La kenhsuita és un sulfur de mercuri en ions clorur. Va ser descrit com a espècie a partir d'eixemplars obtinguts en la mina McDermitt, en Opalite, comtat de Humboldt Nevada,(USA). El nom és un homenage al Dr. Kenneth Junghwa Hsu. Professor Emèrit de l'Institut Federal Suís de Tecnologia, de Zuric (Suïssa).[1]

Kenhsuita

Propietats físiques i químiques

La kenhsuita apareix com agregats de microcristales capilars o aciculares, en lluentor vítreo o sedoso. El mineral és originalment incoloro o de color blanc, pero apareix en molta freqüència teñir de anaranjado o roig per la presència de cinabre associat. L'exposició prolongada a la llum provoca la seua obscuriment.[1] El sulfocloruro de mercuri de la composició de la kenhsuita es troba en tres formes polimòrfiques.[2] La kenhsuita és ròmbica, mentres que les atres dos són la corderoíta i de la lavrientivita.[3]

Jaciments

La kenhsuita és un mineral extraordinàriament rar, conegut en molt poques localitats en el món.[4] En la localitat tipo, es va trobar com a cristals aciculares o tabular extremadament menuts, d'un tamany inferior a 100 micras.[1] La localitat en la que apareixen els millors eixemplars és la mina Oriental, en Chóvar, Castelló (Espanya) en la que els cristals aciculares superen habitualment el milímetro, formant agregats centimétricos de cristals disposts en palmito.[5] En estos dos jaciments apareix associada a corderoíta i a cinabre.


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 McCormack, J.K, i Dickson, F.W.(1998).«Kenhsuite, g-Hg3S2Cl2, a new mineral species from the McDermitt mercury deposit, Humbold County, Nevada».The Canadian Mineralogist, 36, 201-206.
  2. ↑ Ďurovič, S.(1968).«The crystal structure of γ-Hg3S2Cl2. Acta Crystallographica Section B Structural Crystallography and Crystal Chemistry, 24(12), 1661–1670.».Acta Crystallographica. Section B Structural Crystallography and Crystal Chemistry, 24, 1661–1670..
  3. ↑ Vasiliev, V.I., Palchik, N.A. i Grechishchev, O.K.(1984).«Lavrentievite and arzakite, new natural mercury sulfohalides».Geologiya i Geofizika, 25, 54-63..
  4. ↑ «Kenhsuite. Mindat».
  5. ↑ Viñals, Joan i Calvo, Miguel(2007).«Corderoita, kenhsuita i perroudita, sulfohalogenuros de mercuri de Chóvar (Castelló)».Revista de Minerals, 3, (3), 46-49.doi:10.5281/zenodo.3927578.