Corderoíta
La corderoíta és un sulfocloruro de mercuri. Va ser descrita com a mineral a partir d'eixemplars trobats en l'antiga mina Corder, que actualment forma part de la mina McDermitt, situada en el districte de Opalite, comtat de Humboldt, Nevada (USA), i que conseqüentment és la localitat tipo. El nom deriva del de la mina original.[1]
Propietats físiques i químiques
La corderoíta és el polimorfo cúbic del Hg3S2Cl2, sent els atres polimorfos coneguts la kenhsuita i la lavrientita.[2] Apareix com a masses granudas o com microcristales del sistema cúbic. És de color blanc, encara que pot ser de colors groguencs, anaranjados o rojosos per la presència d'inclusions de cinabre. S'altera per l'acció de la llum, enfosquint-se, per lo que els eixemplars deuen conservar-se en l'obscuritat.
Jaciments
La corderoíta és un mineral rar, que es troba en cantitats molt menudes, i solament en al voltant d'una dotzena de jaciments en el món.[3] Aixina i tot, és de llunt el polimorfo més comú del grup. Apareix associada especialment a cinabre i a kenhsuita, i en menys freqüència a kleinita, perroudita i capgaronnita.[3] Ademés d'en la localitat tipo, s'ha trobat formant eixemplars notables, en bons cristals, en una prospecció d'investigació per a minerals d'urani, restaurada fa temps, en Hohe Buche, Königsberg, districte de Kusel, Renania-Palatinado (Alemània).[4] En Espanya apareix, associada a kenhsuita, en la mina Oriental, en Chóvar (Castelló),[5] i en la Mina Marieta, Usagre (Badajoz).[6]
Referències
- ↑ Foord, E.E., Berendsen, P. i Storey, L.O.(1974).«Corderoite, first natural occurrence of α-Hg3S2Cl2, from the Corder mercury deposit, Humboldt County, Nevada.».American Mineralogist, 59, 652-655..
- ↑ Vasiliev, V.I., Palchik, N.A. i Grechishchev, O.K.(1984).«Lavrentievite and arzakite, new natural mercury sulfohalides».Geologiya i Geofizika, 25, 54-63..
- ↑ 3,0 3,1 «Corderoite. Mindat».
- ↑ Heidkte, U.(1987).«Eine Quecksilber-Uran-Paragenese mit Corderoit vom Königsberg (Pfalz)».Der Aufschluss, 38, 169-172..
- ↑ Viñals, J. i Calvo, M.(2007).«Corderoita, kenhsuita i perroudita, sulfohalogenuros de mercuri de Chóvar (Castelló).».Revista de Minerals, 3, (3), 46-49..doi:10.5281/zenodo.3927578.
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel; Rewitzer, Christian (2022). Atles de minerals d'Espanya. Atles of Spanish minerals., Saragossa: Prames, p. 75. ISBN 978-84-8321-550-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corderoíta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.