Anar al contingut

Corona de flors

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una corona de flors, corona floral o corona fúnebre és un apany de flors, fulls, frutes, branques o atres materials, en forma d'anell, que es confecciona en diversos propòsits, usualment funeraris, per a honrar als difunts, pero també per a adornar tombes o en certes celebracions, com per eixemple el Dia de Morts, en Mèxic.[1]

Les flors com a element funerari provenen des de les albors de l'humanitat. S'han trobat restants fúnebres de neandertals acompanyats per flors. Les corones de flors es varen utilisar en civilisacions com les del antic Egipte, l'antiga Grècia i l'antiga Roma, sempre com a símbol religiós i diví. En Mesoamérica, les flors també s'han usat per a honrar a difunts i deus. Esta tradició ha aplegat a l'actualitat de la mà de religions contemporànees que les han incorporat des dels seus inicis, com el cristianisme.[1]


Corones de flors per països

Perú

Erro al crear miniatura:
Cementeri adornat per carnestoltes en globos, apanys florals, corones de flors i serpentines (Juliaca, Perú).

En Perú les corones de flors se solen utilisar en rituals ceremoniales relacionats a celebracions populars religioses, patronals o com a ofrenes commemoratives per a persones fallides. Les corones que s'elaboren com a apanys fúnebres al voltant dels distints ritos funeraris (velatoris, sepelis, entre uns atres) com els que es coloquen en les casetes dels cementeris per a commemorar dates importants per a la persona fallida representen formes d'acompanyament del difunt i un homenage simbòlic dels seus sers volguts.[2][3]


Estos apanys solen vendre's en fires, mercats, florerías, funeràries o en les afores dels cementeris, i les seues dates de major venda es donen al voltant dels primers dies de novembre per la commemoració de Tots els Sants.[4][5] Tradicionalment els ornaments s'elaboraven en flors naturals, no obstant, en l'época contemporànea s'han implementat també materials com el paper crepe, arams, teles, cartons o cintes decoratives per a donar forma a apanys florals de distintes formes, dissenys, colors, preus i tamanys.[4][6] Esta pràctica artesanal és desenrollada per distints artesans florista per a una major durabilitat i un preu més accessible.[7][8]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Corones i creus fúnebres: els símbols de la vida eterna i la resurrecció en el Dia de Morts». Mèxic desconegut. Consultat el 10 de febrer de 2024.
  2. ↑ Lope Astete (2023). “Rituals i creències en les pràctiques funeràries dels usuaris del cementeri de Port Maldonado" (en espanyol), Puno: Universitat Nacional del Altiplano.
  3. ↑ «Des de visites nocturnes fins a ritos en cràneus: aixina se celebra el Dia de Tots els Sants en els cementeris del Perú» (en és-es). infobae. Consultat el 2025-11-09.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Arequipa: ¿Quin és el cost d'apanys florals en cementeri L'Apacheta l'1 i 2 de novembre?» (en és). El Muçol. Consultat el 2025-11-09.
  5. ↑ «Famílies conviuen en difunts en el Dia de tots els Sants» (en és-pe). RADIO UNO 93.7 - EL SONIDO DE LA PATRIA. Consultat el 2025-11-09.
  6. ↑ «Arequipeños ya viuen la tradicional festa de Tots els Sants» (en és). andina.pe. Consultat el 2025-11-09.
  7. ↑ «Mils de arequipeños es congreguen en els cementeris pel Dia de Tots els Sants» (en és). andina.pe. Consultat el 2025-11-09.
  8. ↑ «L'art de les corones per a recordar als fidels difunts» (en és). Diari Viral Arequipa. Consultat el 2025-11-09.


Referències