran illa) i un clima més sec, ademés de presentar una mar lliure de gèls durant tot l'any. No obstant, i tal com s'ha dit, les corrents Oriental i Occidental de Groenlàndia no constituïxen una unitat, com es veu en l'image: la seua formació, i per lo tant, les seues característiques, són distintes. I esta distinció entre les dos corrents no és l'única, ya que també es presenta al noroest de Groenlàndia (corrent de Groenlàndia i corrent del Labrador) i en l'estret de Behring (corrent d'Alaska i corrent de Kamchatka, esta última molt més frigga que l'anterior).

La corrent de Groenlàndia Occidental i les marees

[editar | editar còdic]

Les marees en la costa occidental de Groenlàndia eixercixen un efecte positiu sobre el clima de la zona, en incrementar la penetració de les aigües superficials cap a l'interior dels fiorts (lo mateix que succeïx en Noruega i Alaska) en lo que alcancen a tindre una temperatura de 4 °C o més i per lo tant, derriten el gèl procedent tant dels glaciars de vall com del propi glaciar continental de Groenlàndia a través dels glaciars emissors.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Arctic siga-isse thickness for April 2013 [1]
  2. Source: Lloyd, J., Kuijpers, A., Long, A., Moros, M., and Park, L. 2007. «Foraminiferal reconstruction of mid- to clapix Holocene ocean circulation and climate variability in Disko Bugt, West Greenland», The Holocene: 17: 1079-1091.