Anar al contingut

Corona feroesa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La corona feroesa (en feroés: føroysk króna, plural, krónur) és l'unitat monetària de les Illes Feroe. Es dividix en 100 oyrur (singular oyra).

No es tracta d'una divisa independent, sino una versió local de la corona danesa. En conseqüència, no té un còdic ISO 4217 oficial. L'encarregat d'emetre els billets és el Banc Nacional de Dinamarca. Els billets feroeses no són de curs llegal en Dinamarca. Una relació similar guarden el dólar tuvaluano i el dólar kiribatiano en la divisa australiana o el balboa panameny en el dólar dels Estats Units. La corona de les Illes Feroe no és una moneda independent, sino una variació de l'unitat monetària danesa.[1][2][3]

Història

[editar | editar còdic]

Quan les tropes alemanes varen ocupar Dinamarca el 9 d'abril de 1940, en les illes Feroe s'utilisava la corona danesa. No obstant, tots els intercanvis entre les Feroe i Dinamarca es varen interrompre com a resultat de l'invasió i es varen desenrollar dos mercats independents en la mateixa moneda. El 31 de maig de 1940 es varen introduir billets especials per a les illes Feroe, que consistien en billets danesos en un sagell imprés. Estos billets es varen canviar per uns atres sense sagellar a la parell.

Des del 14 d'octubre de 1940 es varen imprimir nous billets en nom del Banc Nacional de Dinamarca. El valor d'estos billets era el mateix als que ya s'utilisaven. El 18 de decembre de 1940 es va establir una entitat monetària encarregada de controlar l'intercanvi internacional i assegurar la solvència de les Feroe. L'entitat estava dirigida per un comité de nou membres, un juge que era el director, un representant de l'oficina d'exportacions peixqueres de les Feroe, un representant de l'Unió de Comerciants de les Feroe, un representant del Føroya Banki, un representant del banc d'aforros Føroya Sparikassi i quatre representants del Løgting.

El 18 de decembre de 1940 la corona feroesa es va fixar a la lliura esterlina en una taxa de canvi de 22,40 corones per lliura. Esta taxa va ser acceptada de manera oficial pel govern britànic en un tractat cridat "Acort entre el govern britànic del seu Majestad i l'Administració de les illes Feroe per a regular les relacions financeres entre el Regne Unit i les illes Feroe" que va entrar en vigor el 27 de març de 1941. Al mateix temps, el comité monetari de les Feroe es va reorganisar a tres membres: un representant del govern britànic, un atre representant de l'estat danés i un atre representant del parlament feroés. En 1941 es varen falcar monedes en Londres per al seu us en les illes Feroe.

El 12 d'abril de 1949, la corona feroesa es va separar de la lliura esterlina i es va fixar a la corona danesa a la parell. Este acort encara seguix en vigor. Encara que els billets feroeses estiguen emesos en nom del Banc Nacional de Dinarmarca, este no té cap reclamació ni cap dret sobre els billets feroeses emesos abans de 1951.

Actualment les illes Feroe utilisen les monedes daneses, no obstant la regió ha emés durant varis periodos curts monedes específiques.


A finals de el XIX, el mercant alemà C.F. Siemsen encarregat de transportar bens entre les illes Feroe i Islàndia, va emetre les seues pròpies monedes privades. Esta emissió es va falcar en latón, i en un costat de la moneda duya la llegenda "CFS" i en l'atre la denominació: 4 o 16 skilling en bens (x SKILLING I VARE). Per l'escassea de monedes entre 1929 i 1933, atres dos mercants varen falcar també les seues pròpies monedes: el J.F. Kjølbro en Klaksvík i el S.P. Petersens Eftf en Fuglafjørður. El Kjølbro va emetre les seues monedes en alumini en denominacions de 10, 20 i 50 øre, i 1, 2, 5, i 10 corones. El S.P. Petersens Eftf les va emetre en latón en denominacions de 5, 10, 25 øre, 1, 2 i 5 corones.

Durant la Segona Guerra Mundial les illes Feroe es varen separar de Dinamarca per les ocupacions del Regne Unit i Dinamarca. En 1941, es varen falcar en Londres una série de monedes d'1, 2, 5, 10 i 25 øre per a aliviar l'escassea de menut canvi. Esta emissió era idèntica a les monedes daneses anteriors a la guerra, que es diferencien pel metal en el que estan falcades: les monedes de la ceca britànica són de bronze i cuproníquel i les daneses d'alumini i zinc.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Standard Catalog of World Coins 1901-2000 — Cuhaj G., Michael T., Miller H. — 39a edició — Iola: Krause Publications, 2011. — Pàgines 1356 a 1358 i 2206 a 2208 — ISBN 978-1-4402-1172-8.
  2. Standard Catalog of World Coins 2001-Dona't — Cuhaj G., Michael T., Miller H. — 6ta edició — Iola: Krause Publications, 2011. — Pàgina 742 — ISBN 978-1-4402-1172-8.
  3. Standard Catalog of World Paper Money General Issues 1368-1960 — Cuhaj G., Michael T., Miller H. — 15ta edició — Iola: Krause Publications, 2015. — Pàgines 574 i 928 — ISBN 978-1-4402-4267-0.